Estudi de la distribució dels compostos organoclorats en els organismes fluvials sota la influència dels efluents d’una planta clor-àlcali: (riu Ebre, entre Mequinensa i el Delta)
- Autores: David Huertas López
- Directores de la Tesis: Javier Santos Vicente (dir. tes.), Joan Grimalt Obrador (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
Els compostos orgànics persistents (COPs) són un conjunt de contaminants que comparteixen una sèrie de característiques comuns. Com el seu nom indica, poden romandre en el medi ambient durant llargs períodes de temps, són molt estables i no es degraden amb facilitat. D¿altra banda són tòxics i a causa de les seves propietats fisico-químiques es distribueixen per tot el planeta transportant-se a llocs remots allunyats dels focus emissors. A més, en ser lipofílics, tenen una gran capacitat de bioacumulació en els organismes i per tant es biomagnifiquen al llarg de les xarxes tròfiques. La producció de compostos organoclorats durant el darrer segle per part de l¿empresa cloro-àlcali situada a Flix (al sud oest de Catalunya), ha donat lloc a l¿acumulació de fangs contaminats a l¿embassament d¿aquesta població. Tradicionalment, en relació a les concentracions de contaminants orgànics, els organismes han estat tractats de forma parcial en tot aquest tram final del riu Ebre. Es per aquesta raó que en aquesta tesi s¿ha realitzat un estudi més complet de la seva distribució i impacte sobre tots els nivells de les xarxes tròfiques fluvials tot començant pels nivells tròfics inferiors i incloent els principals depredadors. Això ha representat l¿anàlisi de diversos compostos organoclorats en diferents matrius biòtiques i abiòtiques: els clorobenzens (PeCB i HCB), els policlorobifenils (PCBs), els hexaclorociclohexans (HCHs), el diclorodifeniltricloroetà (DDT) i els seus metabòlits, així com també els policloroestirens (PCEs). Per complementar la recerca s¿ha volgut estudiar la presència d¿aquests compostos a llocs allunyats de les principals fonts d¿emissió. Per fer això, s¿han analitzat mostres al llarg de tot el tram baix del riu Ebre, per comprovar si hi havia diferències de concentracions respecte a l¿embassament de Flix, diferències en els patrons de distribució de COPs, o en els fenòmens de biomagnificació d¿aquests compostos. Així mateix aquesta tesi estudia l¿impacte que ha tingut la fàbrica clor-àlcali situada a l¿embassament de Flix sobre les xarxes tròfiques del darrer tram del riu Ebre, i com aquest focus de contaminació puntual, ha afectat els llocs situats a distàncies llargues de les emissions i abocaments. Primer s¿estudien les concentracions de COPs i les relacions entre els nivells tròfics inferiors de l¿embassament de Flix. En segon lloc s¿avaluen els nivells de contaminants que tenen els peixos tant a l¿embassament com aigües avall. En tercer lloc es determina l¿efecte que tenen els compostos organoclorats en els estadis superiors de les xarxes tròfiques fluvials: els ocells. Per finalitzar, es condensa tota la informació relacionada amb la biomagnificació dels contaminants al llarg de la xarxa tròfica dins de l¿embassament de Flix. S¿han trobat unes concentracions molt altes d¿alguns COPs en els sediments i biofilm de l¿embassament de Flix, especialment d¿HCB, DDTs i PCBs. Aquests compostos augmenten a dins dels nivells inferiors de la cadena tròfica (des del fitoplàncton fins al cranc de riu americà o el musclo zebra). La comparació de resultats entre marges dins de l¿embassament de Flix mostra que existeixen diferències significatives per algunes espècies. En tots els casos les concentracions de PeCB, HCB, DDTs i PCBs són més altes a més proximitat dels sediments. Les concentracions de COPs trobades als peixos de l¿embassament de Flix són molt altes per la influència dels sediments contaminats que es troben a la llera del riu. Tots aquests grups de contaminants es troben a totes les espècies sense excepció. A les carpes les concentracions de de la majoria de COPs estudiats són molt més altes que a les altres espècies de peixos analitzades. Els hàbits alimentaris d¿aquesta espècie poden explicar aquest fenomen perquè es tracta d¿una espècie molt bentívora. L¿estudi del transport de COPs aigües avall demostra que hi ha una mobilització de contaminants des de l¿embassament de Flix aigües avall que afecta als espècimens estudiats de rutils, carpes i silurs, en les que s¿han trobat concentracions d¿igual ordre de magnitud o fins i tot superiors a més de 100 quilòmetres del propi embassament. Les concentracions d¿HCB, PCBs i DDTs trobades en aquestes mostres, indiquen una influència de les descàrregues dutes a terme per la planta clor-àlcali. Les concentracions en les localitats mostrejades aigües avall són més altes que les dels llocs de referència i fins i tot hi ha individus dels canals que han mostrat valors més alts en comparació amb les mostres de la llera del riu. A més, s¿han observat altes concentracions de COPs en els ous de l¿agró roig analitzats a diferents punts de mostreig del tram final del riu Ebre evidenciant de nou que existeix una clara influència de les emissions de la planta clor-àlcali a tota l¿àrea del voltant. Fins i tot en algunes mostres de l¿embassament de Flix, les concentracions de p,p¿-DDE es troben per sobre dels límits establerts com a potencialment perillosos per a la reproducció en aquest tipus d¿espècies. Per als compostos d¿origen més industrial, les concentracions són més altes a l¿embassament de Flix, mentre que per aquells d¿ús més agrícola es troben valors més a d¿altres punts de mostreig situats aigües amunt i avall de l¿embassament. A l¿embassament de Flix existeix una tendència clara a la biomagnificació de tots els grups principals de COPs estudiats. Aquest increment de les concentracions és més clar pels DDTs i PCBs. En general, els productors primaris tenen concentracions molt baixes de tots els COPs. A un nivell superior, els consumidors primaris tenen concentracions molt més altes però sense canviar la distribució dels patrons dels metabòlits o congèneres. Finalment, els consumidors secundaris (peixos depredadors i aus) tenen concentracions molt més altes d¿HCB, DDTs i PCBs. En aquest sentit, els factors de biomagnificació (FBM) són molt alts pels compostos més volàtils (PeCB i HCB) en comparació amb els altres grups (HCHs, DDTs o PCBs).
