Political connections and economic outcomes: three empirical essays

• Autores: Pau Castells Urgell
• Directores de la Tesis: Francesc Trillas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Rafael Crespí Cladera (presid.), Bruno Cassiman (secret.), Tomaso Duso (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Economía general
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Aquesta tesi esta composada per tres assaigs. Cadascún dels assaigs presenta investigació empírica original i independent analitzant els impactes de les connexions politiques sobre l’economia. Els articles fan una contribució significativa a aquesta literatura empírica, al mateix temps que subratllen les limitacions i desafiaments amb els que actualment s’enfronten els investigadors d’aquest camp. La recerca que aquí es presenta aplica desenvolupaments als metodes de recerca empirica que milloren la fiabilitat dels resultats. En el segon capitol s’estima l’impacte d’un aconteixement sorpresa a nivell polític sobre els retorns financers del mercat espanyol. Això inclou els impactes específics en determinats sectors i empreses que estan connectades políticament. En els últims dies de la campanya electoral per les eleccions generals espanyoles de l’any 2004, atacs terroristes van causar la mort de 191 persones que viatjaven en tren a la capital del país, Madrid. Quatre dies mes tard, el partit a l’oposició va guanyar les eleccions generals, en contra de totes les prediccions i enquestes que s’havien fet anteriorment a l’acció terrorista. Aquest canvi d’expectatives presenta una oportunitat única per aplicar tècniques d’event study per contrastar hipòtesis de política econòmica. L’anàlisi mostra que les hipòtesis de captura de polítics per empreses, junt amb problemes d’agència en empreses privatitzades i amb dispersió accionarial, no són rebutjades per les dades. En el tercer capítol, intento superar algunes de les limitacions de la recerca empírica en aquest camp, i exploro l’impacte de les connexions polítiques a les empreses en el rendiment empresarial. Ho faig fent servint les dos principals tècniques empíriques que es fan servir més comunment a la literatura economica: anàlisi centrat en establir les reaccions dels mercats financers a esdeveniments d’índole política; i anàlisi economètric de l’impacte de les connexions polítiques en el rendiment contable de les empreses. Els resultats de l’anàlisi indiquen que en els primers anys dels segle XXI, les connexions polítiques podrien haver tingut un impact negatiu sobre el rendiment de les empreses espanyoles. Tot i que els resultats basats en les reaccions dels mercats financers no són concloents, l’anàlisi economètric sobre mesures contables mostra una relació negativa i estadísticament significativa entre connexions polítiques i beneficis empresarials. Els resultats son consistents quan s’utilitzen diferents variables per mesurar el nivell de connexions polítiques, i també sota diverses especificacions economètriques que incloen regressions amb mètodes de variables instrumentals. Finalment, el capítol 4 considera l’influencia del sector privat en les decisions preses des de l’administració pública. Això contrasta amb l’anàlisi presentat en els dos capítols anteriors i a la majoria de recerca empírica en aquest camp, on el que es considera es generalment l’impacte de les connexions polítiques sobre els resultats econòmics empresarials. L’anàlisi està basat en dades del Regne Unit sobre la concessió de subsidis a empreses per dur a terme recerca i desenvolupament. L’agència responsable de la concessió de subsidis al Regne Unit, la Technology Strategy Board, s’encarrega en primer lloc d’identificar àrees de prioritat tecnològica. Un cop aquestes arees són aprovades i dotades de recursos pel Govern, l’agència s’encarrega de convocar concursos i seleccionar les propostes guanyadores. Els resultats de l’anàlisi suggereixen que el programa de subsidis, tot i ser efectiu en corretgir alguns errors de mercat, està esbiaixat en la distribució dels subsidis cap a aquelles empreses que estan directament connectades amb l’agència.