Factors predictors de deteriorament funcional en el vell sa de la comunitat

• Autores: Eric Sitjas Molina
• Directores de la Tesis: Xavier Mundet i Tudurí (dir. tes.), Antonio San José Laporte (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2003
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Vilardell Tarrés (presid.), Albert Selva O'Callaghan (secret.), Josep Vaqué Rafart (voc.), Josep Franch Nadal (voc.), Antoni Dalfó i Baqué (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • OBJECTIU: Els ancians que viuen a la comunitat són heterogenis respecte el seu estat de salut i la necessitat de recursos sanitaris. Un millor coneixement de levolució a curt termini de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i la qualitat de vida ens pot ajudar per sel.leccionar aquells ancians fràgils amb unes majors necessitats geriàtriques.

    Lobjectiu del present estudi va ser demostrar la utilitat de sencills instruments geriàtrics com a predictors de de deteriorament de les ABVD o pèrdua en qualitat de vida en un any en ancians amb estat de salut previ aparentment bó, per poder ser aplicat a l atenció primària de la salut (APS).

    MÈTODE: Es va evaluar prospectivament una mostra sistemàtica de 100 ancians de 75 anys o més, independents per les ABVD (Barthel > 90), amb una qualitat de vida acceptable (Karnofsky > 70) i sense cap procés neoplàsic a lactualitat. Es va aplicar una valoració geriàtrica integral que incluïa: valoració física, neuropsicològica, orgànica, social i de la qualitat de vida. Al cap de 12 mesos es va tornar a valorar les activitats bàsiques de la vida diària i la qualitat de vida.

    Per estimar los odds ratio (OR) dassociació, es vàren utilitzar models de regressió logística múltiple.

    RESULTATS: Laplicació de models de regressió logística múltiple va mostrar com variables independents predictores de deteriorament de les ABVD una puntuació en el test de Pfeiffer major de 2. (OR: 4,66; CI 95%: 1,33 - 16,22), i en lIL inferior a 7 (OR: 4,89; CI 95%: 1,65 - 14,48).

    Alteracions en la valoració física de les exremitats inferiors (Guralnik abreviat inferior a 4) i novament alteracions en les activitats instrumentalitzades de la vida diària (IL inferior a 7) es van mostrar com variables independents predictores de deteriorament de qualitat (OR: 7,41; CI 95%: 1,54 - 35,62), (OR: 4,31; CI 95%: 1,62 - 11,44).

    CONCLUSIÓNS: A l APS, sencills instruments de valoració geriàtrica centrats en activitats intrumentalitzades de la vida diària i cognició ens identifica aquells ancians amb més risc de presentar complicacions o deteriorament funcional. La qual cosa serà de important ajuda en làmbit de lAtenció Primària de la Salut per la racionalització de les intervencions geriàtriques que realitzin aquests equips o equips especialitzats i a la vegade per intentar prevenir part daquestes complicacions conseguint una major compressió de la discapacitat en les persones grans.

    BACKGROUND: The group of elderly people living in the community is not uniform with respect to their health status and healthcare and geriatric needs. A better knowledge on the evolution within a short time in basic activities of daily living (BADL) or quality of life can help us to select fragile older persons with more geriatrics needs.

    The goal of this work was to prove the usefulness of simple standard geriatrics tools as a predictors of basic activities of daily living or quality of life decline at one year in older patients apparently in good health for application in primary care.

    METHOD: A systematic sample of 100 elderly patients over 75 years of age, independent for basic activities of daily living (Barthel > 90), with acceptable quality of life (Karnofsky > 70) and without any neoplastic condition was evaluated prospectively. A comprehensive geriatric assessment was carried out, which included: physical performance, neuropsychological performance, organic assessment, social assessment and quality of life assessment. After 12 month, the basic activities of daily living (Barthel) and quality of life (Karnofsky) were re-assed.

    To estimate the odds ratio (OR) of association, multiple logistic regression models were used.

    RESULTS: The alterations noted in the cognition tests (Pfeiffer > 2) and in instrumental activities of daily living (Lawton < 7) proved to be predictors of decline in basic activities of daily living. (OR: 4,66; CI 95%: 1,33 - 16,22), (OR: 4,89; CI 95%: 1,65 - 14,48).

    The alterations noted in the physical assessment of lower extremities (Guralnik briefed < 4) and again in instrumental activities of daily living (Lawton < 7) showed to be predictors of decline in quality of life. (OR: 7,41; CI 95%: 1,54 - 35,62), (OR: 4,31; CI 95%: 1,62 - 11,44).

    CONCLUSION: In primary care, geriatric assessment tools based in instrumental activities of daily living and cognition predict decline in basic activities of daily living and quality of life in older patients apparently in good health.