Perfil del alumnado con Trastorno del Espectro Autista (TEA) de Grado 1: Variables Diagnósticas, Lingüísticas y Socioemocionales
- Autores: Alberto Sánchez Pedroche
- Directores de la Tesis: Eva María Aguilar Mediavilla (dir. tes.), Daniel Adrover Roig (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2026
- Idioma: español
- Número de páginas: 106
- Tribunal Calificador de la Tesis: Izaskun Álvarez Aguado (presid.), Cristina Mumbardó Adam (secret.), Miguel Roselló Peñaloza (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad de las Illes Balears
- Calificación: Notable
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
Introducción El Trastorno del Espectro Autista de grado 1 (TEA-L1) se caracteriza por alteraciones en la interacción social, la comunicación y la presencia de conductas restringidas o repetitivas, con un lenguaje funcional y un nivel cognitivo generalmente normativo (American Psychiatric Association, 2022). La sutileza de sus manifestaciones, especialmente en niñas, puede dificultar su detección por el camuflaje y las diferencias en la expresión clínica (Hull et al., 2017; Werling & Geschwind, 2013). Así pues, comprender el desarrollo del TEA-L1 requiere de un enfoque integrador que contemple los procesos de identificación, las competencias lingüísticas que sustentan la comunicación y las dimensiones socioemocionales que inciden en la adaptación y el bienestar.
Objetivos El propósito de esta investigación fue profundizar en la comprensión del perfil del alumnado con TEA-L1 en comparación con un grupo de participantes con desarrollo típico (DT), mediante el análisis de variables diagnósticas, lingüísticas y socioemocionales. Con este fin, se examinó la relación entre el sexo, la severidad y la edad de diagnóstico del TEA-L1; además, se evaluó el rendimiento lingüístico, con especial atención a la morfosintaxis y su vínculo con la sintomatología autista; finalmente, se exploraron las dificultades emocionales y sociales, analizando la adaptación conductual, la agresión y la victimización asociada a acoso escolar.
Metodología La presente tesis se articula en tres estudios complementarios. El primero analizó en una muestra clínica amplia (N = 202), evaluada con el protocolo del Institut Balear de Salut Mental Infant-Adolescent de las Iles Balears (IBSMIA), que incluye el cribado y administración del alumnado con TEA mediante la Escala de Observación para el Diagnóstico del Autismo-2 (ADOS-2), las diferencias de sexo tanto en la edad como en la severidad del diagnóstico. El segundo estudio, de carácter comparativo, incluyó 45 participantes con TEA-L1 y 44 participantes control con DT procedentes de España y Colombia. Se comparó el perfil lingüístico entre ambos grupos mediante pruebas estandarizadas de inteligencia no verbal y de lenguaje estructural (CELF-4/5). Finalmente, el tercer estudio se centró en el ámbito socioemocional y el acoso escolar, y comparó entre una muestra de 48 niños/as con TEA-L1 y 48 controles con DT, diversas variables recogidas mediante los autoinformes estandarizados referidos a síntomas emocionales y conductas adaptativas mediante el sistema de evaluación de conducta en niños y adolescentes (BASC S2-3) y experiencias de agresión y victimización por acoso escolar mediante el European Bullying Intervention Project Questionnaire (EBIP-Q).
Resultados Los resultados evidencian un perfil de vulnerabilidades específicas en el alumnado con TEA-L1. En el ámbito diagnóstico, las niñas recibieron el diagnóstico más tarde que los niños (M = 6.65 en el grupo TEA-L1 vs. 5.08 años el grupo con DT), lo que es consiste con un sesgo de sexo asociado a manifestaciones clínicas menos prototípicas y estrategias de camuflaje social. Aunque no hubo diferencias significativas en la severidad de los síntomas, las niñas tendieron a situarse en categorías más elevadas, y una mayor severidad se asoció con detección más temprana. En el plano lingüístico, los participantes con TEA-L1 obtuvieron puntuaciones inferiores en morfosintaxis y un porcentaje relevante (31.1%) presentó retraso del lenguaje, evidenciando que éste no siempre está preservado en esta categoría diagnóstica. En el ámbito socioemocional, los participantes con TEA-L1 mostraron mayor desajuste clínico y mayores puntuaciones en agresión, sin observarse diferencias en las puntuaciones de victimización. En este grupo, la adaptación personal fue un factor protector frente al acoso mientras que el desajuste clínico predijo sus puntaciones en agresión, configurando un perfil socioemocional diferenciado respecto al DT, cuyos predictores se relacionaban con el ajuste escolar.
