Clusterización de aplicaciones paralelas para su planificación en entornos de cómputo multi-cluster

• Autores: Hector Blanco de Frutos
• Directores de la Tesis: Fernando Guirado (dir. tes.), J.L. Lérida (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2012
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Porfidio Hernández Budé (presid.), Francesc Solsona (secret.), Victor M. Albornoz (voc.)
• Programa de doctorado: INGENIERÍA Y TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN
• Materias:
  • Matemáticas
    • Ciencia de los ordenadores
      • Informática
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Un Multi-Cluster és un entorn de còmput distribuït en el que els diferents elements de còmput, agrupats en clústers, estàn repartits en diferents departaments d’una mateixa institució. La tasca de planificar aplicacions paral•leles a un Multi-Cluster és complexa, amb nombroses línies d’investigació obertes a l’actualitat. En primer lloc, la quantitat de recursos que han de ser gestionats pot ser elevada, amés que aquests poden ser heterogenis. En segon lloc, els diferents clústers estan connectats mitjançant un enllaç de xarxa, i si les aplicacions paral•leles no són assignades adequadament, el seu rendiment es degradarà si aquests enllaços es saturen. A la literatura, les estratègies més comuns avaluen les aplicacions de forma aïllada, sense tenir en compte els requisits de la resta d’aplicacions presents a la cua d’espera del sistema. Alguns estudis han conclòs que avaluar grups d’aplicacions permet prendre decisions de planificació que poden millorar el rendiment del conjunt d’aplicacions, i millorar la utilització dels recursos.Al present treball de tesi s’aborda el problema de la planificació on-line de múltiples aplicacions paral•leles a entorns Multi-Cluster heterogenis i amb co-assignació. Es proposen noves tècniques que tracten tant l’agrupació de les aplicacions com la seva assignació, considerant les característiques dels recursos del sistema, així com els requisits del grup d’aplicacions en quant al còmput i la comunicació. S’avaluen la complexitat i el rendiment de les tècniques proposades, comparant-les amb altres tècniques utilitzades a la literatura, usant traces d’entorns reals. Amés s’estudia la seva aplicabilitat a entorns reals i es presenten possibles línies de treball futur a considerar.