Mesotelioma pleural y exposición ambiental al amianto

• Autores: Antonio Agudo Trigueros
• Directores de la Tesis: Carlos A. González (dir. tes.), Víctor Moreno Aguado (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2004
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Vaqué Rafart (presid.), Miquel Porta Serra (secret.), Jordi Sunyer i Deu (voc.), Gonzalo López Abente Ortega (voc.), Eduard Monsó Molas (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La paraula amiant saplica a una família de silicats fibrosos i inclou tres varietats principals: el crisotil·lè, la crocidolita i lamosita. Totes les varietats damiant són carcinogèniques i poden produir càncer del pulmó i mesotelioma. El mesotelioma maligne és un tumor poc freqüent que es localitza sobre tot a la pleura. Té un pronòstic molt dolent, i el període de latència pot ser molt llarg, de 20 a 50 anys. Lexposició ocupacional a lamiant és una causa reconeguda de mesotelioma; però un cop sha controlat lexposició a concentracions molt elevades que es donaven a lambient laboral, la principal preocupació sha desplaçat cap els possibles efectes de lexposició a dosis baixes. Sha estudiat lefecte de lexposició domèstica que pateixen els familiars de treballadores exposats que porten la roba de feina a casa per la seva neteja. També sha estudiat lefecte de lexposició ambiental de les persones que viuen prop duna font puntual demissió damiant. Malgrat tot, no shavia analitzat, fins ara, si la contaminació ambiental o domèstica en la població general de zones industrials és una causa de mesotelioma.

    Es va dur a terme un estudi multicèntric de casos i controls de base poblacional en sis àrees dItàlia, Espanya i Suïssa. Es van incloure 215 casos nous de mesotelioma pleural amb confirmació histològica i 448 controls. Un grup dhigienistes industrials varen classificar els participants segons la seva probabilitat i intensitat dexposició a lamiant. La informació de la història laboral va ser la base de lexposició ocupacional. Per la classificació de lexposició ambiental i domèstica es van tenir en compte la utilització o presència damiant en cada domicili de la història de residències, així com les activitats industrials de lentorn.

    En els 53 casos i 232 controls sense exposició ocupacional es va observar un increment de risc de mesotelioma associat a la utilització domèstica damiant o la presència de productes que poden desprendre fibres, així com el fet de viure a menys de 2 km dun establiment industrial que utilitzava amiant. Aquestes circumstàncies impliquen exposicions a concentracions de 0.1 a 5 f/l, unes mil vegades menys que les mesurades en moltes àrees amb exposició ocupacional. En lanàlisi dels 232 casos i 257 controls a Espanya es van identificar com ocupacions amb més risc de mesotelioma el treball en la fabricació de fibrociment, la neteja i planxa de roba, el treball com a mecànic electricista, i els conductors de vehicles i maquinària de la construcció. Gairebé el 88% dels casos de mesotelioma són atribuïbles a lexposició a lamiant, 62% dorigen ocupacional i 26% no ocupacional.

    Lamiant està prohibit actualment en la majoria de països industrialitzats, però encara sutilitza en alguns països en desenvolupament. Daltra banda, atès el llarg període de latència, el mesotelioma pot ser un problema de salut durant les properes dècades. Cal doncs parar molta atenció a certs aspectes, com ara la problemàtica de lamiant en edificis i instal·lacions, els efectes sobre la salut dels materials utilitzats en substitució de lamiant i el seguiment i possible compensació dels treballadors que han estat exposats a lamiant.

    El término amianto designa de forma genérica un grupo de silicatos fibrosos con tres variedades principales: crisotilo, crocidolita y amosita. Todas ellas son carcinogénicas, capaces de producir mesoteliomas y cáncer de pulmón. El mesotelioma maligno es un tumor poco frecuente que se localiza preferentemente en la pleura. Tiene muy mal pronóstico y un largo período de latencia, de entre 20 y 50 años. Existe una clara relación causal entre el mesotelioma y la exposición ocupacional al amianto. Sin embargo, tras el control de la exposición a concentraciones elevadas propias de algunas ocupaciones, la preocupación por los efectos del amianto se ha centrado en las exposiciones a dosis bajas. Se ha estudiado el efecto de la exposición doméstica de los familiares que lavan la ropa de trabajadores expuestos al amianto; también se ha estudiado el efecto de la exposición ambiental debida a la residencia cerca de una fuente puntual de emisión de amianto. Sin embargo, hasta ahora no se había analizado si la contaminación ambiental o doméstica de la población general en áreas industriales puede ser una causa de mesotelioma pleural.

