Ir al contenido

Dialnet


Autonomia en la persona adolescent. L’espai vital de l’educació moral

  • Autores: Antoni Muñoz Genís
  • Directores de la Tesis: Margarida Boladeras i Cucurella (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
  • Idioma: español
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • La formulació del concepte “menor madur” m’ha obligat a plantejar-me l’autonomia en el context de l’adolescència i, més enllà del caràcter paradoxal dels termes, immersos en un àmbit social preocupat per convertir els seus menors, en qüestió de maduresa, en persones autònomes, he aprofundit en el que considero el problema ètic per excel·lència: l’autonomia en la persona adolescent. En aquest treball he volgut indagar i aprofundir en les qüestions referents a l’autonomia en la persona adolescent; atesa la complexitat de la temàtica estudiada, s’ha aplicat la metodologia d’investigació documental-argumentativa amb procediments d’interpretació de textos. L’anàlisi de textos i els procediments hermenèutics m’han dut a la comprensió dels textos i el coneixement de la seva transmissió al llarg de la història i m’ha permès d’adoptar una perspectiva més holística des de la qual s’han teixit les reflexions que han possibilitat refer, al llarg de cinc capítols, un plantejament moral sobre la qüestió de l’autonomia en la persona adolescent. Així doncs, partint del concepte de “menor madur” (epicentre de la reflexió) l’objectiu d’aquest treball és: per una banda, descriure alguns dels reptes més importants que planteja el “menor madur”, concretament, el desafiament que l’estudi de l’autonomia moral ha plantejat en l’àmbit de l’Ètica aplicada i que posa de manifest els diferents problemes morals que té l’adultesa quan ha de tractar amb el moment vital de l’adolescència, amb la finalitat d’evidenciar fins a quin punt poden arribar a ser falses i il·lusòries les lectures socials que ens fem de l’adolescència; i per altra banda, aprofundir en el que considero, justament, el problema ètic per excel·lència: el de l’autonomia i, molt concretament, durant l’adolescència atès que en l’àmbit social en general la meta que es pretén assolir en la maduresa del menor és que pugui convertir-se en una persona autònoma, és a dir, amb capacitat per prendre les seves pròpies decisions. La hipòtesi de treball que condueix la recerca afirma que la millor manera de protegir l’autonomia personal vulnerable dels adolescents passa per defensar un plantejament moral de l’autonomia. Si volem superar el paternalisme sense caure en l’individualisme, hem de garantir que l’autonomia moral sigui igual per a tots els adolescents perquè puguin arribar a exercir la seva autonomia de manera autònoma. I només es pot fer possible a través de l’exigència d’un acord que predisposi de fer-se càrrec d’un tarannà moral compartit que acabi representant un enfocament comú de respecte a l’autonomia adolescent I és que encara podem albirar l’ombra del paternalisme en una dinàmica social que es pot definir per l’alt grau de permissivitat donada als adolescents i l’alt grau d’exigència i requeriment de maduresa en qüestions morals. Una paradoxa entorn de la maduresa de la persona menor que se’ns dubte mostra dues coses: per una banda, un drama social del qual no són culpables els adolescents –malgrat la insistència social a culpabilitzar-los- sinó que és responsable la societat en què es desenvolupen: el naufragi en l’assoliment de l’autonomia; per l’altra, que la manera d’abordar el tema de la maduresa de l’adolescent no es pot separar de la maduresa dels adults. Les conclusions d’aquest treball emfatitzen la necessitat de garantir l’autonomia moral dels adolescents, justament, per superar aquesta situació paradoxal descrita. Ara bé, la defensa que al llarg d’aquest text he intentat fer de l’autonomia només pot tenir sentit quan, efectivament, es reconeix com a valor d’interès comú. El treball que he anat fent ha girat al voltant d’una ferma convicció: la millor manera de protegir l’autonomia personal vulnerable dels adolescents passa per defensar un plantejament moral de l’autonomia. Definir i convidar a assumir un tarannà moral -que si fos compartit- ens faria coincidir en un enfocament comú de respecte a l’autonomia de la persona adolescent i afavoriria un estil d’actuar en moral que garantiria que l’autonomia moral fos igual per a tots els adolescents.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno