El compositor Josep Pons i el llenguatge musical per a la litúrgia de l'ordinarium: "Missa a 4 ÿ a 8 con oboes, violines ÿ trompas sobre l'antífona Ecce Sacerdos Magnus" (1786)

• Autores: Ramón Ramírez i Beneyto
• Directores de la Tesis: Luis Blanes Arques (dir. tes.), Julio Calvo Pérez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2005
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Martín (presid.), José María Bernardo Paniagua (secret.), Antonio Ezquerro Esteban (voc.), Rodrigo Madrid Gómez (voc.), Vicent Ros i Pérez (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • English

    The author divides this thesis into two large areas: the first one looks into the historical aspects, comprising the character object of study, and the second one deals only with the pure technical aspects of his musical language through the study of the rescued work.

    The first part is an approach to Master Ponss person starting from the reconstruction of his life, from his birth in Girona in 1770 to his death in Valencia, in August 1818. To do this, a painstaking field work has been developed, based mainly upon the chapterhouse documents and other records in the cathedrals of Girona, Salamanca, Cordoba, Tuy and Valencia, and the comprehensive search of musical files in countless religious sees that contain his works, a provisional catalogue of all of Josep Ponss compositions has been set up and shown in the annexes. We can find there a detailed study of the musical atmosphere both religious and profane of Valencia, at that time of historic transition in which events took place in fast succession underlining the Chapels activities; and placing a special emphasis upon the musical noons. This first part ends with the diagram of the cathedral chapel and the people who were there when Josep Pons was in charge, without forgetting the pedagogical aspect that was to be developed later by his best disciples.

    The second part implies a close analysis of his work 4 and 8 voice Mass for oboes, violins and French horns on the antiphon Ecce sacerdos magnus -a youthful work composed at the age of 16 - through which he discovers the composition tools and the stylistic resources that Master Pons would develop all along his life: rhythm, melody, harmony, textures, continuity, coherence, resources, rhetorics, etc. that will be shown in examples, graphics and explanatory tables. To all this we add a comparative study of the mentioned work with others of the same composer and other compositions both of his inner circle and of others like Nebra, Corselli, Haydn or Mozart. With all this we obtain as a result the essence of what might be considered the aesthetic paradigm of his musical language, specifically dedicated to the Ordinary of the Mass.

    The conclusions of the author show us a man of the Church ,a valued composer who enjoyed in his time a great prestige because of the fact that he composed - in his life timemore than three hundred works found throughout the most important archives of religious music in our country. All this took place in a crucial moment of transition and a aesthetic definition. Pons will purposefully retain certain stylistic resources from earlier periods but without feeling constricted by them nor avoiding a certain, shy restlessness in the search for new harmonic and formal possibilities.

  • català

    L'autor divideix la present tesi en dos grans blocs: el primer dedicat als aspectes històrics, en els quals s'emmarca la figura del personatge estudiat i el segon atenent específicament als aspectes purament tècnics del seu llenguatge musical, mitjançant lestudi de l'obra recuperada.

    En la primera part es planteja una aproximació a la figura del mestre Pons a partir de la reconstrucció del seu periple vital, des que nasquera a Girona en 1.770 fins que es va produir la seua mort a València a l'agost de 1.818. Per a això es va desenvolupar un minuciós treball de camp basat en l'estudi de les actes capitulars i altres registres documentals en les catedrals de Girona, Salamanca, Còrdova, Tui i València principalment, i el buidatge dels arxius musicals de les innumerables seus religioses que contenen obres seues, elaborant amb totes elles el catàleg provisional de les composicions de Josep Pons contingut als annexos. Es presenta ací un detallat estudi de l'ambient musical religiós i profà- de la ciutat de València, en aqueix moment de transició històrica en el que es van precipitar de manera especial els esdeveniments;

    mostrant l'activitat desenvolupada per la capella i fent especial incidència en les migdiades musicals. Completarà aquesta primera part l'exposició de l'organigrama de la capella catedralícia i les persones que van ocupar els respectius llocs durant la permanència de Josep Pons al front de la mateixa, sense oblidar la faceta pedagògica del mestre per mitjà de la posterior evolució personal que desenvoluparien els seus principals deixebles.

    La segona part està dedicada a una detallada anàlisi de la seua obra Missa a 4 ÿ a 8 con oboes, violines ÿ trompas, sobre l'antífona Ecce sacerdos magnus obra de joventut composada a la primerenca edat de 16 anys- descobrint les ferramentes compositives i els personals recursos estilístics que el mestre Pons desenvoluparia al llarg de la seua vida, com ara: ritme, melodia, harmonia, textures, continuïtat, coherència, recursos, retòrica, etc., que se mostraran convenientment per mig de exemples, gràfics i quadres explicatius;

    a més de lestudi comparatiu daquesta obra amb les altres del mateix autor i daltres composades -tant al seu entorn més proper com el més llunyà- per Nebra o Corselli i Haydn o Mozart. Amb tot això sobté com a resultat lessència del que podríem considerar com paradigma estètic del seu llenguatge musical específicament dedicat a l'ordinarium misae.

    Les conclusions a les que hi arriba el autor ens descobreixen a un home desglésia, a un valuós compositor que va gaudir dun anomenat prestigi, per la important distribució -en vida pròpia- de més de tres-centes obres seues entre els més importants arxius de música religiosa del moment en el nostre país. Tot això en un decisiu moment de transició i definició estètica, pel què es mantindran en Pons intencionadament determinats recursos estilístics de moments anteriors, però sense romandre ancorat amb exclusivitat en ells i no deixant per això de mostrar tímidament una certa inquietud en la recerca de noves possibilitats harmòniques i formals.

    ____________________________________________________________________________________________________