Carcinoma diferenciat de tiroides en nens i adolescents: presentació clínica, seguiment i factors pronòstics de la malaltia

• Autores: Montserrat Negre Busó
• Directores de la Tesis: Joan Castell Conesa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ignasi Carrió Gasset (presid.), Francesca Pons Pons (secret.), Wifredo Ricart (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina del trabajo
      • Medicina nuclear
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Els objectius del nostre estudi varen ser analitzar les característiques clíniques, la resposta al tractament, els factors pronòstics i el seguiment a llarg terme dels nens i adolescents amb Carcinoma Diferenciat de Tiroides (CDT). Un altre objectiu va ser comparar l’efectivitat terapèutica de dos tipus de protocols de tractament amb 131I aplicats al nostre centre. MATERIAL I MÈTODES: Es va realitzar un estudi retrospectiu de 80 pacients nens i adolescents amb CDT (28 homes, 52 dones). A tots se’ls va practicar una tiroïdectomia total o subtotal i a 75 d’ells es va administrar una dosis ablativa de radioiode. Tots els pacients es varen controlar periòdicament amb la realització de rastreigs corporals totals amb 131I i analítica amb valor de Tiroglobulina. Es va fer un anàlisi de variables com l’edat, sexe, clínica inicial, histologia, estadificació, complicacions post quirúrgiques, protocol de tractament amb radioiode, resposta al tractament, valor de Tiroglobulina (Tg), presència de recurrència i persistència/progressió de la malaltia. RESULTATS: Setanta pacients tenien un seguiment >2 als dos anys (23 homes, 47 dones; edat mitja: 13,34 ± 3.77). Seixanta dos pacients presentaven un CDT del tipus histològic papil·lar i 8 pacients un CDT del tipus fol·licular. Un seixanta cinc per cent dels pacients varen debutar amb metàstasis ganglionars. Setze pacients presentaven metàstasis pulmonars en el moment del diagnòstic. Sis mesos després del primer tractament amb radioiode, 36,2% dels pacients estaven lliures de malaltia. Al llarg del seguiment es varen detectar 7 recurrències. Al final del seguiment, la supervivència era del 100% i el 87,2% presentaven una remissió complerta. Nou pacients presentaven persistència de malaltia. No es varen trobar diferències significatives comparant l’edat, el sexe, la histologia i els antecedents d’irradiació prèvia en relació a la recurrència o la persistència de malaltia. No obstant, l’edat mitja dels pacients amb persistència de malaltia als 6 mesos era 3,64 anys menor respecte els pacients lliures de malaltia. Es va demostrar una relació estadísticament significativa entre l’estadi 4 i la persistència de malaltia al final del seguiment. El 100% dels pacients amb un valor de Tg negatiu estaven lliures de malaltia al final del seguiment, no obstant un 14,3% varen recaure. L’anàlisi de la supervivència lliure de malaltia basat en l’edat, el sexe i l’estadificació inicial, no va demostrar diferències significatives entre els diferents grups. No obstant, els pacients que presentaven un tipus histològic papil·lar arribaven més tard a assolir la remissió complerta respecte als pacients amb un tipus histològic fol·licular. L’anàlisi de la supervivència lliure de malaltia en base al protocol de tractament amb radioiode administrat, no va demostrar diferències significatives entre els dos grups. CONCLUSIONS: El CDT en nens i adolescents s’associa de forma freqüent a la presència de malaltia avançada al moment del diagnòstic. No obstant, en el nostre estudi la major part dels pacients varen assolir la remissió complerta. L’estadi 4 al diagnòstic i un valor negatiu de Tg en el control post-tractament es varen demostrar com a factors pronòstics de la malaltia.