Resumen de Mitjà tipogràfic, El
El mitjà tipogràfic situa la tipografia en plom dins la disciplina del disseny. Es pretén fer una síntesi del període de la impremta manual, que organitzi un cos de coneixements i deines disciplinàries independents de la immediatesa productiva i material de lofici que, establint relacions entre els períodes, pugui aportar directrius al nostre temps.
La tipografia es considera com a mitjà, des de la noció de mesura. Per al disseny gràfic, la tipografia en plom és un punt de referència, un patró. En aquesta condició, conté tot el ventall de dimensions de mesura, davaluació, això és, des de les magnituds físiques, a les de relació, i a les de caire moral. En termes concrets, tots aquests valors es troben incorporats en les peces tipogràfiques. Això implica obrir, o resituar, la visió: la tesi observa les magnituds, la mesura, sota aquesta multiplicitat daspectes, com a filtre i objecte destudi en un marc ampli, general.
La tipografia sentén com un dels processos de formalització del llenguatge verbal escrit, un procés compost de diferents fases, que es caracteritzen per una configuració gràfica, un instrumental, i unes finalitats concretes. Per això, sha desenvolupat una nova sistemàtica específica, en què la tipografia és subjecte i guia de la investigació.
Les fonts bàsiques de lestudi són els manuals i tractats de tipografia que shan publicat al llarg dels segles, i les mostres i catàlegs tipogràfics, així com obres i documents coetanis que shi relacionen, ja siguin publicats o tan sols projectats. Lanàlisi daquestes fonts permet exposar les diferents aproximacions mètriques al llarg de la història, i relacionar-les amb els usos i costums dofici: amb elles es ressegueix el curs evolutiu de la concepció mètrica en la tipografia, i sel presenta com un nou camí lògic i conjuntat.
La investigació segueix tres grans línies danàlisi.
La primera, una comparativa mètrica, en què, per damunt de les relacions, proporcions i equivalències concretes, es constata levolució del concepte tipogràfic en relació amb el camp de producció: així sevidencia com les mesures, les magnituds, passen de ser simples magnituds, a ser un sistema sintàctic dorganització, del motlle tipogràfic, i del pla gràfic.
La segona se centra en els valors semàntics, en la denominació verbal usada per a designar les magnituds dels cossos tipogràfics. En el nom es recull la utilitat i lús de la mesura tipogràfica; els noms propis són els indicadors duna mena particular de genealogia, que sarticula, nominalment i usual, en un esquema verbal significatiu més ampli, com reflecteix el conjunt de les accions de la pràctica tipogràfica.
La tercera fa referència a les aplicacions dins la pràctica professional de la tipografia, les raons dofici; amb elles, es contempla lequipament i linstrumental físic de la tipografia, perquè en ells shi contenen els usos i les maneres de fer que es troben lligades, i determinen, la presentació última de les lletres tipogràfiques.
Lestudi es complementa amb dos apèndixs. El primer apèndix és una base de dades en què es volen recollir, relacionar, i integrar les diferents nocions de mesura en làmbit tipogràfic. El segon apèndix és una aplicació pràctica, una proposta damidament i de mesurament dobres bibliogràfiques dacord amb criteris apuntats, també, al llarg de lestudi.
" RESUMEN:
El mitjà tipogràfic (El medio tipográfico) sitúa la tipografía en plomo dentro de la disciplina del diseño. Se pretende hacer una síntesis del período de la imprenta manual que organice un cuerpo de conocimientos y de herramientas disciplinares independientes de la inmediatez productiva y material del oficio que, relacionando los períodos, pueda aportar directrices a nuestro tiempo.
La tipografía se considera como un medio, desde la noción de medida. Para el diseño gráfico, la tipografía en plomo es un punto de referencia, un patrón. En esta condición, contiene el abanico completo de dimensiones de medida, de evaluación desde las magnitudes físicas, a las de relación, y a las de índole moral. Todos estos valores se encuentran incorporados en las piezas tipográficas. Así se abre, o resitúa, la visión: la tesis observa las magnitudes, la medida, bajo esta multiplicidad de aspectos, como filtro y objeto de estudio en un marco amplio, general.
