Ramon Xuriguera (1901-1966): ideologia, activitat cultural i literatura
- Autores: Josep Camps Arbós
- Directores de la Tesis: Maria Campillo Guajardo (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2005
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Castellanos Vila (presid.), Josep Maria Balaguer Sancho (secret.), M. Gloria Casals Nogues (voc.), Francesc Vilanova (voc.), Margarida Casacuberta Rocarols (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
La tesi és una monografia sobre Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901 Bergerac, 1966), un autor poc conegut i, segurament, infravalorat de la nostra història cultural. Lestudi es divideix en nou capítols que avancen cronològicament. El primer socupa del punt de partida de Xuriguera en el món de la literatura i del periodisme. El segon indaga en els anys de formació a la ciutat de Lleida i es comenta, de manera preferent, el paper fonamental que va tenir en lintent darticular unes propostes culturals modernes des de la revista Lleida. El tercer té com eix les tasques desenvolupades a París i lanàlisi del seu primer llibre, Els exiliats acusen. El quart descriu la tornada de Xuriguera a les Terres de Ponent amb lencàrrec de dirigir el diari republicà i desquerres La Jornada. El cinquè se centra en lexercici de lactivitat cultural i política a Barcelona: articles per a periòdics i revistes com La Publicitat, Mirador, La Humanitat, La Rambla i LHoritzó; novelles i reculls que semmarquen dins el corrent de la narrativa psicològica, Volves grises, Desordre i Espills dormits; assaigs de tema polític i literari, Casanovas i Laportació de loccident català a lobra de la Renaixença; i traduccions, Els infants terribles, de Jean Cocteau i Masako, de Kikou Iamata. El sisè examina lactivitat que desenvolupa al llarg de la guerra civil al servei de Catalunya i de la República alhora que redacta articles per a diverses revistes i dóna a conèixer els assaigs La repressió contra els obrers a Catalunya i Goya, pintor del poble, i la novella Destins. El setè gira al voltant de lestada de Xuriguera a les viles occitanes de Mouleydier i Bergerac, un període en què, tot i dedicar-se al periodisme (en publicacions de lexili català de França i dAmèrica), a la creació literària (amb les novelles Els Astruc i Tres nits i els assaigs Novelles i novellistes catalans i Lescola de pintura catalana, que han romàs inèdits) i a la traducció (Madame Bovary, de Gustave Flaubert), collabora amb Joan Casanovas per impulsar el moviment polític conegut com a Unió i amb Josep Queralt per tal de fer renéixer les Edicions Proa a Perpinyà. El vuitè se circumscriu als anys en què, des de París, es converteix en un dels més ferms activistes en defensa de la cultura catalana (les emissions radiofòniques París, fogar de cultura catalana; els Jocs Florals del Centenari; el Patronat de Cultura Catalana Popular; i la creació de la delegació francesa dÒmnium Cultural), malgrat no deixar de banda el periodisme, lassaig i la traducció (les versions de Jean-Paul Sartre i de Simone de Beauvoir representen la incorporació daquests dos autors a les lletres catalanes). El novè i darrer passa revista a la repercussió que va causar en el món català la mort de Xuriguera.
Lestudi es completa amb una sèrie dannexos que tenen la finalitat dacabar de perfilar la imatge que, sobre la figura de Xuriguera, sha anat proporcionant al llarg del discurs: inclouen una relació de lobra literària, tant la publicada com la inèdita; una selecció dels articles periodístics; ledició de les novelles Els Astruc i Tres nits; una extensa mostra de lepistolari; i una tria dels comentaris crítics apareguts a la premsa coetània sobre la seva producció.
_______________________________________________ The thesis is a monograph about Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901- Bergerac, 1966), an author who is little known and probably little appreciated in our cultural history. The research is divided into nine chapters which, advance in chronological order. The first one is concerned with Xurigueras firsts steps in the world of literature and journalism. The second one investigates his years of education in the city of Lleida and his fundamental role in some modern cultural proposals from the magazine called Lleida. The third one enquires into his works in Paris and analyses his first book, Els exiliats acusen. The fourth one describes his coming back to the west with the assignment of editing the left-wing republican newspaper La Jornada. The fifth one pays attention to his cultural and political activities in Barcelona: articles for newspapers and magazines such as La Publicitat, Mirador, La Humanitat, and LHoritzó; works and writings which are in the psychological narrative, Volves grises, Desordre and Espills dormits; political and literary essays, Casanovas i Laportació de loccident català a lobra de la Renaixença, and translations, Els infants terribles, by Jean Cocteau i Masako, by Kikou Iamata. The sixth one inspects his activities in the Spanish Civil War at the service of Catalonia and the Republic as well as his articles for several magazines and essays like La repressió contra els obrers a Catalunya and Goya pintor del poble and the novel Destins. The seventh one talks about Xurigueras stay in Mouleydier and Bergerac, villages of Provence, a period in which even he devoted himself to journalism (publishing from the Catalan exile in France and America), literary creation (with the novels Els Astruc and Tres nits and the essays Novelles i novellistes catalans and Lescola de pintura catalana, which are still unpublished), and to translation (Madame Bovary, by Gustave Flaubert), collaborates with Joan Casanovas to promote the political movement known as Unió and with Josep Queralt in order to make Edicions Proa reappear in Perpinyà. The eight one centres on the years when, from Paris, he becomes one of the firmest activists defending Catalan culture (the broadcasts Paris, fogar de la cultura Catalana; the Jocs Florals del Centenari; the Patronat de Cultura Catalana Popular; and the creation of the French office of Omnium Cultural); however, he never leaves journalism, essay and translation (the translations of Jean-Paul Sartre and Simone Beauvoir represent the incorporation of these two authors to the Catalan arts). The ninth and last one enquires into the repercussions that Xurigueras death caused in the Catalan world.
The investigation is completed with a series of annexes which have the purpose of completing the picture of Xurigueras personality. They include a list of works, published as well as unpublished; a selection of newspaper articles; the edition of the novels Els Astruc and Tres nits, an extensive sample of his collection of letters; and a selection of the critical commentaries which were published in the contemporary press about his works.
