Concordança de notificació d’esdeveniments adversos entre pacients i professionals: Fiabilitat dels pacients en la identificació d’esdeveniments adversos

• Autores: Montserrat Montaña Peironcely
• Directores de la Tesis: Pere Rebasa (dir. tes.), Xavier Rius Cornado (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Fernández Llamazares Rodriguez (presid.), Helena Vallverdú Cartié (secret.), Rosa Jorba Martin (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Cirugía
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La participació del pacient en els sistemes de notificació d’esdeveniments adversos (EAs) s’ha proposat com estratègia per implicar al pacient en la seva seguretat i fer-lo coresponsable de l’ assistència sanitària. Sense qüestionar la bondat del canvi de paradigma (del pacient objecte al pacient subjecte) i la utilitat a l’entorn del pacient crònic de les estratègies d’apoderament, el treball vol donar resposta a la pregunta de si els pacients estan capacitats per a actuar com a identificadors d’esdeveniments adversos, plantejant seriosos dubtes al respecte. Volen els pacients assumir aquest rol o potser hem tornat a decidir el millor per al pacient, sense el pacient.? Amb aquesta estratègia d’implicació dels pacients en la prevenció d'errors, estem simplement desplaçant la responsabilitat de la seguretat dels proveïdors i institucions als propis pacients? L’objectiu principal d’aquest treball és identificar la concordança entre els EAs identificats pels pacients a través d’un qüestionari dissenyat a l’efecte i els EAs identificats pels professionals a través d’un sistema de notificació d’EAs. Objectius secundaris al mateix són determinar la incidència d’EAs segons els pacients, determinar si la declaració d’EAs te relació amb la percepció de seguretat dels pacients, determinar si les notícies d’errors mèdics aparegudes en mitjans de comunicació tenen relació amb la percepció de seguretat dels pacients, i determinar si els pacients informats, que han participat en el procés de decisió i de cures, tenen millor percepció de seguretat. Es tracta d’un estudi observacional longitudinal, la recollida de dades es realitza entre el 14 de març de 2011 i el 29 de maig de 2012. S’han inclòs tots els pacients majors de 18 anys (en el cas de pacients amb la cognició alterada respon el cuidador principal) donats d’alta de la Unitat de Cirurgia de l’Hospital de Sabadell en el període definit per a l’estudi, independentment de la seva procedència fins a aconseguir una mostra de 335 episodis (si un pacient ingressa dues vegades en el període d’estudi s’avalua de forma independent). Els episodis en els quals els pacients han identificat algun EA ha estat del 21,1% (IC95%= [16,8 a 26]). El total d’EAs identificats pels pacients són 99, el que suposa 1,39 EA/ per pacient. La sensació de seguretat declarada pels pacients presenta una relació inversa amb significació estadística amb la declaració d’incidents (p=0,001) i EAs (p=0,02). S’observa una tendència a l’augment de declaració d’EAs (p=0,91) entre els que consideren més freqüents els incidents. No sembla haver relació (p=0,08) entre la declaració d’EAs i la probabilitat declarada de patir un error. La declaració d’EAs, sembla no tenir relació (p=0,76) amb el fet d’haver vist o escoltat fa poc alguna noticia en relació amb un incident en l’atenció sanitària (a la premsa, la televisió, la ràdio o Internet). Els pacients que es senten molt segurs expressen un nivell d’informació/satisfacció superior a la resta de pacients (amb una mitjana de 95,23 (±7,89) respecte a 86,8 (±12,15) els bastant segurs i 80,6 (±15,7) els ni segurs ni insegurs). Només en el 36% dels casos en els que els professionals han detectat un EA també en declaren els pacients, la proporció de concordança d’identificació positiva per part de pacients i professionals és del 12%. Analitzada la concordança de forma detallada, entre la declaració d’EAs concrets per part dels pacients i la declaració dels mateixos pels professionals, trobem que en tots els casos el grau d’acord és discret i inclús sense acord (k?0,4). Concloem doncs, que es confirma la nostra hipòtesi de baixa concordança i aporta dades en contra del suggeriment present a la comunitat científica en quant a la fiabilitat dels pacients com a identificadors d’EAs, en la seva concepció clínica.