Resumen de Evaluación del estrés de captura mediante métodos físicos y químicos en la cabra montés (Capra pyrenaica) y su modulación con tranquilizantes
Els objectius del present treball pretenen avaluar la resposta d'estrès de captura i maneig en la cabra salvatge (Capra pyrenaica) i les seves possibles conseqüències, valorar l'efecte d'un neurolèptic fenotiacínic de curta durada (acepromazina) i una butirofenona de llarga durada (haloperidol) sobre aquesta resposta, valorar les diferències entre la utilització de dues combinacions diferents d'anestèsics (xilazina+ketamina, medetomidina+ketamina), i valorar les diferències entre dos mètodes de captura física diferents (xarxa vertical i caixa trampa) i dos mètodes de captura química (rifle anestèsic i sarbatana).Les cabres salvatges capturades amb xarxa vertical i caixa trampa van ser immobilitzades durant tres hores per realitzar l'estudi d'estrès de captura mitjançant diferents mètodes físics. En ambdós mètodes es van establir dos grups: un grup tractat, que va rebre acepromazina o haloperidol intramuscular, i un grup control, que va rebre sèrum salí fisiològic intramuscular. Durant el període d'estudi es van enregistrar la freqüència cardíaca i la temperatura mitjançant tècniques telemètriques no agressives i es van obtenir mostres sanguínies mitjançant punció venosa (per realitzar l'hemograma i les determinacions bioquímiques).Els mètodes químics de captura es van aplicar en dos grups diferents de cabres salvatges. Es va utilitzar la teleanestèsia amb rifle anestèsic en cabres capturades en un tancat i amb sarbatana en cabres capturades en caixa trampa. En ambdós mètodes es va utilitzar la combinació d'anestèsics xilazina+ketamina, i en el grup del rifle anestèsic, a més, es va administrar la combinació medetomidina+ketamina. L'anestèsia es va allargar fins a una hora per poder realitzar l'estudi de l'efecte dels anestèsics mitjançant els mateixos paràmetres clínics, hematològics i bioquímics, a més de la freqüència respiratòria i saturació d'oxigen, que es van determinar en el grup capturat amb mètodes físics.La resposta d'estrès agut en la cabra salvatge es va caracteritzar per un augment del recompte total de leucòcits (WBC), del recompte diferencial de neutròfils, de l'activitat dels enzims creatina-cinasa (CK), aspartataminotransferasa (AST), lactat deshidrogenasa (LDH) i alanina aminotransferasa (ALT), de la concentració d'urea, creatinina, glucosa, bilirubina total i triglicèrids; i per una disminució de la freqüència cardíaca, de la temperatura rectal, d'alguns paràmetres eritrocitaris (recompte d'eritròcits - RBC, valor hematòcrit - PCV i concentració d'hemoglobina), del recompte diferencial de limfòcits i eosinòfils, de la concentració de proteïnes totals, de lactat i de potassi.Els mascles capturats amb xarxa vertical i caixa trampa van mostrar un augment de la LDH i la fosfatasa alcalina (FA), la glucosa i la creatinina, mentre que la concentració total de proteïnes va ser inferior en comparació amb les femelles.Les cabres salvatges capturades amb caixa trampa van mostrar una estabilització més tardana de la freqüència cardíaca i la temperatura rectal; un augment en el recompte diferencial de neutròfils, en l'activitat de l'AST, i en la concentració de bilirubina; i una disminució en el recompte diferencial d'eosinòfils i de la concentració de potassi.Els mascles capturats amb xarxa vertical van mostrar activitats elevades de la CK, AST, LDH i ALT, en canvi, les femelles capturades amb caixa trampa van mostrar el mateix augment en els enzims i, a més, un augment en la concentració de colesterol, urea i bilirubina total.En les cabres immobilitzades, el tractament amb acepromazina va fer disminuir la temperatura, el RBC, el PCV, la concentració d'hemoglobina, el WBC, el recompte diferencial de neutròfils i de limfòcits, l'activitat dels enzims CK, AST, LDH, ALT i la concentració d'urea, creatinina, bilirubina total, colesterol i potassi.L'efecte de l'acepromazina va ser una mica més evident en les femelles que en els mascles ja que van mostrar valors inferiors de RBC, PCV, concentració d'hemoglobina i de creatinina.El tractament amb haloperidol va provocar una estabilització més precoç de la freqüència cardíaca i de la temperatura, una disminució al PCV, la concentració d'hemoglobina i la de creatinina, i un augment en alguns enzims com l'AST, ALT i FA, i en la concentració d'urea.L'administració de la combinació anestèsica xilazina+ketamina va mostrar uns temps d'anestèsia inferiors, tot i que no són estadísticament diferents, i uns valors superiors al WBC en comparació amb la combinació medetomidina+ketamina. També va presentar un augment en el recompte diferencial de neutròfils i en l'activitat dels enzims CK i AST.Quan l'anestèsia s'administra amb rifle anestèsic els valors de PCV, VCM, HCM, CCMH i la concentració d'hemoglobina, urea i potassi són superiors a l'administració amb sarbatana, que presenta valors superiors de la concentració de proteïnes totals, bilirubina total, clorurs i l'activitat de la ALT. Els eosinòfils van disminuir en el grup anestesiat amb rifle.Els canvis produïts en els paràmetres clínics, hematològics i bioquímics en les cabres salvatges capturades mitjançant mètodes físics indiquen que la captura i el maneig d'aquesta espècie produeix una resposta d'estrès, de la mateixa manera que en altres espècies d'ungulats salvatges, i que aquesta depèn del tipus de mètode que s'utilitza. Aparentment la captura mitjançant xarxa vertical mostra una resposta inferior a la realitzada amb caixa trampa, per la qual cosa es pot considerar com un mètode menys estressant.Els efectes vasodilatadors de l'acepromazina als receptors alfa-adrenèrgics, juntament amb altres propietats com la hipotèrmia, es mostren beneficiosos per contrarestar els efectes adversos de les catecolamines i els glucocorticoides en els animals capturats mitjançant mètodes físics, i s'evita així el desenvolupament de patologies associades a l'estrès com la miopatia de captura.Amb les dades obtingudes en aquest estudi, no està clar l'efecte que té l'administració d'haloperidol ni la diferent resposta en funció del sexe als animals davant d'un mateix estímul estressant.L'administració de la combinació anestèsica xilazina+ketamina ha obtingut temps d'anestèsia inferiors als de la combinació medetomidina+ketamina, tot i que no mostren diferències estadísticament significatives, i no presenten diferències molt importants en els paràmetres clínics, hematològics i bioquímics. L'aplicació mitjançant rifle anestèsic o sarbatana dependrà més del medi on s'ha de realitzar l'anestèsia que del mètode d'administració en si mateix, ja que les diferències trobades en els paràmetres analitzats no són atribuïbles a un estrès major o menor produït per utilitzar rifle o sarbatana.
