Esta tesis construye el Instrumento de Valoración de la Vulnerabilidad Estructural y Contextual (IVEC) para la Comunitat Valenciana, para cartografiar la vulnerabilidad social en dos resoluciones —cuadrícula de 1 km² para los módulos base y contextual y municipio o comarca para el estructural— con cobertura universal. La investigación cobra relevancia tras la dana del 29 de octubre de 2024 (224 fallecidos en Valencia), que evidenció una brecha diagnóstica: los sistemas de alerta operaron sobre la peligrosidad físico-ambiental, sin información sobre qué poblaciones, en qué condiciones y con qué capacidades habitaban el territorio. Esa ausencia refleja la desconexión entre los sistemas de Protección Civil y Protección Social que la tesis aborda como problema diagnóstico-metodológico. El concepto de vulnerabilidad se deriva de una revisión bibliométrica de 22.098 documentos de Web of Science (1980–2024), que identificó cinco tradiciones con divergencias ontológicas de fondo (NMI tema–comunidad = 0,037) y cinco vacíos: objeto no declarado, escasa atención a la unidad espacial modificable, compensabilidad total, débil trazabilidad y ausencia de instrumentos que distingan las dimensiones individual, contextual y estructural. Estos vacíos se traducen en siete requisitos de diseño (R1–R7). La posición teórica articula los marcos PAR, MOVE y Cardona, y el análisis normativo revela una brecha competencial que el IVEC cierra desde dentro de la arquitectura existente. La fuente principal es el Sistema de Información Poblacional (SIP) de la Generalitat Valenciana: más de cinco millones de individuos georreferenciados (junio de 2025). Los tres módulos se relacionan mediante superposición cartográfica, no por integración algebraica, preservando la información de cada escala. El módulo base mide vulnerabilidad individual y composición del hogar; el contextual, el entorno construido y la cohesión comunitaria; el estructural, la dinámica demográfica, el modelo productivo y las capacidades institucionales. Los resultados confirman la proposición de diseño y las dos hipótesis. El instrumento satisface R1–R7 (72,3 % de celdas con quintil estable ante cinco especificaciones). La validez convergente del IVEC_base con la estratificación D7 del SIP se confirma (ρ de Spearman = 0,2794; p < 0,001; N = 3.124), reforzada por criterios externos (renta del Atlas del INE y el índice urbano VEUS-CV). La diferenciación territorial se confirma (I de Moran global = 0,5193), con 306 clústeres de alta co-vulnerabilidad —concentrados en el litoral alicantino, envejecido y de fuerte residencia extranjera— y 183 de baja. El hallazgo principal: la zona cero de la dana (l'Horta Sud) presenta vulnerabilidad social moderada; la magnitud del desastre se explica por la exposición física extrema y el fallo de las capacidades de reacción, no por vulnerabilidad social previa elevada. El riesgo compuesto real se localiza en el litoral alicantino (Vega Baja y valles de la Marina). La tesis aporta una síntesis teórica operacionalizable, demuestra la viabilidad del SIP como infraestructura diagnóstica universal, propone la cuadrícula de 1 km² frente al problema de la unidad espacial modificable y produce el primer diagnóstico sistemático de vulnerabilidad social a 1 km² en la Comunitat Valenciana, orientado a cerrar la Brecha Protección Civil / Protección Social sin fusionar ambos sistemas.
