Avaluació dels efluents d'una adoberia: Anàlisi microcoulombimètrica, cromatogràfica i ecotoxicològica

• Autores: Carles Gibert Rocavert
• Directores de la Tesis: María del Carmen Riva Juan (dir. tes.), Luis Puigjaner Corbella (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2004
• Idioma: catalán
• ISBN: 84-689-0580-1
• Depósito Legal: B-6818-2005
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Arnaldos Viger (presid.), Carles Barata Martí (secret.), Demetrio Raldúa (voc.), Isabel Villaescusa Gil (voc.), Youssef Filalii Meknassi (voc.)
• Programa de doctorado: ENGINYERIA QUIMICA
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Ladob de pells ovines és un procés llarg i complex, en el que sutilitza l'aigua com a vehicle per treure les parts no desitjables de la pell i introduir-hi productes químics per transformar-la. El resultat és la generació duns efluents residuals contaminants que han de ser tractats.

    Lestudi va ser plantejat per linterès que determinades empreses adoberes tenien per reduir la càrrega contaminant dels seus efluents residuals, i reduir els costos del tractament de les seves aigües residuals. Lobjectiu general daquest treball ha estat el de donar una resposta al sector adober sobre la influència dels diferents banys residuals sobre lefluent homogeneïtzat, així com avaluar el risc que suposa el seu abocament directe en el medi aquàtic, tot comparant els resultats obtinguts amb les anàlisis ecotoxicològiques, cromatogràfiques i microcoulombimètriques.

    El projecte per dur a terme lavaluació dels efluents de ladob de pells sha plantejat agrupant els diferents paràmetres en 3 grups. En primer lloc, per la caracterització fisicoquímica dels banys residuals shan fet unes proves genèriques físiques i químiques (DQO, pH, MES, AOX i TOC), i unes anàlisis de compostos concrets (clorurs, sulfurs i òxid de crom III). En segon terme sha identificat sobre quins nivells tròfics podrien actuar (bacteris, microalgues, peixos i línia establerta de cèllules de peix) estimant la concentració/efecte mitjançant assaigs de toxicitat aguda; les espècies utilitzades han estat el bacteri Vibrium fischerii (CE50 15 min), lespècie de microalga Scenedesmus subspicatus (CI50 72h), el teleosti Brachydanio rerio (CL50 96h) i la línia cellular establerta RTG-2 dOncorhynchus mykiss (CE50 48h). En darrer lloc, shan identificat cromatogràficament els compostos orgànics volàtils i semivolàtils.

    Lestudi realitzat ha permès concloure que els banys residuals de desgreixatge i dencalcinament són els responsables de més del 50 % de la DQO i del 60 % del TOC. El primer rentat de desulfuració de la llana, lencalcinament i els remulls aporten quasi el 90 % de les MES. I el 60% del sulfur prové del procés dencalcinament. La principal font de clorurs la trobem en els banys de remull i de piquelatge. I per a la quantificació dels AOX ha calgut posar a punt, validar i adaptar lanàlisi microcoulombimètrica dels AOX als banys residuals de ladob, una tècnica aplicada fins avui dia principalment a aigües potables i depurades. El bany que aporta més AOX és el de greixatge.

    Els resultats toxicològics demostren que els contaminants orgànics són els que contribueixen en major grau a la toxicitat ambiental aquàtica.. I dels 4 assaigs toxicològics utilitzats lassaig de bioluminescència (Microtox?) és lassaig de toxicitat aguda més sensible pels banys i efluents residuals de ladobament de pells.

    Per últim, la identificació dels compostos orgànics volàtils i semivolàtils presents en els banys residuals ha donat com a resultat que els contaminants típics del sector adober siguin els naftalens i especialment la subfamília dels alquils naftalens presents en colorants, tensioactius i adobants. Els compostos fenòlics són una altra família de compostos orgànics que sha trobat àmpliament representada en els banys residuals. I a més a més cal destacar la presència de lisopropanol i toluè en molts dels banys residuals, i també la presència dalgun compost orgànic halogenat com el 4-cloro-3-metilfenol.

    Per conèixer i reduir lefecte ecotoxicològic dun efluent residual industrial tant complex com el de ladob de pells són tant necessaris els paràmetres fisicoquímics com els toxicològics. La identificació concreta dels compostos contaminants és molt costosa econòmicament parlant, i moltes vegades no dóna un resultat prou aclaridor. Per tant es recomana treballar alhora amb les característiques fisicoquímiques i les toxicològiques per dir si qualsevol canvi en el procés productiu de les pells disminueix o augmenta la càrrega contaminant de lefluent que es genera.