Valorització d'escòries d'incineració de residus sòlids urbans en capes granulars del ferm. Aplicació al tram experimental de Tagamanent
- Autores: Maria Izquierdo Ramonet
- Directores de la Tesis: Enric Vásquez Ramonich (dir. tes.), Xavier Querol Carceller (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2005
- Idioma: catalán
- ISBN: 84-689-3478-X
- Depósito Legal: B-40170-2005
- Tribunal Calificador de la Tesis: Luis Agulló Fité (presid.), Cinthya Alejandra Sosa Villalobos (secret.), Angel López Soler (voc.), Albert Casas Ponsatí (voc.), J. M Chimenos (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Les escòries són el subproducte més abundant que sobté en el procés dincineració de residus sòlids urbans; constitueixen al voltant del 90 % en pes del producte sòlid resultant de la combustió. La producció anual a Catalunya és dunes 150000 tones descòries, generades en set plantes incineradores localitzades a Tarragona, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac, Malla, Girona i Vielha. El seu destí final és labocament, juntament amb la utilització puntual en petites obres menors dàmbit local i de manera poc regulada. Pel seu caràcter a primera vista inert i laspecte granular es considera que les escòries es podrien utilitzar en làmbit de la construcció.
En aquest estudi es pretén avaluar la viabilitat de la valorització de les escòries dincineració de residus sòlids urbans produïdes a Catalunya en capes granulars de ferms de carreteres, com a substitut dàrids naturals. La valoració de la idoneïtat de les escòries ha de tenir en compte ladequació a les normatives tècniques que regeixen aquesta possible aplicació: lOrdre de 15 de febrer de 1996, sobre valorització descòries del Departament de Medi Ambient i larticle 510 sobre tot-u del PG-3 (2004). Més enllà de les prescripcions, tanmateix, sha considerat necessària una caracterització de les escòries des de diverses perspectives per tenir un coneixement integral del material que permeti gestionar-lo correctament. Finalment lestudi es completa amb un tram experimental de camp a Tagamanent, amb lobjectiu de contrastar els resultats obtinguts al laboratori i al camp.
A les escòries hi coexisteixen tres paragènesis: els constituents preexistents (preincineració) com el vidre domèstic; els productes de fusió (sinincineració), característics de les escòries i equiparables a una roca ultrabàsica, i la paragènesi postincineració, constituïda per productes de neoformació que es formen a causa de lelevada reactivitat del residu en sortir del forn i posen de manifest que la mineralogia de les escòries és dinàmica. Les proporcions entre les tipologies de materials són diferents i variables segons la mida de partícula considerada; aquesta particularitat és la clau de lheterogeneïtat de les escòries.
Les escòries tenen una granulometria contínua, poden assolir alts graus de compactació i capacitats portants molt notables, comparables a les que mostren àrids naturals, mentre que són lleugerament menys denses, més poroses i més fràgils que aquests. Cal destacar lescassa sensibilitat a laigua i lelevada estabilitat volumètrica.
Si bé shan determinat els continguts de més de 50 elements a les escòries, el principal component és el SiO2 (45 %). La resta delements majoritaris són Ca, Fe, Al, Na, C, Mg i K, comuns a materials naturals. Entre els minoritaris, alguns també són comuns en àrids naturals com S, Ti, Ba i Mn, però en canvi les escòries estan molt enriquides en Cu, Zn i Pb. Pel seu interès ambiental destaquen els baixos continguts en Ni, Co, As, Se, Mo, Cd i Hg.
El comportament ambiental de les escòries sha avaluat mitjançant els tests de laboratori DIN 38414, CEN 12457, NEN 7341 i els sots experimentals del tram de camp de Tagamanent. Els tests CEN permeten fer previsions realistes i ajustades de la fracció lixiviable de les escòries en un marc temporal relativament limitat. Les lixiviacions més elevades són les delements que constitueixen sals solubles; les de la resta delements són més baixes. Laplicació del Decret de materials de construcció holandès indica que Cu, Mo, Se, Sb, Cl- i SO42- són els constituents potencialment conflictius a les escòries, amb immissions que farien necessàries algunes mesures de protecció en la valorització. La resta delements no han de suposar cap problema ambiental.
Addicionalment es proposen algunes recomanacions sobre mesures correctores que incideixen tant sobre la millora de la qualitat del material com en el possible escenari daplicació, i es fa un breu comentari sobre aspectes metodològics de lestudi de les escòries.
