Postformula feeding strategies to reduce concentrate consumption and improve feed efficiency in bulls fed high-concentrate diets
- Autores: Marçal Verdú Pique
- Directores de la Tesis: Josep Gasa Gasó (dir. tes.), Maria Devant Guille (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Alfred Ferret i Quesada (presid.), Carlos Castrillo Gonzalez (secret.), Octavio Catalán Rueda (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Als països mediterranis la majoria de bestiar d’engreix s’alimenta amb dietes riques en concentrat amb una ràtio de pinso i palla de 90:10, ambdós ad libitum, en menjadores separades. El cost del pinso (preu dels ingredients i el total de consum de pinso) representa el 70-80% dels costos de producció totals. El preu del pinso és variable any rere any. Així doncs, una reducció del consum total de concentrat, sense perdre creixement, podria millorar l’eficiència alimentària i conseqüentment la rendibilitat de l’explotació. La present tesi s’ha centrat en estratègies alimentàries que van més enllà de la fórmula nutricional per tal de reduir els costos de producció i millorar la rendibilitat independentment del preu del pinso. Per tant, les dues estratègies alimentàries postfórmula més apropiades per aplicar en el nostre (Catalunya) sistema intensiu d’engreix (vedells Frisons, dietes basades en blat de moro i granulat com a forma de presentació) van ser el disseny de menjadora de pinso i la forma física del pinso (qualitat del granulat). Un primer estudi avaluà l’efecte de dos dissenys de menjadora de pinso alternatius (una menjadora convencional amb menor capacitat de pinso i una menjadora uniboca amb proteccions laterals) sobre els paràmetres productius, la conducta animal i alimentària, el benestar i la salut ruminal. Ambdues menjadores foren bones estratègies per reduir el consum de pinso sense perjudicar el creixement, la salut ruminal i el benestar. Tanmateix, l’eficiència alimentària no millorà. A més, la conducta alimentària i la seva relació amb el disseny de menjadora, així com l’evolució amb el PV van ser analitzats en un segon estudi. Els animals alimentats amb menjadores col·lectives van exhibir un comportament més sincronitzat durant la fase de creixement (dels 130 als 320 kg PV) comparat amb els animals uniboca; mentre que aquests adoptaren una conducta més individualitzada durant la fase d’acabat (dels 320 als 440 kg PV) igual que els uniboca. El primer estudi va permetre detectar problemes d’adaptació a la menjadora uniboca, fet que originà un tercer estudi per avaluar l’efecte de l’estratègia d’adaptació (uniboca sense proteccions laterals durant els primers 4 d i una menjadora addicional amb menjar que gradualment es reduïa durant els primers 14 d) al disseny uniboca amb proteccions laterals sobre el creixement, la conducta alimentària i animal durant les primeres 6 setmanes després de l’arribada a l’engreix. L’estratègia d’adaptació a la menjadora uniboca va ser exitosa facilitant l’accés al menjar, fet que es va traduir en un increment del consum i del GMD durant la primera setmana i en un major PV al cap de 6 setmanes. Finalment, el quart estudi analitzà l’efecte de la forma de presentació del pinso sobre els paràmetres productius, la conducta alimentària, i la preferència en vedells en fase d’acabat; també s’estudià l’evolució de la qualitat del grànul des de granuladora fins a menjadora. Alimentar els animals amb grànuls de bona qualitat va tenir un impacte positiu en la rendibilitat de l’explotació degut a l’increment d’ingesta i creixement, i la reducció de malbaratament. Els animals mostraren preferència pels grànuls de bona qualitat. A més, va ser important preservar la qualitat del grànul (durabilitat i percentatge de fins) des de granuladora fins menjadora per observar millores en els rendiments productius. Concloent, totes les estratègies alimentàries postfórmula (disseny de menjadora, estratègia d’adaptació i forma de presentació del pinso) van tenir un lleu impacte sobre el creixement i la rendibilitat. Tanmateix, l’efecte additiu d’aquestes millores podria incrementar la competitivitat i disminuir la dependència als preus dels aliments en la producció intensiva d’engreix. També, aquesta tesi ha permès conscienciar a alguns productors en la implementació fàcil d’estratègies per reduir el consum de pinso.
