Resumen de Aprofitament i transformació de matèries primeres per a l’elaboració d’ornaments durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane) al nord-est de la península Ibèrica
L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de diverses matèries primeres que es duia a terme per a la producció d’ornaments personals en el si de les comunitats prehistòriques entre el VIé-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D’una banda s’han establert els morfo-tipus ornamentals i les matèries primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; també s’han abordat els aspectes tecnològics de fabricació dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l’anàlisi de traces d’ús i context arqueològic, s’estableix la funcionalitat final per tal l’elaborar unes pautes interpretatives a nivell sòcio-econòmic de la presència d’aquests ítems dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels següents jaciments arqueològics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). L’estudi dels ornaments ens ha permès evidenciar alguns resultats en diversos àmbits: en el dels processos de transformació de les matèries primeres, tècniques i formes dels ornaments, on es poden distingir tradicions tècniques que podríem considerar comunes, i que podrien haver-se transmès entre els grups. S’identifiquen també tècniques pròpies i diferenciades, també morfo-tipus molt singulars en alguns jaciments, com si fossin una producció exclusiva. De fet, es constaten llocs de producció, com un taller de denes circulars i denes-penjoll al jaciment de La Draga. Hem vist com certs ornaments assenyalen contactes entre els grups, i, a partir d’un model inicial pre-figurat, es repliquen i s’imiten. Aquestes evidències, sumades a les matèries primeres i la tecnologia de producció, ens permeten veure les xarxes de circulació dels ornaments durant el neolític antic, que corresponen en gran mesura amb el litoral de la mediterrània. En alguns casos, la procedència seria el sud de Llevant, amb via d’entrada cap a l’interior de Catalunya seguint les ribes dels rius, especialment al neolític mitjà. Finalment, els ornaments com a elements socials, econòmics i simbòlics del neolític a Catalunya són identificadors de grups, però a l’hora de comunitats més amplies, amb una mateixa pertinença a un món cohesionat a nivell econòmic. D’altra banda, però, també hem vist que trobem singularitats en l’ornament personal (morfo-tipus diferenciats o matèries primeres diferenciades de la resta d’ornaments dins la mateixa comunitat d’individus), on s’escau també implementar per tant, el seu valor estètic.
