Els fonaments ideològics de l'arquitectura religiosa del Gaudí de maduresa

• Autores: Jaume Genís Terri
• Directores de la Tesis: Antonio Marí Muñoz (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-690-8309-3
• Depósito Legal: B.42720-2007
• Tribunal Calificador de la Tesis: Oriol Bohigas i Guardiola (presid.), Bonaventura Bassegoda i Hugas (secret.), Mireia Freixa (voc.), Anna Pujadas Matarín (voc.), Miquel Molins Nubiola (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Estética de las bellas artes
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • català

    Loriginalitat de larquitectura dAntoni Gaudí (Reus 1852- Barcelona 1926) ha sorprès des de la primeria del segle XX diverses generacions de crítics i historiadors. Aquest estudi intenta situar-la ideològicament. Per això partim duna crítica del concepte de Modernisme, tot analitzant les diverses ideologies que sintegraren en aquest moviment. Això ens portava a recercar les arrels romàntiques de la ideologia de Gaudí, lidealisme alemany i larquitectura neogòtica europea, especialment en les figures de Pugin i Ruskin.

    De la filosofia alemanya es dedueix el concepte darquitectura cristiana identificada amb el gòtic; dels dos teòrics anglesos una sèrie de preceptes morals que havien de caracteritzar aquesta arquitectura. Alhora es justifica com es transmeté el pensament romàntic a Catalunya a través de Piferrer i Rogent.

    Una anàlisi del Park Güell com a símbol de la dialèctica entre naturalesa i cultura ens condueix al temple de Delfos i als plantejaments de lEstètica de Hegel i dEl Naixement de la Tragèdia de Nietzsche, A la Sagrada Família, en canvi, ens enfrontem a dos misticismes. Duna banda a larquitectura de lespai concebut com a buit, com a esperit; de laltra a larquitectura simbòlica del material, dos conceptes que procedien de Hegel.

    Finalment, a la cripta de lesglésia de la Colònia Güell, Gaudí portarà a terme la síntesi daquests dos misticismes, tot recercant lespiritualitat del material.

  • English

    The originality of Antonis Gaudí (1852- 1926) architecture has amazed several generations of critics and historians from the early 20th century onwards. This thesis tries to place it ideologically. This is the reason why we set up from a criticism of the concept of Catalan Modernist Movement, with an analysis of the ideologies that composed this movement. This takes us to the romantic roots of Gaudís ideology, the German idealism, and European gothic revival, specially focusing on Pugin and Ruskin.

    From German philosophy we deduce the concept of Christian architecture identified with gothic and from the English thinkers some moral precepts that gave character to this architecture. We also justify how this romantic architectonic thought was transferred to Catalonia along the 19th century by Piferrer and Rogent.

    The analysis of the Park Güell as a symbol of the dialectic between nature and culture leads us to the temple of Delphi and to the thesis of Hegels Aesthetics and Nietzsches The Birth of the Tragedy.

    Moreover, we find two mysticisms in the Sagrada Família. First, we stand up to the architecture of the space, as vacuum, as spirit. Likewise, we challenge with symbolic architecture of material; two concepts that came from Hegel.

    Finally, in the crypt of the church of Colònia Güell, Gaudí will achieve the synthesis of these two mysticisms, searching for the spirituality of material.