Discusión Los resultados confirman que el TEA-L1 no constituye un perfil homogéneo y requiere un abordaje multidimensional. En el ámbito diagnóstico, se precisan herramientas sensibles a las diferencias por sexo que detecten manifestaciones menos prototípicas, especialmente en niñas. Los hallazgos lingüísticos cuestionan la idea de un lenguaje siempre preservado y revelan la existencia de subgrupos con riesgo de retraso. En el plano socioemocional, el alumnado con TEA-L1 mostró mayor desajuste clínico y tendencia a la agresión, mientras que la adaptación personal les protegió frente a la victimización. Así pues, los resultados sugieren la necesidad de diagnósticos más precisos, apoyos lingüísticos especializados y estrategias inclusivas que fortalezcan resiliencia y bienestar.
- català
Introducció El Trastorn de l'Espectre de l'Autisme de grau 1 (TEA-L1) es caracteritza per alteracions en la interacció social, la comunicació i la presència de conductes restringides o repetitives, amb un llenguatge funcional i un nivell cognitiu generalment normatiu (American Psychiatric Association, 2022). La subtilesa de les seves manifestacions, especialment en les nenes, pot dificultar-ne la detecció a causa del camuflatge i de les diferències en l'expressió clínica (Hull et al., 2017; Werling & Geschwind, 2013). Així, comprendre el desenvolupament del TEA-L1 requereix d'un enfocament integrador que consideri els processos d'identificació, les competències lingüístiques que sostenen la comunicació i les dimensions socioemocionals que incideixen en l'adaptació i el benestar.
Objectius El propòsit d'aquesta investigació va ser aprofundir en la comprensió del perfil de l'alumnat amb TEA-L1 en comparació amb un grup de participants amb desenvolupament típic (DT) mitjançant l'anàlisi de variables diagnòstiques, lingüístiques i socioemocionals. A aquest efecte, es va examinar la relació entre el sexe, la severitat i l'edat de diagnòstic del TEA-L1; a més, es va avaluar el rendiment lingüístic, amb una atenció especial a la morfosintaxi i el seu vincle amb la simptomatologia autista; finalment, s'exploren les dificultats emocionals i socials, analitzant l'adaptació conductual, l'agressió i la victimització associada a assetjament escolar.
Metodologia Aquesta tesi s'articula en tres estudis complementaris. El primer va analitzar en una mostra clínica àmplia (N = 202), avaluada amb el protocol de l'Institut Balear de Salut Mental Infant-Adolescent de les Illes Balears (IBSMIA), que inclou el cribratge i l'administració de l'alumnat amb TEA mitjançant l'Escala d'Observació per al Diagnòstic de l'Autisme-2 (ADOS-2), les ADOS-2. El segon estudi, de caràcter comparatiu, va incloure 45 participants amb TEA-L1 i 44 participants control amb DT procedents d'Espanya i Colòmbia. Es va comparar el perfil lingüístic entre tots dos grups mitjançant proves estandarditzades d'intel·ligència no verbal i de llenguatge estructural (CELF-4/5). Finalment, el tercer estudi es va centrar en l'àmbit socioemocional i l'assetjament escolar, i va comparar entre una mostra de 48 nens/es amb TEA-L1 i 48 controls amb DT, diverses variables recollides mitjançant els autoinformes estandarditzats referits a símptomes emocionals i conductes adaptatives mitjançant el sistema d'avaluació de conducta en nens i adolescents (BASC S2-3) i experiència Bullying Intervention Project Questionnaire (EBIP-Q).
Resultats Els resultats evidencien un perfil de vulnerabilitats específiques a l'alumnat amb TEA-L1. En l'àmbit diagnòstic, les nenes van rebre el diagnòstic més tard que els nens (M = 6.65 el grup TEA-L1 vs. 5.08 anys el grup amb DT), fet que és consistent amb un biaix de sexe associat a manifestacions clíniques menys prototípiques i estratègies de camuflatge social. Encara que no hi va haver diferències significatives en la severitat dels símptomes, les nenes van tendir a situar-se en categories més elevades, i una severitat més gran es va associar amb detecció més primerenca. En el pla lingüístic, els participants amb TEA-L1 van obtenir puntuacions inferiors en morfosintaxi i un percentatge rellevant (31.1%) va presentar retard del llenguatge, evidenciant que no sempre està preservat en aquesta categoria diagnòstica. En l'àmbit socioemocional, els participants amb TEA-L1 van mostrar més desajust clínic i més puntuacions en agressió, sense observar-se diferències en les puntuacions de victimització. En aquest grup, l'adaptació personal va ser un factor protector davant de l'assetjament mentre que el desajust clínic va predir les seves puntuacions en agressió, configurant un perfil socioemocional diferenciat respecte al DT, els predictors del qual es relacionaven amb l'ajust escolar.