Las fuentes básicas del estudio son manuales y tratados de tipografía del momento; muestras y catálogos tipográficos; y obras y documentos coetáneos afines a los anteriores. El análisis de tales fuentes permite exponer las distintas aproximaciones métricas de los períodos históricos, y vincularlas con los usos y costumbres de oficio: con ellas se traza el curso evolutivo de la concepción métrica en la tipografía, y se presenta como un nuevo camino lógico y conjuntado.
La investigación sigue tres grandes líneas de análisis.
La primera, una comparativa métrica, que evidencia cómo las medidas pasan de ser simples magnitudes a ser un sistema sintáctico de organización, del molde tipográfico, y del plano gráfico.
La segunda se centra en los valores semánticos, en la denominación verbal usada para designar las magnitudes de los cuerpos tipográficos. Los nombres recogen las utilidades y usos de la medida tipográfica; e indican una especie particular de genealogía, que se articula, nominal y usualmente, en un esquema verbal significativo más amplio, como refleja el conjunto de acciones de la práctica tipográfica.
La tercera hace referencia a las aplicaciones en la práctica profesional de la tipografía, las razones de oficio; junto a ellas, se contemplan el equipamiento y el instrumental físico, porque contienen los usos y procedimientos que están enlazados, y determinan, la presentación última de las letras tipográficas.
El estudio se complementa con dos apéndices. El primer apéndice es una base de datos que pretende recoger, relacionar, e integrar las distintas nociones de medida en el ámbito tipográfico. El segundo apéndice es una aplicación práctica, una propuesta de medición de obras bibliográficas de acuerdo con criterios apuntados en el estudio.
PALABRAS CLAVE: tipografía, diseño gráfico, imprenta, tipometría, antropometría, medidas. " SUMMARY:
El mitjà tipogràfic (The typographic medium) sets letterpress typography within the discipline of design. It tries to synthesise the letterpress period by organising a body of knowledge and disciplinary tools aside from the productive and material immediacy of the craft that, by setting links between periods, may offer guidelines to our time.
Typography is taken as a medium, from the notion of measure. To graphic design, letterpress typography is a referential point, a standard. As such, it contains all dimensions of measure and estimation: physical, relative, moral. All these values are embodied in the typographic pieces. Therefore, the view must be opened up or re-placed: the thesis observes sizes, and measure, from such multiple aspects, both as a filter and object of study within a wide, general framework.
The basic sources are manuals and treatises on typography from the period; type specimens and catalogues; and related contemporary books and documents. The analysis of these sources enables to show the different conceptions of measure throughout history and to link them to craft uses and customs: by which the evolution of the concept of measure in typography can be drawn out, and shown as a new logical path.
The study follows three main ways of analysis.
The first one is a measures comparison that eventually shows how measures surpass their sole sizes to become a syntactic system of organisation, both of the typographic mould or forme, and the graphic space.
The second one focuses on semantic values, on those verbal denominations that designate type bodies and sizes. Nouns are recipients of the utility and use of typographic measures; nouns are indicators of a particular kind of genealogy that is articulated, nominally and usually, within a wider significative verbal scheme, as actions in the printing craft reflect.
The third one refers to applications within the professional practice of letterpress printing, the craft reasons; here the physical equipment and instrumental are also considered, as they contain uses and working ways that are related to, and determine, the ultimate presentation of typographic letters.
Two appendices complement the study. Appendix I is a database that aims at joining, linking and integrating the different notions of measure in typography. Appendix II is a practical application, a proposal of measurement of bibliographical products along criteria that have been set throughout the study.
KEY WORDS: typography, graphic design, letterpress printing, typometry, anthropometry, measures.