    Se realizó un estudio multicéntrico de casos y controles de base poblacional en seis áreas de Italia, España y Suiza. Incluyó 215 casos nuevos de mesotelioma pleural con confirmación histológica y 448 controles. Un grupo de higienistas industriales evaluó la probabilidad e intensidad de la exposición al amianto de origen ocupacional y no ocupacional, a partir de la información de la historia laboral y de residencias. La exposición doméstica y ambiental se basó en la posible utilización o presencia de amianto en el domicilio, las características de la vivienda y las actividades industriales del entorno.

    En los 53 casos y 232 controles sin evidencia de exposición ocupacional se observó un incremento del riesgo de mesotelioma pleural asociado a la utilización de amianto en el domicilio o a la presencia de productos que pudiesen desprender fibras, así como en los residentes en un radio de 2 km respecto a alguna industria que utilizase amianto. Ello supone una exposición a concentraciones de 0.1 a 5 f/l, unas mil veces menores que las habituales en el ambiente laboral. Las principales ocupaciones de riesgo identificadas en el análisis de los 232 casos y 257 controles de los centros españoles fueron: fabricación de fibrocemento, trabajadores del lavado, limpieza y planchado de ropa, ajustadores y mecánicos electricistas, y conductores de maquinaria de la construcción. El 88% de los casos de mesotelioma son atribuibles al amianto, de los cuales 62% a la exposición ocupacional y 26% a la exposición doméstica o ambiental.

    El uso de amianto está prohibido casi en la totalidad de países industrializados, pero se utiliza aún en diversos países en vías de desarrollo. Incluso los países donde se ha prohibido el amianto deben prestar especial atención a otros aspectos de interés, tales como la problemática del amianto instalado, los posibles efectos de los materiales utilizados como sustitutos del amianto y el seguimiento de los trabajadores expuestos con vistas a la posible compensación a la que tienen derecho.

    Asbestos is a generic term applied to a group of fibrous silicates. There are three commercially important forms: chrysotile, crocidolite, and amosite. All of them are carcinogenic, capable of causing mesothelioma and lung cancer. Malignant mesothelioma is a rare tumour mainly located in the pleura. Most mesotheliomas are fatal within 12-24 months of diagnosis, and have a latency period of 20-50 years. There is strong evidence supporting the causal association between mesothelioma and occupational exposure to asbestos. Nevertheless, with the virtual cessation of high-dose occupational exposure to asbestos, public health attention has turned to the risks of exposure at lower doses arising from non-occupational sources. Domestic exposure results from asbestos fibres brought home by workers exposed in the workplace. Environmental exposure may result from residence in the vicinity of a single well-identified source of asbestos pollution. However, further studies are needed to investigate whether the industrial and domestic use of asbestos may produce sufficient environmental pollution to cause mesothelioma.

    A population-based case control study was carried out in six areas from Italy, Spain and Switzerland, including 215 new histologically confirmed cases of pleural mesothelioma and 448 controls. A panel of industrial hygienists assessed the probability and intensity of asbestos exposure separately for occupational, domestic and environmental sources. Each occupational period was classified based on the information collected in the occupational history. Classification of domestic and environmental exposure of each residence was based on the presence and use of asbestos at home, asbestos industrial activities in the surrounding area and their distance from the dwelling.

    Among 53 cases and 232 controls without evidence of occupational exposure to asbestos, handling asbestos material or presence of asbestos material at home susceptible to damage, as well as living within 2000 m of asbestos industries was associated with increased risk of mesothelioma. Typically these circumstances entail exposure to concentrations ranging from 0.1 to 5 f/l, about 1000 times lower than those measured in occupational settings. Among the 132 cases and 257 controls in the Spanish centres the main occupations with increased risk of mesothelioma were manufacture of asbestos cement, launderers, cleaners and pressers, electrical fitters, plumbers, and drivers of material-handling and related equipment. Almost 88% of mesotheliomas were attributable to asbestos exposure, 62% due to occupation and 26% from non-occupational origin.

    Utilisation of asbestos has almost completely ended in most developed countries as the result of government bans. Nevertheless, asbestos manufacture continues in parts of the developing world. Even countries that have banned the material still have to devise strategies to cope with the asbestos that remains in place, monitoring potential effects of fibres used as asbestos substitutes, and surveillance of former asbestos workers and exposed populations in order to provide them with access to compensation.