Discussió Els resultats confirmen que el TEA-L1 no constitueix un perfil homogeni i requereix un abordatge multidimensional. En l'àmbit diagnòstic, es necessiten eines sensibles al sexe que detectin manifestacions menys prototípiques, especialment en les nenes. Els resultats lingüístics qüestionen la idea d'un llenguatge sempre preservat i revelen l'existència de subgrups amb risc de retard. En el pla socioemocional, l'alumnat amb TEA-L1 mostrà un major desajust clínic i una major tendència a l'agressió, mentre que l'adaptació personal actuà com a factor protector davant la victimització. Així, els resultats suggereixen la necessitat de diagnòstics més precisos, suports lingüístics especialitzats i estratègies inclusives que reforcin la resiliència i el benestar.
- English
Introduction Autism Spectrum Disorder Level 1 (ASD-L1) is characterized by difficulties in social interaction, communication, and the presence of restricted or repetitive behaviours, together with functional language and generally normative cognitive abilities (American Psychiatric Association, 2022). The subtle nature of its manifestations (particularly in girls) may hinder detection due to social camouflaging and differences in clinical expression (Hull et al., 2017; Werling & Geschwind, 2013). Thus, understanding the development of ASD-L1 requires an integrative approach that considers identification processes, the linguistic competencies that underpin communication, and the socio-emotional dimensions that influence adaptation and well-being.
Objectives The purpose of this research was to deepen our understanding of the profile of students with ASD-L1 compared to a group of typical development (TD) participants, through the analysis of diagnostic, linguistic, and socio-emotional variables. To this end, the relationship between sex, severity, and age at diagnosis of ASD-L1 was examined; linguistic performance was also assessed, with particular attention to morphosyntax and its link to autistic symptoms; finally, emotional and social difficulties were explored, analyzing behavioral adaptation, aggression, and victimization associated with bullying.
Methodology This thesis is structured around three complementary studies. The first study analysed a large clinical sample (N = 202), evaluated using the protocol of the Balearic Institute of Child and Adolescent Mental Health (IBSMIA), which includes screening and administering the Autism Diagnostic Observation Schedule-2 (ADOS-2) to students with ASD, examining sex differences in both age and severity of diagnosis. The second study, a comparative one, included 45 participants with ASD-L1 and 44 control participants from Spain and Colombia. The linguistic profile of both groups was compared using standardized tests of nonverbal intelligence and structural language (CELF-4/5). Finally, the third study focused on the socio-emotional field and school bullying, and compared between a sample of 48 children with ASD-L1 and 48 controls, various variables collected through standardized self-reports referring to emotional symptoms and adaptive behaviors through the Behavior Assessment System for Children and Adolescents (BASC S2-3) and experiences of aggression and victimization by school bullying through the European Bullying Intervention Project Questionnaire (EBIP-Q).
Results The findings reveal a profile of specific vulnerabilities in students with ASD-L1. In terms of diagnosis, girls received their diagnosis later than boys (M = 6.65 in ASD-L1 vs. 5.08 years in the TD), a finding consistent with a sex bias associated with less prototypical clinical manifestations and social camouflage strategies. Although there were no significant differences in symptom severity, girls tended to be placed in higher categories, and greater severity was associated with earlier detection. Linguistically, participants with ASD-L1 obtained lower scores in morphosyntax and a significant percentage (31.1%) presented language delay, demonstrating that language is not always preserved in this diagnostic category. In the socio-emotional domain, participants with ASD-L1 showed greater clinical maladjustment and higher scores on aggression, with no differences observed in victimization scores. In this group, personal adjustment was a protective factor against bullying, while clinical maladjustment predicted their aggression scores, configuring a socio-emotional profile differentiated from TD, whose predictors were related to school adjustment.
Discussion The results confirm that ASD-L1 does not constitute a homogeneous profile and instead requires a multidimensional approach. In the diagnostic domain, tools sensitive to sex-specific manifestations are needed to detect less prototypical presentations, particularly in girls. The linguistic findings challenge the assumption of uniformly preserved language and highlight the presence of subgroups at risk of delay. In the socio-emotional domain, students with ASD-L1 exhibited greater clinical maladjustment and a stronger tendency toward aggression, whereas personal adjustment protected against victimisation.
Thus, the results underscore the need for more precise diagnostic procedures, specialised linguistic support, and inclusive strategies that strengthen resilience and well-being.
- español
