Estàndards i qualitat en la determinació de la funció respiratòria (l’espirometria) a l’atenció primària

• Autores: Jordi Giner Donaire
• Directores de la Tesis: Vicente Plaza Moral (dir. tes.), Joaquín Sanchis Aldas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: J. Ruiz Manzano (presid.), Felipe Burgos Rincón (secret.), José Antonio Castillo Vizueta (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina preventiva
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • L’espirometria és la prova diagnòstica inicial per a pacients amb símptomes respiratoris. La seva realització s’ha mostrat, tot i en mans expertes, difícil i hi ha un percentatge de pacients que no aconsegueixen complir els criteris de qualitat de les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Diferents estudis demostren, en l’assistència primària, que la seva qualitat dista molt de ser la desitjada, el que pot produir diagnòstics i tractaments incorrectes. La hipòtesi d’aquesta tesi és que amb els sistemes informàtics de suport a la seva realització es pot aconseguir i mantenir un major nivell de qualitat de l'espirometria. L’objectiu principal de la tesi va ser comparar l’eficàcia de dos mètodes de control de qualitat en la realització de l'espirometria per part dels professionals d'atenció primària, amb la finalitat d'aconseguir una millora en el procés global de l'estudi funcional respiratori. Per aconseguir l’objectiu plantejat es va dissenyar la tesi en tres fases, consecutives i encadenades. Fase I. Valorar l’assoliment de les recomanacions de l’espirometria segons recomanacions vigents (ERS/ATS-2005) en un centre de referència, l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau. Fase II. Determinar quina de les diferents propostes de grau de qualitat establertes a la literatura té major concordança amb les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Fase III. Valorar l’eficàcia de diferents estratègies de control de la qualitat sobre les espirometries realitzades a l’Atenció Primària: a) des d’un centre de referència; b) amb un software integrat al programa de l’espiròmetre i c) un grup control, fent l’espirometria de forma habitual, sense cap intervenció. Dels resultats es destaca: – Fase I. L’assoliment de les recomanacions, en el millor dels escenaris, es va aconseguir en un 83,7% de les 250 espirometries realitzades. – Fase II. Els criteris de qualitat que millor grau de concordança tenen respecte a les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005) són els proposats per Pérez-Padilla. – Fase III. L’anàlisi de les espirometries fetes en 15 centres d'atenció primària va mostrar que la retroalimentació del programa integrat en l'ordinador va aconseguir un major percentatge de maniobres de bona qualitat que el grup control o la retroalimentació d’un expert d’un centre de referència: 51,4% enfront de 42,1% i 40,2%, de les 2.780 espirometries analitzades. Conclusions: – L’espirometria és una tècnica difícil de realitzar, en un percentatge de pacients no es possible aconseguir maniobres que compleixin les recomanacions vigents. – La incorporació de missatges al software de l’espiròmetre millora la qualitat de les espirometries. – Per aconseguir espirometries de qualitat cal, a més a més de la formació inicial, un seguiment posterior que en garanteixi la seva qualitat.