Tropospheric ozone concentrations in the Catalan Pyrenees and their effects on Mountain pine (Pinus uncinata Ram.)
- Autores: María Díaz de Quijano
- Directores de la Tesis: Josep Peñuelas i Reixach (dir. tes.), Angela Ribas Artola (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ana Avila Castells (presid.), Victoria Bermejo Bermejo (secret.), Patrick Büker (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar la concentració d'O3 al Pirineu i el seu efecte sobre el pi negre (Pinus uncinata Ram.), l'espècie dominant als boscos subalpins d'aquesta serralada. Vàrem estudiar l'evolució en la concentració d'O3 al llarg dels darrers 16 anys en el Pirineu català, així com també el patró de distribució de l'O3 i el seu possible origen, en un gradient altitudinal al Pirineu central català. Els nostres resultats mostren que, en el període comprès entre el 1994 i el 2009, la concentració d'O3 en tot l'àmbit del Pirineu català excedí amb escreix els llindars de protecció de la vegetació establerts per la Convenció sobre Contaminació Transfronterera a Llarga Distància (CLRTAP) de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE), i per la Directiva Europea 2008/50/EC. Durant aquests anys la tendència general fou d'augment, amb un lleu decreixement durant els darrers 3 anys. L'O3 s'origina principalment a les àrees urbanes i és transportat a les localitats d'alta muntanya. En els transsectes altitudinals de la regió central del Pirineu català vàrem trobar un increment significatiu de la concentració d'O3 amb l'altitud, amb mitjanes anuals a la localitat més elevada (2300 m.s.n.m) de 38 a 67 ppb. En períodes càlids s'obtingueren valors un 35-38% superiors que en períodes freds, i un patró caracteritzat per uns valors mínims de matinada, que incrementen en el transcurs del matí per tornar a disminuir durant la nit. Els resultats suggereixen que la vegetació dels Pirineus està sotmesa a un risc de dany per O3, especialment a altituds elevades, ja que és on més es superen els llindars abans esmentats. Un cop descrita la distribució de l'O3 al Pirineu, vàrem mostrejar el dany visible causat per O3 (chlorotic mottling), defoliació a la capçada i mortalitat d'arbres al llarg dels esmentats gradients altitudinals. Per sobre d'un valor de 0.96 de disponibilitat hídríca estival (Precipitació/Evapotranspiració Potencial durant els mesos d'estiu), el dany visible causat per O3 està positivament relacionat amb les [O3]. Els nostres valors per a la defoliació de la capçada i mortalitat d'arbres (20,4-66,4% i 0,6-29,6%, respectivament), indiquen un menor vigor dels arbres que l'obtingut a altres estudis. Les dades de defoliació i mortalitat presentades exhibeixen una correlació positiva amb l'exposició acumulada d'O3 i les variables relacionades amb la disponibilitat d'aigua al sòl, la qual cosa sembla ser resultat d'una possible major absorció d'O3. Tot i que l'O3 es considera ser part de la causa dels danys observats, és necessari estudiar la contribució d'altres factors d'estrès en aquest procés. Els danys induïts per l'O3 en Pinus uncinata observats a les nostres parcel·les, apareixen com a petites taques difuses de color verd grogós, localitzades al voltant de la línia estomàtica de la part de les acícules exposada a la llum. A nivell microscòpic, s'observa una reducció en la mida dels cloroplasts i una creixent oxidació del contingut cel·lular des de les capes internes del mesòfil a les externes, protuberàncies i engruiximent de la paret cel·lular, acumulació d'antioxidants i una acceleració dels processos de senescència cel·lular. La presència de la mateixa tipologia de taques en plançons de Pinus uncinata fumigats amb O3 a l'aire lliure, i el fet que la majoria de marcadors citoquímics observats en els nostres arbres s'hagin observat anteriorment en altres espècies arbòries fumigades amb O3 en condicions controlades, confirmen que les taques identificades al camp en individus madurs de Pinus uncinata són probablement degudes a l'efecte de l'O3 . Finalment, vàrem realitzar un experiment de dos anys de fumigació d'O3 en base a les concentracions observades al Pirineu, el qual confirmà una elevada freqüència i intensitat dels danys visibles, així com una reducció de la biomassa radicular del 24-29% als plançons de Pinus uncinata. Els efectes observats poden augmentar la susceptibilitat dels arbres a altres factors d'estrès i implícitament provocar efectes a llarg termini en els cicles de nutrients, carboni i aigua dels ecosistemes.
