Noves aproximacions als estudis d’epidemiologia molecular i al diagnòstic de les infeccions causades per Staphylococcus aureus. Aportacions al coneixement dels factors de virulència i patogenicitat
- Autores: Sonia Molinos
- Directores de la Tesis: Montserrat Giménez Pérez (dir. tes.), Cristina Prat (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: C. Rodrigo Gonzalo de Liria (presid.), Oriol Gasch (secret.), Carmen Ardanuy (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
En les últimes dècades Staphylococcus aureus s’ha consolidat com un dels microorganismes amb més capacitat de causar infeccions, donant lloc des de malalties lleus i localitzades, de curs benigne, fins a infeccions greus, disseminades, amb elevada mortalitat. En aquesta tesi, s’han abordat tant aspectes clínics i epidemiològics dels pacients amb infeccions documentades per S.aureus, en especial bacterièmia i infeccions de pell i parts toves, com aspectes relacionats amb el patogen. En aquest últim apartat, s’ha estudiat l’epidemiologia molecular de les soques, factors de virulència i alguns tests fenotípics que ens ajudaran a mesurar la seva expressió. Es van incloure un total de 293 bacterièmies per S.aureus. La fagotipia va permetre tipar el 37.5% de les soques SARM i el 43.3% dels SASM. La detecció del gen mecA va resultar positiva en 28 soques, en concordança amb les dades obtingudes de la sensibilitat antibiòtica per CMI. En l’anàlisi del tipus SCCmec de les soques SARM, 27 d’elles corresponien al SCCmecIVc i només una presentava el tipus SCCmec IVa i ACME negatiu. Mitjançant spa typing es va demostrar el predomini d’un grup clonal, CC002 (31%) englobant dos spa tipus predominants: t002, t067 en soques SASM i el predomini de CC067 (37.14%) incloent els spa tipus t0067 i t002 en SARM. Comparant els patrons d’electroforesi en camp polsant es van agrupar les soques SARM en les clones E7 i E8, també les més prevalents en el nostre medi. En l’estudi mitjançant microarrays de 102 d’aquestes soques es va observar un predomini del CC5 (38.2%), seguit del CC30 (21.6%). La distribució dels perfils al·lèlics del sistema regulador agr mostrava un predomini del agr II (46.1%). La mortalitat de la sèpsia per S.aureus es relaciona amb la susceptibilitat de l’hoste, característiques de la soca, característiques epidemiològiques i amb el temps transcorregut fins a l’inici d’un tractament antibiòtic adequat. Així, l’estudi de mètodes ràpids per la identificació i la detecció de sensibilitat a cloxacil·lina ( BinaxNow S.aureus / PBP 2a Test, GenomEra MRSA/SA Blood Culture, MicroPhage MRSA/MSSA Blood Culture Test) ens ha permès adequar el tractament antibiòtic en un 79.25% dels casos. L’origen de la bacterièmia en el 58’4% dels casos era nosocomial i el 45.7% d’origen en el catèter. El 80% dels malalts presentaven comorbiditats associades: 35.5% neoplàsia, 30.4% DM, 14% IRC i 13.7% tractament previ amb immunosupressor. Una quarta part van presentar bacterièmia complicada, i un 8.5% bacterièmia persistent. . D’altra banda, les infeccions de pell i parts toves per S.aureus resistents a meticil·lina d’origen comunitari (CA-SARM) representen al voltant del 20% en el nostre medi. La tipificació molecular d’aquestes soques va permetre demostrar que la majoria pertanyien a la soca USA300-ST8-SCCmec IVc i ACME negativa, variant de la clona USA300 (USA300-ST8-SCCmec IVa). No es va trobar cap associació entre la soca productora i la nacionalitat dels pacients. Les manifestacions clíniques dels pacients eren lleus i sense presència de complicacions, tant en els SASM com SARM. L’elevada prevalença de la Leucocidina de Panton Valentine (PVL) en soques SASM o SARM i la bona evolució, tot i el tractament antibiòtic inadequat, es correlaciona amb la hipòtesi que independentment de la sensibilitat antibiòtica, el drenatge de la lesió és necessari per la resolució de la infecció i posa de manifest la difícil valoració del paper de factors de virulència com la PVL en la patogènia d’aquestes infeccions.
