Detecció i incidència d'anomalies cromosòmiques en espermatozoides humans
- Autores: Joan Blanco Rodríguez
- Directores de la Tesis: Francesca Vidal Domínguez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2001
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Anna M. Estop Graells (presid.), Jordi Benet i Català (secret.), Montserrat Boada Plana (voc.), Carles Giménez Sevilla (voc.), Manuel Gil Salom (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Les tècniques dhibridació in situ fluorescent aplicades sobre nuclis despermatozoides humans prèviament descondensats permeten la seva caracterització citogenètica i, en conseqüència, determinar el risc de transmissió duna anomalia cromosòmica a la descendència.
Hem aplicat aquesta metodologia en espermatozoides procedents dindividus control, per tal de determinar la incidència basal danomalies en la població general, així com en individus que per les seves particularitats, sospitem que poden presentar una incidència danomalies cromosòmiques superior a la població control.
Lanàlisi dels resultats ha posat de manifest que els mecanismes que originen gàmetes amb aneuploïdies afecten preferentment a alguns cromosomes, concretament el cromosoma 21 i els cromosomes sexuals.
Els pares dindividus amb la síndrome de Down dorigen patern presenten un increment significatiu daneuploïdies pel cromosoma 21.
En individus portadors danomalies cromosòmiques estructurals, la proporció dels genotips resultants de cada tipus de segregació no sajusta a la proporció 1:1 esperada, suggerint lexistència de punts de control al llarg de la meiosi que eliminen selectivament cèl·lules germinals en funció del seu contingut cromosòmic. Per algunes reorganitzacions, el risc de transmissió duna anomalia cromosòmica a la descendència es pot veure incrementat per la presència defectes intercromosòmics.
En individus amb la síndrome de Klinefelter, els nostres resultats confirmen la incapacitat de la línia cel·lular 47,XXY diniciar la meiosi. Lincrement despermatozoides portadors danomalies numèriques pels cromosomes sexuals es podria explicar pel desenvolupament de la meiosi en un ambient testicular anormal, conduint a un increment de segregacions errònies de les cèl·lules diploides 46,XY presents al teixit testicular.
En individus amb cariotip 47,XYY, algunes cèl·lules amb aquesta dotació cromosòmica tenen la capacitat diniciar la meiosi. Les dades en aquests individus suggereixen lexistència dun bloqueig de les cèl·lules aneuploides en lestadi despermatòcit primari, secundari o en lestadi despermàtide, donant lloc a una eliminació continuada de les cèl·lules anormals al llarg de lespermatogènesi.
Les avantatges que presenten les tècniques dhibridació in situ fluorescent per a lestudi citogenètic de lespermatozoide humà ha permès la seva incorporació com a eina de diagnòstic genètic en individus de risc. Tenint en compte que la majoria daquests individus presenten problemes de fertilitat, lanàlisi del contingut cromosòmic dels espermatozoides permet determinar, per a cada cas en particular, el risc potencial de transmissió a la descendència. Aquesta informació pot ser utilitzada per establir el programa de reproducció assistida més adequat a les característiques de cada cas.
Fluorescent in situ hybridization methodology allows analyzing the chromosome content of spermatozoa. With the analysis of the gametes, it is possible to determine the real risk of transmission of a chromosome abnormality to the offspring.
We have used this methodology in the cytogenetic study of human spermatozoa obtained from two types of men; control men, in order to determine the basal incidence of chromosome anomalies in the normal population, and high risk men, that is, patients that for different reasons, we suspect the presence of a increased incidence of chromosome anomalies.
Our results underline that the biological mechanisms which are behind of the non-disjunction phenomenon affected much more some chromosomes than others.
The fathers of Down syndrome children of paternal origin showed a significant increased of 21 aneuploidies, suggesting that these patients had an increase risk of transmission of a chromosomal abnormality to the offspring.
In carriers of structural reorganizations, the proportion of the expected genotypes in each type of segregation differs of the 1:1 proportion. This result suggests the presence of meiotic checkpoint along meiosis eliminating selectively those cells with chromosome anomalies. In some types of reorganizations, the risk of transmission to the offspring could also be increased for the presence of interchromosomal effects.
In Klinefelter patients, our results underline the inability of the 47,XXY cell line to initiate the meiotic process. The abnormal sex chromosome constitution found in spermatozoa could be attributed to segregation errors in XY cells placed in a compromised testicular environment.
In 47,XYY patients, although some aneuploid cells are meiotically competent, it seems that there is a continuous elimination of chromosomal abnormal germ cells along spermatogenesis, parallel to an increase in the percentage of normal cells.
Altogether, the data underline the importance of incorporating the screening of aneuploidies in sperm in the genetic screening of affected patients, in order to determine the real risk of transmission of a numerical chromosome abnormality to the offspring.
Obviously, the only thing that is obtained after sperm FISH studies is information, but this information could be very useful to the affected couple, to help them and the medical team, to choose among different possibilities of assisted reproduction methodologies
