Les Estrategies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya, segles XVII-XIX. El cas de Mataró.

• Autores: Carme Ros Navarro
• Directores de la Tesis: Jaume Torras Elias (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2004
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Delgado Ribas (presid.), Enriqueta Camps Cura (secret.), Roser Nicolau Nos (voc.), María José Vilalta i Escobar (voc.), Montserrat Carbonell i Esteller (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • LES ESTRATÈGIES FAMILIARS I LA MOBILITAT SOCIAL DELS MENESTRALS A CATALUNYA EN ELS SEGLES XVII-XIX. EL CAS DE MATARÓ Lorganització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries dofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats dAntic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de lofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven duna manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple dincerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida daquest treball. Per dur-lo a terme shan analitzat les estratègies familiars dels menestrals dun centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX.

    LAS ESTRATEGIAS FAMILIARES Y LA MOVILIDAD SOCIAL. DE LOS MENESTRALES EN CATALUÑA EN LOS SIGLOS XVII-XIX. EL CASO DE MATARÓ.

    La organización del trabajo artesanal de las sociedades preindustriales en gremios o cofradías de oficio parecía reforzar las tesis que postulaban la rigidez y la inmovilidad de las sociedades de Antiguo Régimen. Pero, los pocos trabajos sobre las estrategias familiares seguidas por las familias menestrales basados en Cataluña, han apuntado como la transmisión intergeneracional del oficio y las estrategias matrimoniales dirigidas a casarse con miembros del mismo entorno profesional, quizá no se daban tan extensiblemente como siempre había subrayado la historiografía. Éstas habrían estado dos de las fórmulas seguidas por las familias menestrales para preservar un patrimonio bastante etéreo en un marco económico lleno de incertidumbre y serian las responsables de la imagen de sociedades estáticas o poco móviles. Responder a estas dos preguntas es el punto de partida de este estudio. Para ello, se han analizado las estrategias familiares de los menestrales de un centro urbano catalán, Mataró, entre los siglos XVII y XIX.

    THE FAMILIAR STRATEGIES AND SOCIAL MOBILITY OF ARTISANS DURING XVIIth-XIXth. CENTURIES IN CATATALONIA. THE CASE OF MATARÓ.

    The organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. These strategies had been two of the ways followed by families of artisans in order to preserve an ethereal patrimony in an economical setting full of uncertainties, and they would be the responsible of the static and immovable societies. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the XVIIth-XIXth centuries, have been analysed.