Sant Benet de Bages a lèpoca montserratina (segles XVI-XIX)
- Autores: Francesc Serra Sellarés
- Directores de la Tesis: Antoni Simon i Tarrés (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Sobrequés i Callicó (presid.), Montserrat Jiménez Sureda (secret.), Ernest Belenguer Cebrià (voc.), Valentí Gual i Vilà (voc.), Llorenç Ferrer Alòs (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Durant lèpoca montserratina el monestir de Sant Benet experimentà una transformació del seu conjunt dedificis i entorn més immediat. Es repararen i modernitzaren els edificis vells (lesglésia, el claustre, el campanar, els cellers, el refectori i la cuina, entre daltres) i sen construïren de nous: el palau abacial barroc, durant la primera meitat del segle XVII, i les celles monacals de migdia, durant els segles XVIII i XIX.
Els monjos benedictins del monestir de Sant Benet eren tots monjos professos de Montserrat. Pel que fa a la seva composició social procedien majoritàriament de classes benestants, però pel que fa a la seva naturalesa geogràfica eren monjos procedents dels territoris amb presència de monestirs de la Congregació de San Benito de Valladolid, de la qual formaven part Sant Benet de Bages i Montserrat. Prop de la meitat dels monjos montserratins eren naturals de Catalunya, mentre que laltra meitat no ho eren, procedien de territoris del nord peninsular: Galícia, Astúries, Castella, La Rioja i Aragó, entre daltres.
Més enllà de la dedicació benedictina a la litúrgia de les hores, lespiritualitat del monestir de Sant Benet tenia una particularitat devocional: el culte a Sant Valentí màrtir. Des dels primers temps dexistència del monestir es veneraven en la seva església les relíquies i el cristall dun Sant Valentí màrtir de procedència desconeguda. A més de la veneració per la mateixa comunitat, els vilatans dels termes de les rodalies del monestir també veneraven el cos de Sant Valentí, que era considerat el patró de tot el Pla de Bages.
El monestir de Sant Benet fou també durant la seva etapa montserratina un collegi benedictí. Els monjos montserratins tingueren a Sant Benet de Bages un collegi de Filosofia i Arts regit per un mestre de júniors, un lector i un passant. Fou aquest un dels molts collegis de la Congregació que es dedicaven a formar culturalment i acadèmicament els monjos.
Pel que fa a les possessions territorials del monestir de Sant Benet de Bages, cal dir que a lèpoca montserratina posseïa importants dominis territorials a la comarca del Bages, en molts casos a les rodalies del mateix monestir, que incloïen els termes de Navarcles, Vall dels Horts, Sant Fruitós de Bages, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Santpedor, Sant Martí de Serraïma i Maians, entre daltres; a la Garrotxa, on posseïa els alous de les Preses, el Corb i Santa Margarida de Bianya; a lAnoia, on posseïa el priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós i les seves possessions de Castellfollit, Malacara, Ferran i Calonge de Segarra; al Vallès, on posseïa alous a Gallifa i a Terrassa; i a daltres punts de Catalunya.
A més de posseir dominis territorials sobre nombrosos llocs de la Catalunya central i darreu del país, el monestir també posseïa la jurisdicció territorial sobre els termes de la Baronia de Bages. Aquests, a mitjan segle XVIII eren Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Les Preses, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Maians i Vall dels Horts. El monestir posseïa la jurisdicció civil plena i la criminal baixa en tot aquest territori, és a dir, nadministrava el mixt imperi, amb la qual cosa no podia aplicar ni penes de mort ni mutilacions de membres, que pertocaven a la jurisdicció del mer imperi, que la posseïen els veguers com a representants del Rei. Per tal dadministrar la justícia senyorial, el monestir es dotava de presons i costells als diferents termes de la Baronia. Labat del monestir nomenava batlles i regidors en cadascun daquests termes, els quals es feien càrrec del govern i ladministració directa de la justícia.
A més de la jurisdicció baronial, el monestir de Sant Benet posseïa també la jurisdicció eclesiàstica sobre algunes parròquies de les seves rodalies. Labat o vicari general del monestir tenia el dret de presentació de rectors en aquestes parròquies, sovint compartit amb els bisbes de les diòcesis corresponents, i feia visites pastorals per controlar que aquestes parròquies funcionessin correctament.
