Els quàdruplex de guanina: Estudis estructurals i diana farmacològica

• Autores: Rubén Ferreira Aguilera
• Directores de la Tesis: Ramón Eritja Casadellà (dir. tes.), Juan Bosch Cartes (dir. tes.), Anna Aviño (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Bonjoch Sesé (presid.), Marta Vilaseca (secret.), Carlos González Ibáñez (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Química analítica
      • Espectroscopia de resonancia magnética
      • Espectroscopia de masas
    • Bioquímica
      • Ácidos nucleicos
    • Química orgánica
      • Compuestos heterocíclicos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • La tesi gira a l’entorn del estudi del quàdruplex de guanina i la síntesis i avaluació de lligands selectius a aquestes estructures. En el capítol 1 es descriu una metodologia per obtenir estructures de G?quàdruplex molt estables. Aquesta metodologia permet introduir modificacions en una sola cadena o modificar la polaritat d’una cadena respecte les altres tres. En el segon capítol es presenta una revisió de les metodologies d’espectroscòpia de masses aplicades als G?quàdruplex i s’estudia la formació de G?quàdruplex induïda per co?dissolvents. En el tercer capítol es descriu el complex format pel G?quàdruplex telomèric humà amb unes acridines en avaluació preclínica, així com els estudis estructurals i d’estabilitat realitzats per RMN i per dinàmica molecular. Els altres capítols formen la part de la tesi dedicada al desenvolupament de nous lligands selectius a estructures de G?quàdruplex amb interès biològic. Així doncs, en el quart capítol es descriu una nova estratègia per obtenir oligòmers d’acridina amb un esquelet de PNA i s’estudia les seves propietats d’unió a diverses estructures de DNA així com les seves propietats antitumorals. En el capítol 5 es determinen les propietats d’unió al DNA d’una sèrie completa d’oligòmers d’acridina i/o quindolina. També es realitza un estudi per RMN i per dinàmica molecular del complex format pel dímer de la quindolina i un G?quàdruplex. En l’últim capítol es descriu un nou mètode per obtenir uns derivats d’acridina DACA, un inhibidor de la topoisomerasa I/II. Es van realitzar experiments de diàlisis competitiva, RMN i de viabilitat cel•lular per determinar?ne les seves propietats d’unió al DNA a més de les seves propietats antiproliferatives.