La optimización de la estructura de capital de la empresa: un modelo práctico de trade-off y su validación empírica

• Autores: Manuel Salazar
• Directores de la Tesis: Anna Vendrell Vilanova (dir. tes.), José Luis Gallizo Larraz (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: María Pilar Portillo Tarragona (presid.), Ramón Saladrigues i Solé (secret.), María Pilar Curós Vilà (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Organización y dirección de empresas
      • Gestión financiera
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Presentació d'un nou model de "Trade-Off" d'estructura òptima de capital d'una empresa. La innovació consisteix a incloure una simplificació de la fórmula de distància a la fallida de Merton (1974) realitzada per Bystrom (2006), per a determinar la taxa d'interès de l'empresa. D'aquest mode s'inclou un efecte dinàmic del palanquejament sobre la taxa d'interès, la qual cosa afecta el cost del deute i la taxa de descompte utilitzada i que s'expressa com un increment o disminució de la probabilitat de fallida de l'empresa. A l'unir aquest resultat a la pèrdua i valor de bons "ferralla" (publicat per Altman & Suresh, 2007), s'obté l'actual valor net del cost de fallida que es manifesta com a percentatge del valor del deute. El model desenvolupat s'ha aplicat a les empreses que van integrar al 2007 el DJIA, que calcula nivells estimats de deute per a aquestes empreses entre l'any 1996 i l'any 2006. Posteriorment, el deute estimat s'acara amb el deute real de l'empresa amb l'ús de la prova estadística de Mann-Whitney. Els resultats obtinguts indiquen que el 63% de les companyies comparades no mostren una diferència estadísticament significativa entre el deute estimat i el real.