Vacunació antigripal i antipneumocòccica en nens amb condicions de risc a Catalunya

• Autores: Roser González Baulies
• Directores de la Tesis: Magdalena Campins Martí (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Vaqué Rafart (presid.), José María Bayas Rodríguez (secret.), Glòria Mirada Masip (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Inmunología
      • Vacunas
  • Ciencias médicas
    • Medicina preventiva
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • ANTECEDENTS: Les infeccions pel virus influenza i per S. pneumoniae són un problema de salut pública global que originen un excés d’hospitalitzacionsi mortalitat. Els nens amb patologies de base són un col·lectiu d’alt risc per presentar complicacionsde la grip i malatia pneumocòccica invasiva. Tot i l’àmplia evidència científica que avala la recomanació de vacunació en aquesta població, no hi ha dades publicades al nostre entorn que permetin estimar les cobertures vacunals assolides ni les taxes d’hospitalització per MPI en els nens amb condicions de risc. PRIMER ARTICLE: COBERTURA VACUNAL ANTIGRIPAL EN NENS AMB CONDICIONS DE RISC A CATALUNYA. Objectiu: Determinar la cobertura vacunal antigripal en aquesta poblaciói la seva associació amb factors sociodemogràfics i mèdics. Material i mètode: Estudi descriptiu transversal dels nens 6m-15a amb condicions de risc assignats als EAPs de l’ICS. La font de dades fou la història clínica electrònica dels EAP. Resultats: La cobertura vacunal antigripal fou del 23,9%. Les variables predictores de vacunació foren; edat>2a (ORa=1,6 [IC95%=1,4-1,7] en nens de 3-5a; 1,8 [1,7-2,0] en nens de 6-10 anys; 2,1 [2,0-2,4] en nens ?11a); gènere masculí (ORa=1,1 [1,0-1,1]); nacionalitat estrangera (ORa=1,2 [1,2-1,3]); immunització correcta segons calendari vacunal sistemàtic (ORa=3,3 [2,8-3,8]); haver realitzat?1 visita al metge d’AP (ORa=1,7 [1,6-1,9] en 1 visita; 2,1 [1,9-2,3] en 2 visites; 2,6 [2,3-2,8] en 3-4 visites, i 4,1 [3,8-4,4] en 5 o més visites), i tenir >1condició de risc (ORa=1,9 [1,7-2,1 en 2 condicions de risc; 2,5 [1,6-3,9] en 3 o més condicions de risc). SEGON ARTICLE: COBERTURA VACUNAL ANTIPNEUMOCÒCCICA EN NENS AMB CONDICIONS DE RISC A CATALUNYA. Objectiu: Determinar la cobertura vacunal en aquesta població i la seva associació amb factors sociodemogràfics i mèdics. Material i mètode: Estudi descriptiu transversal dels nens 2m-15a amb condicions de risc assignats als EAP de l’ICS. La informació es va recollir a partir de les dades registrades a la història clínica electrònica dels EAP. Resultats: La cobertura vacunal fou del 47,7%. Les variables associades a la vacunació foren: edat (ORa=9,2 [7,9-10,7] en nens 2m-2a; ORa=8,1 [7,0-9,3] en3-5a; ORa=4,6 [4,0-5,2] en 6-10a); nacionalitat espanyola (ORa=3,9 [3,5-4,3]); immunització correcta segons calendari de vacunació sistemàtica (ORa=2,5 [2,1-3,0]), i nombre de condicions de risc (ORa=3,2 [2,5-4,1] en nens amb 2 o més condicions). TERCER ARTICLE: INCIDÈNCIA D’HOSPITALITZACIONS PER MALALTIA PNEUMOCÒCCICA INVASIVA EN NENS AMB CONDICIONS DE RISC A CATALUNYA. Objectiu: Estimar les taxes d’hospitalització per MPI en aquesta població i descriure les seves característiques. Material i mètode: Estudi longitudinal retrospectiu de la incidència d’hospitalitzacions per MPI 2005-2012 en nens<16a assignats als EAPs de l’ICS. La font de dades fou la història clínica electrònica i el Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’hospitalització d’aguts. Resultats: La taxa d’hospitalitzacions per MPI en nens amb condicions de risc fou 43,1 per 100.000 persones-any (IC95%=32,2-57,7). La taxa més alta es va observar en els nens<2a (107,8 per 100.000 [69-168,3}); i en aquells amb trastorns neuromusculars o fístula de LCR (141,6 per 100.000) i síndrome de Down (133,5 per 100.000) CONCLUSIONS: Les cobertures vacunals antigripals i antipneumocòcciques en nens amb condicions de risc a Catalunya observades són baixes. Les taxes d’ingrés per MPI en aquests nens són similars o lleugerament superiors a les d’altres països, i considerablement més elevades que en població pediàtrica general. Una bona part de la morbimortalitat per grip i malaltia pneumocòccica es podria evitar si s’assolissin cobertures de vacunació més elevades, més en concordança amb altres entorns amb sistemes sanitaris similars al nostre. Seria recomanable implementar estratègies per millorar les cobertures vacunals, prestant especial atenció a aquells grups en què s’han observat cobertures més baixes o taxes d’ingrés per MPI més elevades.