La tesi de la recerca és que el procés de renovació de lespai públic a Barcelona, iniciat amb la recuperació dels Ajuntaments democràtics el 1979 i que roman obert en lactualitat, ha conduït a la consolidació duna cultura compartida i evolutiva de lespai públic cívic basada en principis urbans. A través de lanàlisi de 36 espais públics representatius del conjunt del procés, la recerca mostra levolució daquesta cultura al llarg dels darrers 25 anys, i com ha reforçat una aproximació urbana a lespai públic (diferent duna aproximació merament paisatgística, basada en dissenys autònoms i sovint poc contextuals, i diferent també duna aproximació merament funcionalista, basada en requeriments tècnics i demandes dels usuaris). La tesi aborda el tema des del punt de vista del sentit cívic de lespai públic, definit com lexperiència de convivencia en la diversitat resultant de la interacció social en lespai públic. És possible de potenciar aquesta significació cívica a través del projecte de lespai públic? A més, a linscriures en una visió morfològica i estructural de lurbanisme, la recerca se centra en lanàlisi de la configuració formal dels espais, en els seus vincles amb lestructura urbana, en la seva dimensió monumental i en els mecanismes emprats en la seva projectació (agents, discursos, i instruments de projecte).
La tesi sorganitza en sis capítols. El primer desenvolupa el marc conceptual de la recerca (els debats entorn del sentit cívic dels espais públics contemporanis, les experiències urbanístiques en el disseny despais públics, i les bases epistemològiques). El segon capítol presenta la metodologia de la recerca (el corpus de casos destudi seleccionats, les hipòtesis i els criteris danàlisi). El tercer capítol està dedicat a la configuració formal dels espais públics. Shi argumenta que la cultura de lespai públic ha evolucionat cap a un tractament més transparent, integrat i contextual, el qual potencia la llegibilitat i complexitat dels espais. El capítol quatre fa referència a lestructura urbana. Mostra com la cultura de lespai públic ha desenvolupat una visió estructural, que sha traduït en una extensió de làmbit dels projectes (de puntuals, a lineals, i a àrees urbanes senceres), així com en una exploració dinstruments de projecte genèrics que fan possible la parcepció daquesta estructura urbana. El capítol cinc presenta lexperimentació duta a terme en relació als mecanismes contemporanis de monumentalitat: lart públic, les arquitectures singulars, la integració del patrimoni històric.
El capítol sis i últim desenvolupa la incidència que els agents que participen en la renovació urbana, els discursos i debats teòrics al voltant daquests procés, i els instruments de projecte utilitzats han tingut en la gènesis dels projectes despais públics, així com en la formulació duna cultura urbanística compartida.
En definitiva, la Tesi suposa algunes contribucions a la disciplina urbanística a tres nivells diferents. En primer lloc, aporta una comprensió aprofundida i global sobre un procés urbà local: la renovació de lespai públic a Barcelona. I avança algunes orientacions que podrien guiar aquest procés encara obert. En segon lloc, la Tesi desenvolupa els principis, criteris i instruments duna aproximació urbana al projecte despai públic n la ciutat compacta. Es tracta duna aproximació integral centrada en múltiples relacions urbanes: entre lespai obert i lentorn edificat, entre parts dun espai i entre diversos espais, entre diferents escales urbanes, entre forma i estructura, entre funció i significat... Finalment, la tesi proposa una reflexió sobre els vincles entre la dimensió simbòlica de la ciutat i la seva projectació urbanística. Mostra algunes pautes a través de les quals el projecte de lespai públic pot potenciar el seu sentit cívic.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados