La inscripció de la persona en el discurs acadèmic: un estudi contrastiu català-castellà-anglés.

• Autores: Àngels Campos i González
• Directores de la Tesis: Maria Josep Cuenca i Ordinyana (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2005
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Carlos Hernández Sacristán (presid.), Francisca Suau Jiménez (secret.), Carmen López Ferrero (voc.), Santiago Posteguillo Gómez (voc.), Helena Calsamiglia Blancafort (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • català

    Aquesta tesi doctoral aborda de manera contrastiva, en tres llengües (català, castellà i anglés) i en tres disciplines (lingüística, dret i física), la manera com es manifesta i soculta la primera persona en el discurs acadèmic. En concret, ens basem en un corpus de 367.330 paraules, en el qual incloem articles de polèmica i ressenyes bibliogràfiques de publicació més o menys recent, amb un nivell despecialització elevat i elaborats per autors individuals i nadius en la llengua en què escriuen. Les dades obtingudes en el corpus sanalitzen des de dos punts de vista: el qualitatiu i el quantitatiu.

    Lanàlisi qualitativa consisteix a classificar, duna banda, les desinències verbals, els pronoms personals i els possessius, tenint en compte el referent extratextual a què fan referència i la funció discursiva que realitza lemissor en cada cas; daltra banda, analitzem diverses construccions passives i impersonals, com a mecanismes docultació de lagent, tant si correspon a una primera persona com a una tercera persona. Dacord amb el referent extratextual, hem distingit set tipus de marques de persona, que en els últims capítols, hem agrupat en quatre grups: Jo, nosaltres exclusiu, nosaltres inclusiu i nosaltres generalitzador. La classificació implica una gradació de major a menor individualitat. Així, el jo i el nosaltres exclusiu (Nos1) fan referència a lemissor individual; els nosaltres inclusius (Nos2, Nos3, Nos4) es refereixen a lemissor i al receptor en diversos graus dimplicació; i, per últim, el nosaltres generalitzador inclou el Nos5, que alludeix a la comunitat nacional o científica a la qual pertany lemissor, i el Nos6, que es refereix a tota la humanitat. Segons la funció discursiva de lemissor, hem establert sis tipus, que hem agrupat en tres: funcions organitzatives (escriptor), funcions argumentatives (atacant) i funcions expositives (analista, dins el qual hi ha lanalista experimental, declarant, exemple i experimentador). Aquestes funcions comporten una gradació de major a menor implicació de lemissor amb el missatge, que hem relacionat, en alguns casos, tot i que sense gaire voluntat dexhaustivitat, amb el perill que això comporta per a la imatge. Seguint un criteri semblant al de les marques de persona, per als mecanismes dimpersonalització, hem tingut en compte la persona que soculta, primera i tercera, i la funció que samaga. En concret, ens hem centrat en lestudi de les construccions esdevenimentals, les construccions amb subjecte inespecífic, les passives perifràstiques, i les construccions reflexes (passives i impersonals), sols existents en català i castellà.

    Lanàlisi quantitativa mostra els resultats numèrics que shan obtingut a partir de laplicació de lanàlisi qualitativa en els nostres textos. La gran quantitat de dades i variables shan anat agrupant progressivament al llarg dels capítols per tal de facilitar-ne la lectura i poder descobrir els diversos efectes descriptura que es creen en aquests gèneres de caràcter argumentatiu i, per tant, amb un pes molt important de lemissor. Aquest protagonisme contrasta amb les definicions tradicionals del discurs acadèmic, caracteritzat per lobjectivitat i la universalitat. Lobjectiu daquesta investigació és, doncs, analitzar com reacciona cada llengua i cada disciplina davant la tensió entre subjectivitat i objectivitat i mostrar que el discurs acadèmic no és tan objectiu com se sol presentar i, a més, la tria de marques de persona i mecanismes dimpersonalització està condicionada per la llengua i la matèria científica.

    ____________________________________________________________________________________________________

  • English

    This thesis offers a contrastive study of the ways in which the self is manifested in academic discourse in three languages (Catalan, Spanish and English) and in three fields (Linguistics, Law and Physics). The study is based on a corpus of 367.330 words obtained from controversial research articles and bibliographic reviews published recently, with high level of specialization and written by individual and native authors.

    The data at issue have been analysed from both a qualitative and quantative perspective. Qualitative analysis comprises, on the one hand, the classification of verb forms, personal pronouns and possessives, considering their extratextual referent and their discursive function; in addition, I have looked into the behaviour of specific passive and impersonal constructions inasmuch as they represent mechanisms that hide the presence of the agent (first or third person) in the text.

    Quantitative analysis, on the other hand, has rendered numerical results that correspond to the qualitative analysis previously applied to my corpus. The data and variables are shown in tables in order to highlight the writing effects that are created in these argumentative genres, where the writer is the centre. This salient role of the agent writer contrasts with the traditional definition of academic discourse, which is characterized as an objective and universal discourse. The aim of this research is to analyse the balance between objectivity and subjectivity in the three languages and across the three fields. I also want to prove that academic discourse is not as objective as traditional studies have claimed. Besides, the choice of person markers and impersonalization strategies is triggered off both by the language and the style of the scientific research fields.