Inflammation and energy metabolism in obesity: the search for biomarkers and novel therapeutic strategies.

• Autores: Esther Rodríguez Gallego
• Directores de la Tesis: Jorge Joven Maried (dir. tes.), Anna Rull (dir. tes.), Raúl Beltrán Debón (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2015
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Rubiés Prat (presid.), Juan Carlos Pedro Botet Montoya (secret.), Manuel Castro Cabezas (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Química analítica
      • Análisis bioquímico
    • Bioquímica
      • Procesos metabólicos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • L'obesitat representa un greu problema de salut. Una de les seves comorbiditats més importants és la malaltia no alcohòlica del fetge gras que s'associa amb una alta morbiditat i mortalitat. Un mètode no invasiu per al diagnòstic d'aquesta malaltia milloraria l'atenció clínica i la metabolòmica ha sorgit com una poderosa eina per a la cerca de nous biomarcadors. En aquesta línia, mitjançant un estudi metabolòmic proposem al a-cetoglutarat com un nou biomarcador; la quantificació d'aquest biomarcador pot potenciar la recerca de nous enfocaments terapèutics, disminuir la necessitat d'una biòpsia de fetge i els seus inconvenients i pot ser útil en l'avaluació de la progressió d'aquesta malaltia hepàtica. La ingesta d'energia excessiva molt comú en el nostre dia a dia, altera l'homeòstasi metabòlica i condueix a un estat inflamatori crònic, que té un paper important en el desenvolupament de malalties com l'obesitat i la malaltia no alcohòlica del fetge gras. Per aquesta raó, l'avaluació del paper de la inflamació crònica en models animals alimentats amb una dieta rica en greix podria suggerir noves estratègies terapèutiques. En aquest sentit, hem desenvolupat un ratolí transgènic que sobreexpressa CCL2 en tots els teixits. Aquest estudi va contribuir al coneixement sobre la relació entre la inflamació i el metabolisme i va suggerir una sèrie de preguntes per a futurs estudis. Finalment i per tal de determinar si els efectes nocius causats per una sobreexpressió de CCL2 combinada amb un excés d'energia es poden contrarestar per l'absència de CCR2, vam generar un altre model animal que sobreexpressa CCL2 però que a la vegada és deficient per CCR2. Els resultats van demostrar que els trastorns metabòlics observats en el model transgènic eren revertits per la inhibició de la funció biològica de l'eix CCL2/CCR2. D’aquesta manera els moduladors de CCR2 podrien convertir-se en nous agents terapèutics.