Deu mil anys de geohistòria ambiental al pirineu central català. Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a lestudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera

• Autores: Albert Pèlachs Mañosa
• Directores de la Tesis: Joan Manuel Soriano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2005
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni F. Tulla i Pujol (presid.), Agustí Esteban Amat (secret.), Helios Sáinz Ollero (voc.), Jean-Paul Metailié (voc.), Juan Carlos García Codrón (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 8 Citas
• Resumen

  • La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència dunes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps shan representat de diferents maneres sobre lespai, ha permès plantejar una recerca basada en lestudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius daquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències daquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, shan volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius:

    1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi.

    2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat.

    3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps.

    Làmbit destudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal dabastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, shan fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i daltres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que shan enriquit amb aportacions daltres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, lelement central datenció de tota la recerca ha estat làmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau dafectació al llarg de tota la història.

    Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de lespai forestal:

    1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que sha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de lany 7800 cal BP de forma mixta amb lavet.

    2) Lavetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment sha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no sha pogut desvincular duna activitat humana creixent a partir de lany 5200 cal BP. Lavet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització daquesta espècie als Pirineus meridionals.

    3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i lactualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte lactivitat humana. I és que lespecialització vers diverses activitats econòmiques, sha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, sha destacat la importància de la ramaderia durant lEdat Mitjana i lactivitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de lespai forestal actual.

    Així, sha demostrat com:

    A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució.

    B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina locupació humana de l'alta muntanya pirinenca.

    C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica.

    The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three:

    1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area.

    2) The study of climatic changes during the studied period.

    3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time.

    The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history.

    The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area:

    1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space.

    2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP its always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees.

    3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance.

    The thesis has been useful to demonstrate that:

    A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts.

    B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain.

    C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity.