Resumen de Epidemiology, vaccination and infection in wild ruminants with bluetongue virus
Cristina Lorca Oró
La llengua blava (LB) és una malaltia transmesa per vectors Culicoides de declaració obligatòria causada pel virus de la llengua blava (VLB) i considerada emergent i re-emergent a Europa. Aquesta malaltia afecta principalment a remugants domèstics i salvatges i també camèlids, causant importants pèrdues econòmiques en el sector ramader. La implicació de diferents hostes i vectors en el cicle de transmissió del VLB dificulta el control de la malaltia. El cicle de transmissió del virus està condicionat per factors externs, com són el canvi climàtic i l’alteració dels ecosistemes, els quals han afavorit l’expansió dels vectors en les últimes dècades. Entre les mesures de control, destaquen la vacunació, la restricció de moviment d’animals susceptibles en zones de risc i els programes de vigilància epidemiològica, tant d’animals domèstics com de vectors. Tot i que les vacunes comercials actuals han demostrat ser efectives en remugants domèstics, l’elevat nombre de serotipus del VLB presents (fins a 26 descrits actualment), fa que sigui complicat desenvolupar una vacuna universal que ofereixi protecció creuada. Totes aquestes variables han fet impossible fins al moment l’eradicació d’aquesta malaltia. La majoria d’espècies de remugants salvatges presents a Europa, si no tots, són susceptibles a la infecció pel VLB, que és majoritàriament asimptomàtica. Aquest fet fa que tinguin importància com a possibles reservoris i transmissors del virus, tant entre animals salvatges com de salvatges a domèstics. La informació relativa a la seva implicació en el cicle de transmissió del virus entre animals salvatges i domèstics és encara escassa. Això, juntament amb el fet que els programes de vacunacions massives s’apliquin exclusivament a remugants domèstics, posa de manifest la necessitat de portar a terme estudis addicionals a fi de determinar el paper dels remugants salvatges en l’epidemiologia de la LB. La present tesi s’ha centrat en l’estudi de la LB en els remugants salvatges presents a la Península Ibèrica. El seu contingut segueix l’estructura típica d’un treball científic. Comença amb una Introducció, en la qual es realitza una breu revisió actual sobre la LB i el VLB, seguit d’un apartat amb els Objectius que seran tractats en cada capítol. A continuació es presenten dues Seccions estructurades en cinc Capítols, que corresponen a articles científics en diferent estat de publicació (tres publicats i dos enviats). A l’apartat de Discussió general es pretén donar una breu visió del conjunt de capítols i, finalment, s’ennumeren totes les Conclusions obtingudes d’aquesta tesi doctoral. En la primera secció de la tesi (Epidemiologia) s’han realitzat estudis serològics i virològics retrospectius per tal d’aportar més informació de l’evolució de la LB en les espècies de remugants salvatges presents a la Península Ibèrica. Aquests estudis indiquen que aquestes espècies estan implicades en el manteniment del VLB i que poden actuar com a reservoris del virus a la Península Ibèrica. En la segona secció (Vacunació i infecció experimental) s’ha demostrat la susceptibilitat a la infecció amb els serotipus 1 i 8 del VLB del cérvol (Cervus elaphus) i la cabra salvatge (Capra pyrenaica). A més, s’ha avaluat la protecció induïda per una dosi (en cabra salvatge) o dues dosis (en cérvol) vacunals enfront la inoculació experimental amb soques homòlogues del virus. Finalment, s’ha realitzat un estudi longitudinal del desenvolupament d’anticossos neutralitzants fins a 18 mesos després de la immunització a la cabra salvatge.
