Resumen de Elaboración de un modelo de predicción de bacteriemia en pacientes con neumonia comunitaria

Silvia Caro Orozco

• RESUMEN OBJETIVOS Identificar un subgrupo de variables clínicas y epidemiológicas que nos permitan estratificar a los pacientes con neumonía comunitaria en relación a la probabilidad de presentar hemocultivos positivos. PACIENTES Y MÉTODOS En una primera parte del estudio (estudio preliminar) analizamos una población de 707 pacientes incluidos en una base de datos de pacientes consecutivos con neumonía comunitaria ingresados en el Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Mediante análisis estadístico univariante y multivariante seleccionamos aquellas variables predictivas de bacteriemia. Atendiendo al poder predictivo de cada variable, elaboramos un score capaz de estratificar a los pacientes en grupos según el riesgo de bacteriemia. Finalmente, calculamos la fiabilidad del método mediante curva ROC. En una segunda parte (estudio definitivo) analizamos una población de 3116 pacientes incluídos en las bases de datos del Hospital Universitari Arnau de Vilanova y del Hospital Universitari de Bellvitge. Al 60% de esta población (grupo de derivación) aplicamos la misma metodología empleada en el estudio preliminar (análisis estadístico univariante y multivariante, selección de variables, elaboración de un score predictivo de bacteriemia y estratificación de los pacientes en subgrupos de riesgo). La fiabilidad del score se comprobó mediante la aplicación del mismo al 40% de la población procedente restante (grupo de validación interna) y a una población independiente obtenida de forma prospectiva de 13 hospitales del país (grupo de validación externa) RESULTADOS La tasa de bacteriemia osciló entre el 11-16%. En el estudio preliminar se identificaron,5 variables independientes predictivas de bacteriemia, a las que se aplicó la siguiente puntuación: ausencia de tratamiento antibiótico previo (2 puntos), duración de la enfermedad (2 puntos), inmunodepresión (6 puntos), taquicardia (3 puntos) y taquipnea (2 puntos). La aplicación del score estratificó a los pacientes en: riesgo bajo (0-3 puntos, 3% de bacteriemias), riesgo medio (4-9 puntos, 18% de bacteriemias) y riesgo alto (10-15 puntos, 38% de bacteriemias). El valor de la curva ROC fue de 0.76 (IC 95%: 0.70-0.82). En el estudio definitivo se identificaron 6 variables predictivas: ausencia de tratamiento antibiótico previo, hepatopatía crónica, dolor pleurítico, taquicardia, taquipnea e hipotensión sistólica. Dado que el poder predictivo de cada variable era similar, se asignó un punto a cada variable. La aplicación del score permitió estratificar a los pacientes en: pacientes con 0 puntos (riesgo de bacteriemia del 3%), 1 punto (riesgo 8%), 2 puntos (riesgo 15%), 3 puntos (riesgo 24%) y 4 puntos o más (riesgo 38%). El valor de la curva ROC fue de 0.70 (IC 95%: 0.66-0.74). La aplicación del score a los grupos de validación interna y validación externa premitió obtener resultados similares. En todos los grupos, el score permitió clasificar al 40-50% de los pacientes como de bajo riesgo, comprendiendo alrededor del 10% de las bacteriemias; por el contrario, en el 50-60% restante, de riesgo medio o alto, se concentraron el 90% de las bacteriemias. CONCLUSIÓN La presencia de bacteriemia en la neumonía comunitaria es un hecho parcialmente predecible. Determinadas variables epidemiológicas (inmunodepresión, uso previo de antibióticos y hepatopatía crónica) y clínicas (dolor pleurítico, duración de la enfermedad, taquicardia, taquipnea e hipotensión sistólica) permiten calcular, mediante la aplicación de un score, el riesgo de desarrollar bacteriemia. La estratificación de los pacientes en grupos de riesgo permite elaborar recomendaciones relativas a los beneficios potenciales que se derivarán de la práctica de hemocultivos. RESUM OBJETIUS Identificar un subgrup de variables clíniques i epidemiològiques que ens permetin estratificar als pacients amb pneumònia comunitària en relació a la probabilitat de presentar hemocultius positius. PACIENTS I MÈTODES En una primera part de l' estudi (estudi preliminar) analitzem una població de 707 pacients inclosos en una base de dades de pacients consecutius amb pneumònia comunitària ingressats a l' Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Mitjançant l' anàlisi estadístic univariant i multivariant seleccionem les variables predictives de bacterièmia. Tenint en compte el poder predictiu de cada variable, confeccionem un score capaç d'estratificar als pacients en grups segons el risc de bacterièmia. Finalment, calculem la fiabilitat del mètode amb la corba ROC. En una segona part (estudi definitiu) analitzem 3116 pacients inclosos en les bases de dades de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova y de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Al 60% d'aquesta població (grup de derivació) apliquem la mateixa metodologia utilitzada a l'estudi preliminar (anàlisis estadístic univariant i multivariant, selecció de variables, elaboració d' un score predictiu de bacterièmia i estratificació dels pacients en subgrups de risc). La fiabilitat de l`score es va comprovar mitjançant l'aplicació del mateix al 40% de la població procedent restant (grup de validació interna) i a una població independent obtinguda de forma prospectiva de 13 hospitals del país (grup de validació externa). RESULTATS La tasa de bacterièmia va oscil¿lar entre