Resumen de Quality issues in caring for older people: Appropriateness of transition from long-term care facilities to acute hospital care. Potentially inappropriate medication: development of a European list
Aquesta tesi doctoral és una tesi per compendi de publicacions que engloba dos aspectes de qualitat de l’atenció a l’ancià. El primer aspecte és l’adequació del trasllat des de centres residencials a hospitals d’aguts. Les persones que viuen en centres residencials sovint presenten diferents graus de comorbiditat, estat cognitiu i funcional i estadis de les patologies. La seva derivació o admissió a urgències o a hospital d’aguts pot ser beneficiosa en algunes ocasions, però en altres ocasions pot representar una discontinuïtat en l’atenció poc favorable. En aquest primer article, els autors van dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura per identificar els estudis realitzats internacionalment que han avaluat el concepte d’adequació del trasllat des de centres residencials a hospitals d’aguts. Van identificar vint-i-nou articles, els quals foren heterogenis respecte els seus dissenys, els entorns estudiats, els instruments utilitzats per determinar adequació dels trasllats, i els resultats obtinguts. La proporció d’admissions considerades inadequades varià del 2% al 77%. Entre els estudis, els autors van identificar setze instruments els quals variaren quant als conceptes estudiats, el seu format i la seva administració. L’equip investigador va aïllar els sis aspectes més prominents avaluats pels instruments: diagnòstics mèdics específics, agudesa/severitat dels símptomes, característiques dels residents prèvies al trasllat, desitjos dels residents o de les famílies, existència d’un pla d’atenció, i disponibilitat o requeriment de recursos. Cinc dels instruments avaluaren adequació tenint en compte només un d’aquests aspectes. Únicament sis instruments tingueren en compte quatre o més dels aspectes. Només tres instruments avaluaren els desitjos dels pacients o de les famílies, i sis instruments avaluaren les característiques dels residents prèvies al trasllat. Els autors conclouen que la majoria dels instruments no són globals i no tenen en compte els aspectes individuals dels residents. També conclouen que calen més estudis per desenvolupar un instrument que estigui basat en evidència, i que sigui global i generalitzable a diferents regions o països per tal d’avaluar l’adequació de l’admissió hospitalària dels ancians que viuen en centres residencials. El segon aspecte és la prescripció de medicaments potencialment inadequats (PIM) per a l’ancià. PIM són els medicaments que no s’hauria de prescriure a aquesta població perquè el seu risc de reaccions adverses supera els seus beneficis clínics, particularment quan existeix evidència a favor d’un tractament alternatiu per la mateixa condició més segur o efectiu. Diversos autors han desenvolupat llistes PIM per ajudar a identificar i reduir la prescripció de PIM als seus països. Aquest article descriu la preparació d’una llista PIM que incorpora medicaments dels mercats de set països europeus. En primer lloc, es preparà una llista PIM preliminar a partir de quatre llistes PIM internacionals. A continuació, trenta experts en prescripció geriàtrica d’Estònia, Finlàndia, França, Holanda, Espanya i Suècia participaren ampliant la llista preliminar amb nous medicaments i avaluant l’adequació dels medicaments mitjançant el mètode Delphi en dues voltes. Els experts també suggeriren ajustaments de dosi i alternatives terapèutiques. Finalment, un grup reduït d’experts respongueren un breu qüestionari final per obtenir un acord sobre alguns aspectes. Els experts arribaren al consens de que 282 substàncies químiques o classes de medicaments són considerats PIM pels ancians. Alguns dels PIM es refereixen a una dosi o duració d’ús específiques. Els autors presenten la llista anomenada “European Union (EU)(7)-PIM list” i conclouen que es tracta d’una eina de cribatge que permet la identificació de PIM i comparació de patrons de prescripció entre països europeus, i que també pot ser utilitzada com a guia per a la pràctica clínica. Conclouen també que calen més estudis que investiguin la factibilitat i aplicabilitat de la llista així com els beneficis clínics del seu ús.