Durant els primers decennis del segle XIX i fins a 1835, Sant Benet de Bages visqué la seva etapa final com a monestir. La vida comunitària sanà afeblint i els seus darrers estats de comptes eren negatius. El 29 de juliol de 1835 la comunitat benedictina abandonà definitivament el monestir de Sant Benet de Bages i el monestir quedava exclaustrat i les seves possessions passaven a ser desamortitzades. Lexclaustració i la desamortització marcaven la fi de lèpoca montserratina a Sant Benet de Bages, però també representaven la fi definitiva de la vida monàstica.
_________________________________________________ The PhD thesis at hand seeks a diachronic reconstruction of the life pursued by the community of Benedictine monks in the Abbey of Sant Benet de Bages, starting off from the Montserratin Period till the last hours of its life.
During the Montserratin Period (1593-1835), the Abbey of Sant Benet de Bages underwent a brach-and-root transformation of itself. On the one hand, the ancient buildings including the church, the cloister, the bell tower, the wine cellar, the dining-room and the kitchen were refurbished and modernised. On the other hand, a number of new facilities were added to the extant ones: the Barroc Abbot Palace during the first half of the seventeenth century, and the dormitories of the monks during the eighteenth and nineteenth centuries are the two cases in point.
The Benedictine community at the Abbey of Sant Benet de Bages was made up of monks who had been previously ordained, in their entirety, by the Abbey of Monsterrat. From a socioeconomic angle, the Abbey of Sant Benet de Bages exhibited sheer uniformity in that the entire pool of monks was of upper-class ascendancy. Geographically, contrastingly, the composition of the Benedictine community appeared to be of a more fractured nature, with monks coming from a number of different territories, including the San Benito of Valladolid congregation to which the Abbeys of both Sant Benet de Bages and Montserrat pertained. Approximately half of the Montserratin monks were of Catalan origin, whilst the other half came from various regions of North Spain.
The spirituality practiced at the Abbey of Sant Benet revolved around the cult of Sant Valentine martyr. From the outset the elements of worship at the church of Sant Benet of Bages were two: the relicts and the crystal of Sant Valentine martyr of unknown origin. The neighbouring villages too organized their worshipping practices around the body of Saint Valentine the patron saint of the Bages Plain.
The Abbey of Sant Benet de Bages exerted functions as a Benedictine School during the Benedictine school during the Montserratin period. The Montserratin monks had set up a School of Philosophy and Arts in Sant Benet de Bages one of the most prominent schools of San Benito de Valladolid congregation dedicated to the teaching and schooling of the monks.
During the Montserratin Period, the Abbey of Sant Benet de Bages owned extensive domains in the county of Bages, most of them located next to the Abbey including the villages of Navarcles, Valls dels Horts, Sant Fruitós de Bages, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Santpedor, Sant Martí de Serraïma de Maians. Scattered throughout Catalonia the Abbey also possessed domains in the villages de Les Preses, El Corb, Santa Margarida de Bianya, Castellfollit de Riubregós. Malacara, Ferran, Calonge de Segarra, Gallifa and Terrassa.
The Abbey was further in possession of the territorial jurisdiction of some villages within the county of Bages. In the eighteenth century the specific villages under their jurisdiction were Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Les Preses, Rocafort, Sant Martí de Torroella, Maians and Vall dels Horts. To be sure, the Abbey was in possession of the civil jurisdiction of these territories. Penitentiary facilities included prisons and a number of torture techniques and technologies. The abbot would appoint mayors and councillors in each village who would, in turn, take charge of the penitentiary facilities at hand and impart justice.
The monastery was also in possession of the ecclesiastic jurisdiction of a number of churches in the neighbouring area. The abbot would appoint the priests and would pay visits to the churches for the surveillance of the correct practice.
The beginning of the nineteenth century represented the start of the end for the Abbey of Sant Benet, when the daily life conditions worsened as a result of the poverty into which the institution fell. All in all, the monks left the Abbey in summer 1835. The government confiscated their possessions, which were sold to rise revenue. This was the end of the monastic life in Sant Benet de Bages.