Aquesta tesi construeix l'Instrument de Valoració de la Vulnerabilitat Estructural i Contextual (IVEC) per a la Comunitat Valenciana, per a cartografiar la vulnerabilitat social en dues resolucions —quadrícula d'1 km² per als mòduls base i contextual i municipi o comarca per a l'estructural— amb cobertura universal. Pren rellevància arran de la dana del 29 d'octubre de 2024 (224 morts a València), que va evidenciar una bretxa diagnòstica: els sistemes d'alerta van operar sobre la perillositat físico-ambiental, sense informació sobre quines poblacions, en quines condicions i amb quines capacitats habitaven el territori. Aquesta absència reflecteix la desconnexió entre els sistemes de Protecció Civil i Protecció Social que la tesi aborda com a problema diagnòstic-metodològic. El concepte de vulnerabilitat es deriva d'una revisió bibliomètrica de 22.098 documents de Web of Science (1980–2024), que va identificar cinc tradicions amb divergències ontològiques de fons (NMI tema–comunitat = 0,037) i cinc buits: objecte no declarat, escassa atenció a la unitat espacial modificable, compensabilitat total, feble traçabilitat i absència d'instruments que distingisquen les dimensions individual, contextual i estructural. Aquests buits es tradueixen en set requisits de disseny (R1–R7). La posició teòrica articula els marcs PAR, MOVE i Cardona, i l'anàlisi normativa revela una bretxa competencial que l'IVEC tanca des de dins de l'arquitectura existent. La font principal és el Sistema d'Informació Poblacional (SIP) de la Generalitat Valenciana: més de cinc milions d'individus georreferenciats (juny de 2025). Els tres mòduls es relacionen mitjançant superposició cartogràfica, no per integració algebraica, preservant la informació de cada escala. El mòdul base mesura la vulnerabilitat individual i la composició de la llar; el contextual, l'entorn construït i la cohesió comunitària; l'estructural, la dinàmica demogràfica, el model productiu i les capacitats institucionals. Els resultats confirmen la proposició de disseny i les dues hipòtesis. L'instrument satisfà R1–R7 (72,3 % de cel·les amb quintil estable davant cinc especificacions). La validesa convergent de l'IVEC_base amb l'estratificació D7 del SIP es confirma (ρ de Spearman = 0,2794; p < 0,001; N = 3.124), reforçada per criteris externs (renda de l'Atles de l'INE i l'índex urbà VEUS-CV). La diferenciació territorial es confirma (I de Moran global = 0,5193), amb 306 clústers d'alta co-vulnerabilitat —concentrats al litoral alacantí, envellit i de forta residència estrangera— i 183 de baixa. La troballa principal: la zona zero de la dana (l'Horta Sud) presenta vulnerabilitat social moderada; la magnitud del desastre s'explica per l'exposició física extrema i la fallada de les capacitats de reacció, no per una vulnerabilitat social prèvia elevada. El risc compost real se situa al litoral alacantí (el Baix Segura i les valls de la Marina). La tesi aporta una síntesi teòrica operacionalitzable, demostra la viabilitat del SIP com a infraestructura diagnòstica de cobertura universal, proposa la quadrícula d'1 km² per a abordar el problema de la unitat espacial modificable i produeix el primer diagnòstic sistemàtic de la vulnerabilitat social a 1 km² a la Comunitat Valenciana, orientat a tancar la Bretxa Protecció Civil / Protecció Social sense fusionar-los.
This thesis builds the Structural and Contextual Vulnerability Instrument (IVEC) for the Valencian Community, to map social vulnerability at two resolutions —a 1 km² grid for the base and contextual modules and municipality or county for the structural one— with universal population coverage. The research gains relevance after the dana of 29 October 2024 (224 confirmed deaths in Valencia), which exposed a diagnostic gap: early-warning systems operated on physical-environmental hazard models but lacked information on which populations, under what conditions and with what capacities inhabited the territories at risk. This absence reflects the disconnection between the Civil Protection and Social Protection systems that the thesis addresses as a diagnostic and methodological problem. The concept of vulnerability derives from a bibliometric review of 22,098 Web of Science documents (1980–2024), which identified five scientific traditions with deep ontological divergences (topic–community NMI = 0.037) and five persistent gaps: no declared object of measurement, limited attention to the modifiable areal unit problem, assumed full compensability, weak methodological traceability, and the absence of instruments distinguishing the individual, contextual and structural dimensions. These gaps translate into seven verifiable design requirements (R1–R7). The theoretical position articulates the PAR, MOVE and Cardona frameworks, and the normative analysis reveals an institutional gap that the IVEC can close from within the existing architecture. The primary data source is the Population Information System (SIP) of the Generalitat Valenciana: more than five million georeferenced individuals (June 2025 extraction). The three modules are related through cartographic overlay rather than algebraic aggregation, preserving the information specific to each scale. The base module measures individual vulnerability and household composition; the contextual module, the built environment and community cohesion; the structural module, long-term demographic dynamics, the productive model and institutional capacities. The results confirm the design proposition and both empirical hypotheses. The instrument satisfies R1–R7 (72.3% of active cells retain a stable quintile under five alternative specifications). The convergent validity of IVEC_base with the SIP's D7 stratification is confirmed (Spearman's ρ = 0.2794; p < 0.001; N = 3,124), reinforced by external territorial criteria (INE income Atlas and the VEUS-CV urban vulnerability index). Territorial differentiation is confirmed (global Moran's I = 0.5193), with 306 high co-vulnerability clusters —concentrated along the Alicante coast, demographically aged and with a strong foreign-resident population— and 183 low ones. The main finding: ground zero of the dana (l'Horta Sud) shows only moderate social vulnerability; the scale of the disaster is explained by extreme physical exposure and the failure of reactive capacities, not by pre-existing high social vulnerability. Genuine compound risk lies along the Alicante coast (the Vega Baja and the Marina valleys). The thesis contributes an operationalizable theoretical synthesis, demonstrates the viability of the SIP as a universal-coverage diagnostic infrastructure, proposes the 1 km² grid to address the modifiable areal unit problem, and produces the first systematic territorial diagnosis of social vulnerability at 1 km² in the Valencian Community, aimed at closing the Civil Protection / Social Protection Gap without merging the two systems.
