Desenvolupament d'una metodologia per a l'establiment de tipologies microregionals: el cas de les comarques de Catalunya
- Autores: Joan Carles Gil Martín
- Directores de la Tesis: Xavier Llinàs Audet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2004
- Idioma: catalán
- ISBN: 84-689-0582-8
- Depósito Legal: B-6819-2005
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier LLovera Sáez (presid.), Josep María Calvet Madrigal (secret.), Manuel Ruiz González (voc.), Roser Majoral Moliné (voc.), Martí Parellada i Sabata (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi semmarca dins làmbit de lEconomia Regional. Es pretén fer un estudi estadístic de les comarques de Catalunya amb un triple objectiu:
- Estudiar les tipologies que es poden determinar a partir de la anàlisi del benestar econòmic.
Es tracta de verificar la influència que sobre aquest exerceixen variables com lespecialització sectorial, les característiques de la població i els nuclis urbans o el nivell dinstrucció, entre altres.
- Dissenyar un model economètric que permeti explicar el benestar econòmic a partir dun nombre reduït de variables.
- Estudiar les tipologies basades en la determinació de regions. Es vol contrastar estadísticament la divisió de Catalunya en els sis àmbits definits pel Pla Territorial General (PTG). Ens preguntarem sobre quins són els canvis dadscripció comarcal que millorarien la homogeneïtat dels territoris resultants.
Les variables actives seleccionades corresponen principalment a lany censal 1991 i pertanyen als següents grups: físiques, demogràfiques, treball, sector primari, secundari i terciari, medi ambient, sanitat, educació i comunicacions. Les variables illustratives són: renda familiar disponible i PIB per càpita i índex de benestar comarcal.
A la primera i tercera part, la metodologia utilitzada ha estat lAnàlisi de Components Principals (ACP), mitjançant el programari SPAD.N. Hem utilitzat la generació i descripció de eixos factorials i la classificació jeràrquica per a lobtenció de tipologies, les projeccions de cada comarca en els dos eixos principals demogràfic i econòmic i lanàlisi de la variància daquestes projeccions per a cada regió.
A la segona part hem fet servir les tècniques de regressió múltiple a través del programa Minitab.
Les conclusions més significatives de la primera part són les següents:
- La variable illustrativa més ben representada és la Renda per càpita.
- Les variables més correlacionades positivament amb la renda per càpita són les del sector terciari, les línies telefòniques, el parc dautomòbils i la població amb nivell dinstrucció superior, mentre que les més negativament correlacionades són les relatives a la indústria, lagricultura i la població amb nivell dinstrucció bàsic - Les comarques amb renda per càpita alta es classifiquen en cinc tipologies i es caracteritzen per tenir un pes del sector terciari molt superior a la mitjana de Catalunya i perquè el nivell dinstrucció no discrimina.
- Les comarques amb renda mitjana es classifiquen en cinc tipologies i tenen una estructura sectorial bastant equilibrada, amb un cert predomini de la indústria.
- Les comarques amb renda baixa es classifiquen en tres tipologies i destaquen per la seva elevada especialització agrícola.
Entre les conclusions de la segona part, destaquem les següents:
- Els millors models obtinguts compleixen totes les hipòtesis i expliquen entre un 84 i un 87% de la variabilitat total.
- Les variables més importants amb un coeficient positiu són Comerç detallista i Nivell dinstrucció superior.
- Lúnica variable significativa amb un coeficient negatiu és Població ocupada a lagricultura.
De la tercera part podem remarcar les següents conclusions:
- Crear una regió dalta muntanya Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val dAran millora lhomogeneïtat dels territoris resultants. Les especificitats de la Val dAran requereixen un tractament diferenciat.
- La creació duna regió de mitja muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès i Garrotxa també millora lhomogeneïtat dels territoris resultants..
- La comarca del Priorat queda integrada dins les Terres de lEbre.
Els objectius plantejats han estat satisfactòriament assolits: hem demostrat la potència de la ACP per a la determinació de tipologies regionals, hem detectat les variables que més influeixen sobre la renda per càpita i hem trobat dos models economètrics explicatius i, finalment, hem suggerit millores en els àmbits territorial definits pel PTG.