el 11-16%. En l' estudi preliminar es van identificar 5 variables independents predictives de bacterièmia, a les qual es va aplicar la següent puntuació: absència de tractament antibiòtic previ (2 punts), duració de la malaltia(2 punts), immunodepresió (6 punts), taquicàrdia (3 punts) i taquipnea (2 punts). L' aplicació de l' score va estratificar als malalts en: risc baix (0-3 punts, 3% de bacterièmies), risc mitjà (4-9 punts, 18% de bacterièmies) i risc alt (10-15 punts, 38% de bacterièmies). El valor de la corba ROC va ser de 0.76 (IC 95%: 0.70-0.82). En l' estudi definitiu es van identificar 6 variables predictives: absència de tractament antibiòtic previ, hepatopatia crònica, dolor pleurític, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió sistòlica. Donat que el poder predictiu de cada variable era similar, es va assignar un punt a cada variable. L' aplicació de l' score va permetre estratificar als pacients en: pacients amb 0 punts (risc de bacterièmia del 3%), 1 punt (risc 8%), 2 punts (risc 15%), 3 punts (risc 24%) y 4 punts o més (risc 38%). El valor de la corba ROC va ser de 0.70 (IC 95%: 0.66-0.74). L' aplicació de l' score als grups de validació interna i validació externa va permetre obtenir resultats similars. En tots els grups, l' score va permetre classificar al 40-50% de los pacients com de baix risc, englobant al voltat del 10% de las bacterièmies; pel contrari, en el 50-60% restant, de risc mitjà o alt, es van concentrar el 90% de las bacterièmies. CONCLUSIÓ La presència de bacterièmia a la pneumònia comunitària es un fet parcialment predicible. Determinades variables epidemiològiques (immunodepresió, ús previ d' antibiòtics i hepatopatia crònica) i clíniques (dolor pleurític, duració de la malaltia, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió sistòlica) permeten calcular, mitjançant l' aplicació d' un score, el risc de desenvolupar bacterièmia. La estratificació dels pacients en grups de risc permet elaborar recomanacions relacionades amb els beneficis potencials que esdevindran de la pràctica d¿ hemocultius. SUMMARY OBJECTIVES Identify a subgroup of clinical and epidemiological variables that allow us to stratify patients with community acquired pneumonia in relation to the likelihood of positive blood cultures. PATIENTS AND METHODS In the first part of the study (preliminary study) analyzed a population of 707 patients included in a database of consecutive patients with community-acquired pneumonia admitted to the Hospital Universitari Arnau de Vilanova. By univariate and multivariate statistical analysis we selected those predictors of bacteremia. Considering the predictive power of each variable, we developed a score can stratify patients into groups according to the risk of bacteremia. Finally, we calculate the reliability of the method by ROC curve. In the second part (definitive study) analyzed a population of 3116 patients included in the databases of the Hospital Universitari Arnau de Vilanova University Hospital of Bellvitge. 60% of this population (derivation group) applied the same methodology used in the preliminary study (univariate and multivariate statistical analysis, variable selection, development of a predictive score of bacteremia and stratification of patients into subgroups of risk). The reliability score was found by applying the same 40% of the population from remaining (validation group) and a separate population prospectively obtained from 13 hospitals in the country (external validation group). RESULTS The rate of bacteremia ranged from 11-16%. In the preliminary study were identified, 5 independent predictors of bacteremia, which was applied the following scores: absence of previous antibiotic treatment (2 points), duration of disease (2 points), immunosuppression (6 points), tachycardia ( 3 points) and tachypnea (2 points). The application of the score stratified patients into low risk (0-3 points, 3% of bacteremia), medium risk (4-9 points, 18% of bacteremia), and high risk (10-15 points, 38% of bacteremia .) The value of the ROC curve was 0.76 (95% CI 0.70 to 0.82). In the final study identified 6 predictors: absence of previous antibiotic treatment, chronic liver disease, pleuritic pain, tachycardia, tachypnea and systolic hypotension. Since the predictive power of each variable was similar, was assigned one point for each variable. The application allowed the score to stratify patients: patients with 0 points (risk of bacteremia was 3%), 1 point (risk 8%), 2 points (risk 15%), 3 points (risk 24%) and 4 points or more risk (38%). The value of the ROC curve was 0.70 (95% CI 0.66 to 0.74). Applying the score to the validation group and external validation premitió similar results. In all groups, the score to 40-50% allowed classification of patients as low risk, comprising about 10% of bacteremia, on the contrary, in the remaining 50-60%, medium risk or high, accounted for 90% of bacteremias. CONCLUSION The presence of bacteremia in community-acquired pneumonia is a fact partially predictable. Certain epidemiological variables (immunosuppression, previous use of antibiotics and chronic liver disease) and clinical (pleuritic pain, disease duration, tachycardia, tachypnea and hypotension systolic) to calculate, by applying a score, the risk of bacteremia. Stratification of patients into risk groups can make recommendations on the potential benefits to be derived from the practice of blood cultures.