Resumen de Programes de manteniment amb metadona a Barcelona: un estudi de cost-efectivitat

Elisabet Puigdollers Muns

• Introducció:

  Actualment, els Programes de Manteniment amb Metadona (PMM) estan considerats com la millor alternativa de tractament pels addictes a opiacis. Els objectius daquest estudi eren conèixer les característiques dels pacients que iniciaven tractament a Barcelona, i fer una valoració del cost i de lefectivitat de les tres modalitats de PMM que soferien en els Centres dAtenció i Seguiment de Drogodependències (CAS) municipals de Barcelona.

  Metodologia:

  Estudi longitudinal (un any de seguiment) en el qual es van entrevistar 586 pacients que havien iniciat tractament en els CAS de Barcelona. Com a mesura de la millora de Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) es va utilitzar el Perfil de Salut de Nottingham (PSN). Els costos unitaris estandard i el cost total per pacient es va calcular a partir dels registres dactivitat dels centres. Les dades socio-demogràfiques, de salut i toxicològiques es van recollir a través duna entrevista semi-estructurada. Lanàlisi ajustat de cost-efectivitat es va fer a partir de dues regressions lineals múltiples que tenien les mateixes variables dajust.

  Resultats:

  Ledat mitjana dels pacients va ser de 31 anys, el 70% eren homes i el 25% estaven infectats pel VIH. Les taxes datur, antecedents legals i nivell educatiu baix eren altes. La major part de pacients politoxicòmans consumien cocaïna. La puntuació mitjana del PSN estava relacionada amb la politoxicomania, el nivell educatiu i el VIH.

  Durant el seguiment, es va observar en els pacients un augment significatiu en QVRS i una disminució en lús de la via injectada. De tota manera, els programes amb nivells superiors de serveis auxiliars no van comportar nivells més elevats de millora en les variables resultat. No hi va haver canvis pel que fa a lús de preservatiu.

  Lanàlisi cost-efectivitat ajustada va mostrar un increment estadísticament significatiu de la QVRS i dels costos entre els programes de baixa i mitja intensitat.

  Conclusions:

  La QVRS dels pacients a linici del tractament era pobre. Actualment, dins de les estratègies de disminució de riscos dirigides a pacients en PMM, cal fer front a labús de cocaïna i els comportaments sexuals de risc.

  Tot i que els PMM shan mostrat tractaments efectius, ladherència als serveis auxiliars va ser pobra i intensitats més altes de serveis auxiliars no van suposar millors resultats. Utilitzant com a variable resultat lincrement en QVRS el programa de mitjana intensitat va ser el que va obtenir una millor relació entre el cost i lefectivitat, de tota manera donada la pobra adherència, no es possible concloure que sigui el més cost-efectiu.

  Els resultats emfatitzen la importància del compliment terapèutic i assenyalen la necessitat de desenvolupar guies pel tractament dels pacients en PMM dissenyades a augmentar ladherència als serveis auxiliars.

  Introduction:

  Methadone Maintenance Programs (MMP) are currently considered the best choice for opioid addiction treatment. The aim of this study was to provide information on MMP patient characteristics and to examine cost-effectiveness of three MMP which offered varying levels of auxiliary services.

  Methods:

  A 12 month follow-up study of 586 patients initiating methadone treatment in Drug Care Centres in Barcelona. The Nottingham Health Profile (NHP) was used to measure Quality of Life (QoL). Unitary standard cost and total cost by patient were calculated from activity registries. Socio-demographic, health-related and toxicological data were collected through a semi-structured interview. Cost-effectiveness analysis was achieved with two multiple linear regressions which had the same adjusting variables.

  Results:

  Mean age of patients was 31 years, 70% were males and 25% were HIV-infected. Rates of unemployment, criminal records and low educational level were high. Most poly-drug abusers used cocaine. NHP mean score was related with poly-drug abuse, educational level and HIV status.

  During the follow-up, QoL improved and use of injection diminished. Even so, programs offering more auxiliary services didnt necessarily achieve better outcomes. No changes were observed in condom use.

  Adjusted models for cost-effective analysis detected a significant increase in HRQL and costs between low and medium intensity programs.

  Conclusion:

  Patients QoL was poor. Nowadays harm reduction health strategies ought to deal with cocaine abuse, and sexual risk behaviours.

  MMP were observed to be effective, nevertheless, adherence to treatment was poor and greater levels of auxiliary services didnt involve better outcomes. Using QoL as an outcome, the medium intensity program showed the best cost-effectiveness ratio in any case, poor adherence made impossible to conclude whats the better program.

  The results emphasize the significance of compliance for treatment outcomes and the need to develop new guidelines designed to improve adherence among patients in MMP.

  Key words: Methadone Maintenance Treatments; Cost-Effectiveness; Quality of Life; Health Policy; Heroin, Health Services.