Aparellament i sinapsi en oòcits humans

• Autores: Ignasi Roig Navarro
• Directores de la Tesis: Josep Egozcue (dir. tes.), M. García (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2006
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesca Vidal Domínguez (presid.), Jordi Benet i Català (secret.), Joaquim Calaf Alsina (voc.), Madalena Tarsounas (voc.), Anna Veiga (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Les aneuploidies cromosómiques són la causa més comuna dabortaments en nadons humans. Lorigen daquestes anomalies principalment es deu a errors que es produeixen en la gametogènesi femenina. En els mamífers, la gametogènesi presenta un marcat dimorfisme sexual. Mentre que en els mascles aquest és un procés continu que comença amb la pubertat i es duu a terme durant gran part de la vida adulta, en les femelles la producció doòcits sinicia durant la vida fetal, quedant bloquejat abans dels naixement i no es reemprén fins a la maduresa sexual. Aquest fet fa que, tot i la major implicacio de la gametogènesi femenina en lorigen de les aneuploidies en humans, la majoria destudis realitzats fins a lactualitat usin mostres masculines.

    Durant la producció de les gàmetes, les cèl.lules pateixen una divisió reduccional del genoma, anomenada meiosi, que es basa en lexistència de dues rondes de divisió cel.lular precedides duna única ronda de replicació del genoma. Daquesta manera es garenteix mantenir la diploidia de la espècie de generació en generació. La primera divisió meiòtica és molt característica, i en ella els cromosomes homòlegs saparellen i intercanvien material entre ells. Aquests processos són bàsics per al bon curs daquesta divisió cel.lular. En aquesta tesi es presenta un complet estudi fet en oòcits humans en els quals sha analitzat com es duu a terme laparellament dels cromosomes homòlegs així com la relació que existeix entre els processos daparellament i recombinació en humans.

    Els resultats obtinguts, tant en oòcits euploides com aneuploides, demostren que laparellament dels cromosomes homòlegs és molt eficient. La taxa derror trobada és molt inferior a la doòcits desequilibrats així com dembrions aneuploides. Aquestes dades suggereixen que altres processos, com podria ser la recombinació, estan involucrats en la producció doòcits desequilibrats.

    Les dades obtingudes en aquesta tesi doctoral tambe impliquen diferencies significatives entre la meiosi en ratolins i humans que podrien suggerir la búsqueda de nous models animals per tal destudiar determinats aspectes de la reproducció humana. A més, aquesta tesi presenta els primers resultats duna nova tècnica de cultiu doòcits que pot permetre lestudi de la gametogènesi femenina més exhaustivament en un futur pròxim.

    ______________________________________________________________ Aneuploidy is the major cause of human miscarriages. These anomalies are mainly caused by errors produced during female gametogenesis. In mammals, gametogenesis presents a sexual dimorphism: while in the males, this is a continuous process that starts at puberty and it is carried on during most of the adult life-span, in the females it starts during fetal life, it is blocked before completion before birth and it is not resumed until sexual maturity is achieved. Thus, due to the difficult sample collection, although its major implication in human aneuploidy etiology, most of the studies performed uses male samples.

    During gametogenesis, cells undergoes meiosis which reduces the genome to haploidy thanks to a single replication of the DNA followed by two rounds of cell divisions. This way species diploidy is maintained after fertilization. During the first meiotic division, homologue chromosomes pair and exchange material between them. These processes are thought to be crucial for the progress of the meiotic division. In this thesis dissertation a complete analysis of the pairing process in human oocytes as well as the relationship between pairing and recombination in humans is presented.

    Our results, obtained both in euploid and aneuploid oocytes, show homologues pairing process is an extremely efficient process, leading to a very low error rate. This is significantly lower than the frequency of unbalanced oocytes or aneupoid embryos found in humans, suggesting that other processes, as recombination, may be involved in the production of unbalanced oocytes.

    This study also reports the existence of important differences between human and mouse meiosis that would promote the search of another animal model in order to study particular aspects of human reproduction. Moreover, in this thesis dissertation a new human oocyte culture technique is described. In our opinion, this technique may enable the study in deep of the human female meiotic prophase in a near future.