Estudi observacional retrospectiu per avaluar la resposta clínica en pacients afectes de malaltia arterial perifèrica segons el compliment de les recomanacions terapèutiques farmacològiques de les guies de pràctica clínica per aquesta patologia
- Autores: Ana María Barriocanal Barriocanal
- Directores de la Tesis: Eva Montané Esteva (dir. tes.), Manuel Monreal Bosch (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Eladi Baños i Díez (presid.), Magí Farré Albaladejo (secret.), María José Martínez Zapata (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Les guies de pràctica clínica (GPC) proporcionen recomanacions per ajudar als professionals sanitaris i als pacients en el procés de presa de decisions en patologies específiques per millorar la qualitat de l’atenció al pacient. La malaltia arterial perifèrica (MAP) és un predictor de morbi-mortalitat cardiovascular. Aquesta tesi consta de dues parts que tenen en comú el tractament farmacològic de la MAP. La primera part, té com a objectiu revisar la qualitat de les GPC en el tractament farmacològic de la MAP. Es va realitzar una revisió sistemàtica de les GPC en el maneig farmacològic de la malaltia. Es van identificar les GPC publicades entre el 2003 i gener del 2015, en anglès, francès o castellà, a les bases de dades PubMed, Cochrane i TRIP database, i a pàgines web d’organitzacions que desenvolupen GPC i de societats científiques europees i americanes relacionades amb la MAP. Tres avaluadors independents van valorar la qualitat de les guies utilitzant l’instrument AGREE II (Appraisal of Guidelines, REsearch and Evaluation). Es van incloure un total de set GPC, publicades entre el 2006 i el 2012. La mitjana de puntuacions AGREE II de les guies va variar del 45% al 72%. Els dominis amb major puntuació van ser "Claredat a la presentació" i "Independència editorial" i el de menor puntuació "Aplicabilitat". Les classificacions i recomanacions utilitzades per avaluar la qualitat de l'evidència i la força o el grau de les recomanacions van ser molt heterogènies entre les guies, així com també hi havia variabilitat en les recomanacions dels fàrmacs vasodilatadors entre elles. El cilostazol va ser el fàrmac de primera línia més recomanat per les guies (71,4%), el naftidrofuril només el recomana la guia NICE com de primera línia (28,6%) i la pentoxifil·lina, quan es recomana, és de segona línia (28,6%). La segona part de la tesi, és un estudi observacional que avalua la morbi-mortalitat de pacients amb MAP que reben tractament amb pentoxifil·lina. Els pacients estan inclosos en un registre nacional multicèntric de pacients ambulatoris estables amb malaltia arterioscleròtica: registre FRENA (Factores de Riesgo y Enfermadad Arterial), iniciat al 2003. Al setembre del 2015, 5.204 pacients estaven inclosos al registre, dels què 1.732 tenien diagnòstic de MAP (33,2%) i 554 (32%) rebien tractament amb pentoxifil·lina; cap pacient rebia tractament amb naftidrofuril. Després d'un seguiment mitjà de 900 pacients-any, 56 pacients (3,2%) van desenvolupar infart de miocardi, 47 (2,7%) un ictus isquèmic, 68 (3,9%) pacients van patir amputació de l'extremitat, 19 (1,1%) van presentar un episodi de sagnat major i 117 (6,7%) van morir. No es van observar diferències estadísticament significatives entre els pacients que rebien o no rebien pentoxifil·lina en l'anàlisi multivariant, per a esdeveniments isquèmics (HR 0,91; IC 95% 0,64-1,29), sagnat major (HR 0,38; IC 95% 0,11-1,33) o mort (HR 1,32; IC 95% 0,90-1,94). Conclusions: Hi ha una gran variabilitat en la qualitat entre les guies i en llurs recomanacions sobre el tractament farmacològic dels pacients amb MAP. Una tercera part dels pacients amb MAP estan tractats amb un fàrmac de segona línia (pentoxifil·lina) segons les recomanacions de les guies, però el seu ús no s’ha associat a un augment de la morbi-mortalitat.
