Aquest estudi ha utilitzat una mostra N = 43 dones d'edat adulta intermèdia de la ciutat de Lleida amb l'objectiu de conèixer la influència de dos programes d'exercici físic: condicionament físic aquàtic i entrenament neuromuscular mecànic sobre la força, la flexibilitat i l'equilibri, components de la condició física. S'ha avaluat la força segons el pic màxim de força isomètrica, la flexibilitat segons el test de “Sentar y Alcanzar Modificado” i l'equilibri sobre la plataforma de força mitjançant test tipus Romberg valorat en quatre dimensions o variables (EAOA, EAOC, EVOA, EVOC). Els resultats mostren que les practicants de condicionament físic aquàtic, no presenten canvis significatius per a la força, per al EAOA, EAOC, EVOA, EVOC i milloren la flexibilitat. Les practicants d'entrenament neuromuscular mecànic, no presenten canvis significatius per a la força, per al EAOA i EAOC, milloren la flexibilitat, pujen el EVOA i el EVOC el que es tradueix en un decrement en l’equilibri. Les no practicants d'exercici físic, no presenten canvis significatius per a la força, per la flexibilitat i per EAOA, pujen el EAOC, el EVOA i el EVOC, el que es tradueix en un decrement en l’equilibri.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados