New Venture growth phases: the joint role of the individual and the environment

• Autores: Víctor Martín Sánchez
• Directores de la Tesis: Martín Larraza Kintana (dir. tes.), Ignacio Contín Pilart (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Julio Orlando de Castro Campbell (presid.), Iñaki Peña Legazkue (secret.), Alain Fayolle (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Organización y dirección de empresas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • Aquesta tesi doctoral vol contribuir al camp de la creació d’empreses. En concret, explora com els factors individuals relacionats amb la figura de l’emprenedor influeixen en els resultats de les noves creacions empresarials, tenint en compte els factors de l’entorn. La tesi consta de tres estudis principals, que corresponen als capítols II, III i IV. El primer estudi analitza com la decisió d’esdevenir emprenedor no està condicionada únicament per factors relacionats amb les motivacions, sinó també per la xarxa social de què disposa l’individu. En aquest sentit, aquest capítol explica com l’existència de referents socials a la regió afecta les dimensions de les noves empreses. Concretament, es focalitza en les relaciones que poden existir entre els referents socials potencials (nombre i dimensions dels emprenedors establerts a la província) i les dimensions inicials de les noves creacions. Els resultats palesen que les noves empreses tendeixen a ser més grans en províncies on hi ha empreses també més grans. Contràriament, el nombre d’emprenedors establerts (una mesura que serveix com a símil per capturar la densitat) no té un impacte significatiu en les dimensions inicials. A més, observem que conèixer personalment un emprenedor redueix l’impacte dels referents socials potencials i el consequ?ent efecte que tindria en les dimensions de les noves empreses. Resumint, l’entorn més proper de l’emprenedor té un efecte més gran que les consideracions potencials regionals. El segon estudi tracta sobre com el capital humà dels emprenedors modera l’efecte de l’entorn econòmic regional i l’efecte sobre les aspiracions de creixements. Específicament, utilitzant diferents enfocaments, es construeix un model teòric per investigar l’efecte directe de la densitat de població i les diferents dimensions de capital humà dels emprenedors naixents (educació superior, formació en emprenedoria i experiència en propietat i/o direcció) tot afectant les aspiracions de creixement. En el capítol, s’hi argumenta que les aspiracions de creixement dels emprenedors naixents són més altes en aquelles àrees més densament poblades, però la influència de l’entorn és major en aquells individus amb més nivells de capital humà. Podem concloure que les aspiracions de creixement dels emprenedors naixents que tenen educació superior i experiència en propietat i/o direcció són més altes en zones més densament poblades. Finalment, motivat per arguments institucionals i econòmics, el darrer estudi examina els factors que determinen la planificació informal i la influència en el creixement de les noves empreses. Malgrat l’interès d’altres acadèmics per la conveniència d’estudiar els determinants i les consequ?ències que té la planificació en el creixement empresarial, aquest aspecte encara avui suscita interès en el camp de la creació d’empreses. D’una banda la planificació pot comportar beneficis a les noves empreses, com ara el coneixement dels projectes i dels objectius organitzats (Delmar and Shane, 2003; Chwolka and Raith, 2012). D’altra banda, pot comportar també aspectes negatius, com la falta de flexibilitat. Aquest capítol intenta aclarir l’actual debat i analitzar com factors institucionals i organitzatius determinen el perfil planificador dels emprenedors al llarg dels anys d’activitat de les seves empreses. Els resultats suggereixen que la planificació incrementa la legitimitat de l’empresa i també influeix positivament en el creixement. Les implicacions proposen que les activitats de planificació informals o bàsiques poden ser una eina útil per a la gestió empresarial i no únicament un requisit formal a complir.