Resumen de L'Orfebreria romànica a Catalunya (950-1250)
La tesi doctoral que aquí es presenta té com a objectiu fonamental traçar una panoràmica d¿abast ampli sobre els fenòmens tant de la producció com de la recepció de l¿orfebreria plenomedieval a Catalunya. Es tracta d¿un tema de molt poc recorregut historiogràfic, en bona mesura condicionat per l¿escassa categoria del corpus d¿obres conservat. L¿interès d¿aquest corpus és certament discret, i només algunes peces singulars sobresurten d¿un conjunt anodí protagonitzat per materials menors (coure i bronze, sobretot), i en el qual manquen completament les obres de més envergadura, que han desaparegut. Tanmateix, les fonts documentals antigues permeten superar la visió simple i tan poc esplèndida que ofereixen els objectes conservats. Gràcies als textos, coneixem una realitat catalana de notable potència i amb projectes artístics de gran ambició, tot plegat paranogonable al que s¿esdevé en territoris similars de l¿Occident medieval. La tesi s¿organitza en un cos analític central, estructurat en vuit aproximacions distintes, i en una segona part que inclou una catalogació de les peces conservades i diversos materials auxiliars. Els vuit capítols que formen la base del treball ofereixen visions complementàries de l¿orfebreria plenomedieval a Catalunya. El primer tracta dels materials emprats, de la seva provisió i característiques, i de la seva incidència en la producció, tant local com importada, a Catalunya. El segon és un voluntariós estudi dels artífexs que, de manera molt vaga, sabem que protagonitzen la producció catalana; els rastres són escassíssims, les notícies molt excepcionals. Cal tot sovint imaginar, doncs com eren aquests artistes i com organitzaven els seus tallers, de quins coneixements disposaven, quines tasques els ocupaven especialment, etc. El tercer capítol es dedica a les importacions, l¿estudi de les quals és imprescindible per a completar la visió de la realitat orfebre catalana de l¿època, on les aportacions exteriors (procedents del món islàmic, de l¿Orient bizantí, de l¿Occitània llemosina) són sempre importants. La quarta aproximació és especialment significativa dels interessos de la tesi; es dedica a l¿estudi econòmic dels objectes sumptuaris. Es caracteritzen tant els seus promotors com els seus propietaris, i s¿analitzen els usos diversos d¿aquests objectes en el marc, complex i múltiple, del mercat financer plenomedieval. Els quatre darrers capítols del cos central de la tesi són aproximacions més directes a la realitat de les peces, a les obres artístiques pròpiament dites. Hi ha, en primer lloc, un estudi del gran mobiliari litúrgic de què disposaven les catedrals i les grans cases monàstiques, estudi de base documental ple de notícies i dades de gran interès històric. A continuació es tracta l¿orfebreria religiosa, a partir d¿una classificació tipològica de les peces conservades o documentades, i amb el mateix criteri s¿analitza després l¿orfebreria profana, que sol quedar generalment exclosa dels estudis orfebres però que tenia una importància fonamental en l¿època, cosa que s¿ha intentat reflectir. Un darrer capítol, el vuitè, inclou quatre estudis específics sobre quatre obres catalanes d¿especial significació, a manera de petits articles. L¿esmentada catalogació de les peces conservades serveix per a tancar la panoràmica oferta i a la vegada confirma la distància entre allò conservat, clarement menor, i allò molt més esplèndid que existia. Completen el treball un repertori documental notablement ampli, fet amb la voluntat de reunir el màxim possible de textos antics que tractin específicament d¿orfebreria, un breu glossari i una bibliografia final, que s¿ha volgut especialment completa i exhaustiva.