Cette thèse construit l'Instrument d'Évaluation de la Vulnérabilité Structurelle et Contextuelle (IVEC) pour la Communauté valencienne, afin de cartographier la vulnérabilité sociale à deux résolutions —une grille d'1 km² pour les modules base et contextuel, la commune ou la comarque pour le module structurel— avec une couverture universelle. Elle prend son sens après la dana du 29 octobre 2024 (224 morts à Valence), révélant une faille diagnostique : les systèmes d'alerte reposaient sur l'aléa physico-environnemental, sans information sur quelles populations, dans quelles conditions et avec quelles capacités habitaient le territoire. Cette absence traduit la déconnexion entre la Protection Civile et la Protection Sociale, que la thèse aborde comme problème diagnostique-méthodologique. Le concept de vulnérabilité découle d'une revue bibliométrique de 22 098 documents de Web of Science (1980–2024), qui a identifié cinq traditions aux divergences ontologiques profondes (NMI thème–communauté = 0,037) et cinq lacunes : objet non déclaré, faible attention au problème de l'unité spatiale modifiable, compensabilité totale supposée, traçabilité faible et absence d'instruments distinguant les dimensions individuelle, contextuelle et structurelle. Ces lacunes se traduisent en sept exigences de conception (R1–R7). La position théorique articule les cadres PAR, MOVE et Cardona, et l'analyse normative révèle une faille de compétences que l'IVEC comble depuis l'architecture existante. La source principale est le Système d'Information sur la Population (SIP) de la Generalitat Valenciana : plus de cinq millions d'individus géoréférencés (juin 2025). Les trois modules sont reliés par superposition cartographique, et non par agrégation algébrique, préservant l'information propre à chaque échelle. Le module base mesure la vulnérabilité individuelle et la composition du ménage ; le contextuel, l'environnement bâti et la cohésion communautaire ; le structurel, la dynamique démographique, le modèle productif et les capacités institutionnelles. Les résultats confirment la proposition de conception et les deux hypothèses. L'instrument satisfait R1–R7 (72,3 % des cellules conservent un quintile stable sous cinq spécifications). La validité convergente de l'IVEC_base avec la stratification D7 du SIP est confirmée (ρ de Spearman = 0,2794 ; p < 0,001 ; N = 3 124), renforcée par des critères externes (revenu de l'Atlas INE et indice urbain VEUS-CV). La différenciation territoriale est confirmée (I de Moran global = 0,5193), avec 306 grappes de forte co-vulnérabilité —concentrées sur le littoral d'Alicante, vieilli et à forte résidence étrangère— et 183 de faible. Le résultat principal : le point zéro de la dana (l'Horta Sud) présente une vulnérabilité sociale modérée ; l'ampleur de la catastrophe s'explique par l'exposition physique extrême et la défaillance des capacités de réaction, non par une vulnérabilité préalable élevée. Le risque composé réel se situe sur le littoral d'Alicante (la Vega Baja et les vallées de la Marina). La thèse apporte une synthèse théorique opérationnalisable, démontre la viabilité du SIP comme infrastructure diagnostique universelle, propose la grille d'1 km² pour traiter le problème de l'unité spatiale modifiable et produit le premier diagnostic systématique de la vulnérabilité sociale à 1 km² dans la Communauté valencienne, visant à combler la Brèche Protection Civile / Protection Sociale sans les fusionner.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados