Arqueologia, museus i ordinadors. Aproximació semiòtica a lús de la Realitat Virtual per la difusió de lArqueologia als museus
- Autores: Laia Pujol Tost
- Directores de la Tesis: Paloma González Marcén (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Gonzalo Ruiz Zapatero (presid.), Cèsar Carreras Monfort (secret.), Maurizio Forte (voc.), Maria Economou (voc.), Joan Santacana i Mestre (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 2 Citas
- Resumen
Davant laugment de lús de reconstruccions virtuals als museus arqueològics, aparentment sense una veritable reflexió teòrica (museològica i epistemològica) que les recolzi, aquesta tesi pretén esbrinar la utilitat de la Realitat Virtual com a instrument de presentació de lArqueologia i per quins motius, i alhora proposar unes bases teòriques per aquest ús, a partir de la construcció dun marc teòric i metodològic semiòtic.
La tesi sestructura en tres volums. En el primer es presenta un panorama general del projecte (objectius, metodologia, contribució a lestat de la qüestió, perspectives de futur) i també les concepcions bàsiques sobre lArqueologia (situació epistemològica i funció social), els museus (paper dels objectes, funció social dels museus, funció comunicativa i educativa de lexposició, primeres paraules sobre lús de les TIC als museus) i la Realitat Virtual (a partir de sis vectors daproximació a la complexitat del concepte) que han guiat el procés dinvestigació. En el segon volum es tracta pròpiament la qüestió de partida i sintenta esbrinar (a través de la cerca bibliogràfica sobre cada element, la seva aplicació a la RV i la verificació a partir davaluacions empíriques publicades) si la Realitat Virtual és útil com a eina de comunicació des de totes les perspectives implicades (percepció, cognició, semiòtica de les imatges/del llenguatge, epistemologia arqueològica, museologia, museografia i aprenentatge), reunides en tres nivells analítics: sintaxi, semàntica i pragmàtica. El tercer volum conté un resum de tota la tesi i les conclusions del procés de recerca, que corresponen als fonaments teòrics sobre lús de la RV als museus arqueològics des del punt de vista de la recerca i de la museologia.
El present treball no és únic, sinó que ja hi ha hagut altres projectes orientats a la comprensió de la utilitat comunicativa de la RV ja des del moment que les recerques van sortir de i làmbit militar i per això es pot situar com a continuador daquestes. Però ara aporta algunes novetats, entre les quals cal destacar la construcció dun marc teòric i metodològic, la Semiòtica, que comporta els següents avantatges: permet aplicar i adaptar la metodologia analítica desenvolupada en altres àmbits; integrar en un discurs coherent les recerques sobre els avantatges i inconvenients de la RV des dels diferents àmbits implicats; obtenir una eina avaluativa per contrastar en el futur aquesta fonamentació teòrica; i, finalment, com a conseqüència pràctica del marc teòric, proporcionar una base racional i explícita per a lús científic i divulgatiu de la RV en Arqueologia.
Given the spread of the use of virtual reconstructions in archaeological museums, apparently without a true theoretical consideration (museological and epistemological) to support them, the aim of this thesis is to find out whether and how Virtual Reality is useful for the presentation of Archaeology in museums and at the same time to propose a theoretical bases for this use, through the establishment of a semiotica theoretical and methodological framework.
The thesis is structured in three volumes. The first one presents a general overview of the project (goals, methodology, contribution to the state of the art, future perspectives) and also the basic concepts about Archaeology (epistemological situation and social function), museums (role of objects, museums social function, communicational and educational role of the exhibition, first words about the use of ICT in museums) and Virtual Reality (using six vectors of approximation to the complexity of the concept) that guided the research process. The second volume is devoted to the starting question and tries to find out (through a bibliographical search about each element, its application to VR and its verification through published empirical evaluations) if VR is useful as a communication tool from all the perspectives involved (perception, cognition, semiotics of images/language, archaeological epistemology, museology, museography and learning), distributed in three analytical levels: syntax, semantics and pragmatics. The third volume contains a summary of the thesis and the conclusions of the research project, which correspond to the theoretical foundations of the use of VR in archaeological museums from the research and the museological perspective.
The present research project is not unique and can be considered a continuation of early research into the usefulness of VR for learning performed outside the military field. However, it does introduce new elements, amongst which we should highlight the construction of a theoretical and methodological framework, semiotics, which encompasses the following advantages: to apply and adapt the powerful analytical methodology coming from semiotics as well as other fields; to integrate in a coherent discourse research into the advantages and disadvantages of VR from the different fields involved; to obtain an evaluative tool for future verification of these theoretical foundations; and finally, as the practical consequence of the theoretical framework, it provides a rational and explicit basis for the scientific and disseminative use of VR in Archaeology.
