Estudi de la llengua d'Ausiàs March a través de les col·locacions. Una aproximació semiautomàtica
- Autores: Elena Sánchez López
- Directores de la Tesis: Vicent Martines Peres (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante ( España ) en 2010
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Ferrando Francés (presid.), Sandra Montserrat Buendia (presid.), Hans-Ingo Radatz (voc.), Albert Guillem Hauf Valls (voc.), Max Wheeler (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La bellesa dels versos d'Ausiàs March ha representat des de sempre un repte per als lectors. Ja des de la seua primera edició antiga (1539), tots els editors han sentit la necessitat d'adjuntar-hi informació complementària de caire lèxic que en facilite la comprensió als receptors. Així, aquesta primera edició contenia una traducció al castellà i les edicions posteriors glosses explicatives o vocabularis de vocables scurs. Si, a causa de les dificultats d'intel·leció, l'obra ja representava un repte per als lectors del s. xvi (quasi-coetanis de March, que compartien amb ell una llengua i una visió del món), amb el pas del temps aquest repte s'ha anat incrementant, com demostren els nombrosos articles, llibres i estudis (per a una recopilació extensa, vegeu les bibliografies de Santanach & Martines, 2000; Martines, 2000 i Fuster, 2009) que s'han dedicat a esbrinar el vertader significat que contenen els versos del poeta.
Ara, des del nostre segle xxi, amb una distància temporal de més de cinc segles, ens enfrontem al repte d'aportar el nostre òbol a l'estudi del llenguatge poètic d'Ausiàs March. Es tracta d'una empresa complicada, per a la consecució de la qual aprofitarem tots els avantatges que ens han proporcionat aquests cinc segles transcorreguts: per una banda, els treballs previs sobre la llengua de March i de lèxic (i fraseologia) en general; per l'altra, les eines informàtiques amb què ens han fornit les noves tecnologies, aplicades al processament informàtic de textos i a la creació i gestió de corpora textuals.
Des del s. xvi, els nostres predecessors han treballat sobre el lèxic d'Ausiàs March, de forma general o més habitualment de forma parcial, centrant-se en les paraules complicades (o vocables scurs). Nosaltres hem decidit adoptar un punt de vista lleugerament diferent i analitzar la llengua de March des d'una perspectiva supralèxica. De fet, el nostre objectiu serà fer una aproximació general al lèxic de March des d'una perspectiva col·locacional, és a dir, des d'una perspectiva que va més enllà de la paraula aïllada i té en compte les combinacions de mots.
Cal dir que el present treball està clarament inspirat per l'afirmació de J.R. Firth (1957: 179): You shall know a word by the company it keeps! (en català, digue'm amb qui un mot va i et diré el que serà). Així com per les investigacions del seu deixeble John Sinclair i el seu concepte primigeni de col·locació, concepte que matisarem més endavant i que situarem en relació amb el marc teòric de la fraseologia. Com que és un concepte clau en el títol i no volem decebre els lectors de la nostra tesi, ens agradaria avançar que no totes les combinacions tractades en aquest treball entren dins del camp de la fraseologia, nogensmenys, aquesta disciplina resulta fonamental per a determinar quines hi pertanyen.
Pel que fa al processament informatitzat de llengües, la llengua de March ha estat processada informàticament amb anterioritat, com demostra l'existència de les útils concordances de la seua obra completa. No obstant això, per a dur a terme la nostra anàlisi, necessitàvem un processament informàtic més profund que incloguera un nivell d'anotació més alt. Així, hem hagut de crear algunes eines i material informaticolingüístic de suport a fi de poder-la realitzar. Aquestes eines s'han traduït, entre d'altres, en l'obtenció d'un diccionari electrònic que recull totes les formes i lemes de l'obra de March (basat en l'edició d'Archer, 2007 [2009]), el qual permet l'anotació morfosintàctica i la lematització del text.
Com a conseqüència de les premises exposades anteriorment, la present tesi s'ha marcat com a objectius concrets: a) Obtenir un diccionari electrònic que reculla totes les formes i lemes de l'obra de March (basat en l'edició d'Archer, 2009). Aquest diccionari permetrà l'anotació morfosintàctica i la lematització del text i serà especialment interessant per a estudiar el lèxic de March.
b) Obtenir una descripció general del lèxic de March.
c) Obtenir una descripció exhaustiva, especialment lèxica i ortogràfica, de les col·locacions (en sentit ampli) presents en l'obra de March.
d) Analitzar les col·locacions (en sentit ampli) presents en l'obra de March segons les últimes tendències de la teoria fraseològica.
e) Aportar una selecció d'expressions fraseològiques presents en l'obra d'Ausiàs March que formen part del cabal lèxic de la llengua catalana del s.xv (ja que es troben troben presents en altres obres de l'època) f) Aportar instruments i dades filològiques a les institucions competents en matèria de normativització lingüística (Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut d'Estudis Catalans i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), en un moment com l'actual, tan significatiu per a l'establiment de la llengua comuna.
