Autors i tendències de la literatura infantil i juvenil valenciana (1975-2014)
- Autores: Francesc Gisbert
- Directores de la Tesis: Joan Borja i Sanz (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante ( España ) en 2015
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicent Salvador i Liern (presid.), Maria Àngels Francés Díez (secret.), Caterina Valriu Llinàs (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RUA
- Resumen
Introducció La literatura infantil i juvenil valenciana (1975-2014) pretén estudiar tota la producció literària del període, des de l'època fundacional de la literatura infantil i juvenil valenciana, la dècada dels vuitanta, fins a l'actualitat.
L'objectiu d'aquest estudi és doble. D'una banda, oferir una visió general dels autors i formes d'escriure més rellevants del període estudiat (1975-2014). I d'una altra, aprofundir després en l'obra d¿uns quants autors, considerats de referència. És el que s'ha intentat en l'últim apartat. Parlar d'autors de referència sempre és arriscat. L'objectiu és oferir una visió de conjunt, tant analítica com interpretativa i valorativa. Es tracta d'un període amb escasses visions de conjunt, llevat de ressenyes i algunes publicacions esparces. Es fa necessari un panorama de tot el que s'ha publicat.. L'estudi parteix de l'anàlisi del context, de la influència dels moviments de renovació pedagògica, aporta una visió de literatura comparada i de l'evolució de l'edició. La part central és l'estudi dels autors i tendències més rellevants.Els capítols finals van dedicats a analitzar, en profunditat, l'obra de deu autors, seleccionats a partir d'una enquesta inicial com els més remarcables d'aquests anys.
Motivació Autors i tendències de la literatura infantil i juvenil valenciana (1975-2014) sintetitza en el títol els objectius bàsics: oferir una visió de conjunt històrica, descriptiva i analiticointerpretativa dels autors més rellevants i de les tendències més significatives del període de major vitalitat de la LIJ valenciana.
Desenvolupament teòric El present estudi organitza tota la producció del període 1975-2014 a partir de la literatura de gènere: narrativa històrica, de ciència ficció, de terror, d'intriga i aventura, de problemàtica adolescent, llibres de colla. També incorpora apartats per a l'estudi d'altres gèneres, la poesia, el teatre, l'assaig i l'àlbum il·lustrat. Tot des de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Cada capítol presenta els autors i les obres més representatives, així com una contextualització en el marc teòric corresponent, tant de la història de la literatura, com de la creació literària.
El present treball d'investigació conjuga una metodologia quantitativa (pel que fa als criteris de selecció del cànon d'autors) amb una altra qualitativa (d'anàlisi crítica i comparada). Per a determinar els autors i les obres més significatives s'ha partit de la bibliografia, les ressenyes especialitzades i també els resultats d'una enquesta inicial. En l'enquesta inicial es van formular dues preguntes a una mostra de cinquanta persones enteses en la matèria: quins eren els autors més importants i quines les obres més populars.
Aquesta selecció respon a la voluntat d¿estudiar aquests escriptors amb major deteniment, començant pels deu pioners que publiquen més prompte: Pasqual Alapont, Maria Jesús Bolta, Carles Cano, Pepa Guardiola, Empar de Lanuza, Enric Lluch, Carme Miquel, Vicent Pascual, Joan Pla i Mercé Viana.
A més de la informació puntual, els capítols inclouen gràfiques i graelles informatives i de resum sobre la producció per gèneres: novel·la històrica, de ciència ficció, de fantasia, de rondalles, de poesia, de teatre, etc.
El treball es completa amb una segona, un estudi dels deu autors més representatius de la literatura infantil i juvenil valenciana: Pasqual Alapont, Vicent Pascual, Empar de Lanuza, Enric LLuch, Carme Miquel, Carles Cano, Mercé Viana, Pepa Guardiola i Maria Jesús Bolta. Aquest apartat repassa les obres més significatives de cada autor i les situa en el seu context.
Conclusions Les conclusions d'aquest treball és que la literatura infantil i juvenil valenciana viu una època de gran producció, amb una qualitat equiparable a la de la resta de llengües occidentals. Els principals problemes són: mercat restringit i limitat a les fronteres administratives; sobreproducció per la demanada editorial; excessiva dependència del mercat escolar; reiteració de temes i fórmules; invisibilitat als mitjans de comunicació i entre el gros de la crítica, com si fóra una literatura de segona categoria, en comparació a la producció d'adults. També existeix un gran desconeixement entre els docents i públic sobre qui són els nostres autors. Aquest desconeixement s'ha de superar amb estratègies d'animació i promoció lectora, entre els diferents territoris que comparteixen la mateixa llengua.
Bibliografia consultada (selecció):
Per a la realització d'Autors i tendències de la literatura infantil i juvenil valenciana (1975-2014) s'ha consultat una extensa bibliografia: monogràfics sobre el tema, articles, ressenyes crítiques en revistes especialitzades; també tots els catàlegs editorials i bases de l'ISBN, de què s'ha fet un buidatge a fons.
Encara que l'àmbit d'estudi d'aquest treball és la literatura valenciana, tots els capítols es contextualitzen amb referències a la resta del domini lingüístic i a la literatura catalana general.
a) la bibliografia especialitzada publicada sobre el tema ha estat un punt de partida. Tant les obres i els estudis que fan referència a la història de la literatura, com també els articles de crítica literària apareguts en revistes com ara Faristol, Cavall Fort, Lletres Valencianes, etc. o els suplements culturals d¿alguns periòdics. La lectura d'aquestes ressenyes ha permés constatar dos greus problemes. D'entrada, la majoria de ressenyes són merament descriptives, es limiten a resumir l'argument i poc més. I després, un llibre, si té la sort de ser ressenyat críticament (cosa que no sempre ocorre), no acostuma de tindre més d'una o dues crítiques diferents. És difícil que els lectors o els estudiosos es formen una idea real de la qualitat o l'interés d'un conte o una novel·la, amb l'opinió personal d¿un sol crític. Cal contrastar visions diferents, en la mateixa publicació o en altres distintes. I això, ara com ara, és molt difícil per a un lector mitjà. b) L'estudi sistemàtic dels catàlegs editorials. Totes les editorials fan públics anualment els seus catàlegs de novetats. Aquests catàlegs, tant en paper com en pàgines web, permeten fer un seguiment exhaustiu d¿obres i autors.
c) La consulta on line de les base de dades de l'ISBN. A més de contrastar cronològicament tots els títols publicats per autor i per editorial, aporta informació valuosa sobre el nombre d'edicions, un criteri a tindre en compte a l'hora de valorar l'èxit lector i les vendes d'un títol.
