Punció ecoguiada i esclerosi amb etanol en el maneig dels quists simples annexials

• Autores: Marta Castellarnau Visús
• Directores de la Tesis: María Amparo García Tejedor (dir. tes.), Jordi Ponce Sebastià (dir. tes.), Ramón Carreras Collado (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Carmona Herrera (presid.), Gemma Mancebo Moreno (secret.), S. Domingo del Pozo (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Ginecología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • RESUM Les masses annexials tenen una incidència del 6-7% en el nostre medi, essent la majoria d’elles benignes. La cirurgia n’és el tractament més estès, amb la morbilitat i la despesa econòmica que això comporta. Tanmateix, la tendència actual és proposar el maneig més conservador o menys invasiu possible. Aquest treball neix com a resposta a aquesta demanda creixent d’un maneig mínimament invasiu dels quists simples annexials. L’objectiu principal d’aquests estudis era comparar l’efectivitat de la punció amb aspiració i l’esclerosi amb etanol en el maneig dels quists simples annexials ?10cm i avaluar-ne els factors de risc de recidiva. Ambdós procediments permeten l’obtenció i l’ estudi citològic del contingut quístic. La confirmació de benignitat en l’estudi citològic permet evitar l’angoixa de les pacients enfront el diagnòstic d’un quist simple annexial. D’altra banda, la resolució definitiva del quist annexial evitarà controls ecogràfics innecessaris, amb els beneficis que això comporta pel benestar de les pacients i pel sistema sanitari. Els estudis es van realizar de forma seqüencial en dos grups de pacients. En el primer grup de de pacients diagnosticades de quists annexials de baix risc de malignitat es va realitzar punció amb aspiració dels quists i se’n van avaluar l’efectivitat i la seguretat. En la segona cohort les dones diagnosticades de quists simples annexials es van tractar mitjançant esclerosi amb etanol per tal de reduir la taxa de recidives, avaluant-se també l’efectivitat i la seguretat. Les dades d’aquests estudis es van publicar en els dos primers articles presentats. Posteriorment, vam realitzar un estudi comparatiu de l’efectivitat de les dues tècniques, els resultats del qual s’integren en la tercera publicació inclosa. La taxa de recidiva va ser significativament major al grup tractat amb aspiració sense esclerosi. Els principals factors de risc de recidiva són el diàmetre inicial del quist i l’aspiració sense esclerosi amb etanol. L’estatus menopàusic segueix essent un posible factor de risc en estudi. En resum, l’esclerosi amb etanol és més efectiva que la punció amb aspiració en el maneig dels quists simples annexials <10cm.