Dones, treballadores i ciutadanes: discursos i pràctiques de mobilització de les ugetistes del País Valencià durant la Segona República (1931-1936)

• Autores: Isabel Benavent Montoro
• Directores de la Tesis: Aurora Bosch Sánchez (dir. tes.), Sergio Valero Gómez (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2026
• Idioma: catalán
• Número de páginas: 557
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ana M. Aguado (presid.), Francisco Cobo Romero (secret.), Mercedes Yusta Rodrigo (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Historia Contemporánea
• Menciones:
  • Internacional
• Calificación: Sobresaliente
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Historia contemporánea
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RODERIC
• Resumen

  • La tesi doctoral s’insereix en dues tendències historiogràfiques complementàries, la història de gènere i la història de les cultures polítiques, i té dos objectius principals. D’una banda, s’analitza, des de la perspectiva de l’associacionisme femení socialista, l’aplicació i el compliment de la legislació sociolaboral promulgada durant la Segona República (1931–1936) dirigida específicament a les dones o que les afectara com a treballadores. S’aprofundeix en les seues condicions de treball en diversos sectors i si van existir desigualtats en l’àmbit laboral, en relació amb la divisió sexual del treball, la doble jornada laboral i les discriminacions salarials per raons de sexe. Encara més, s’examinen les concepcions socials del treball i la rellevància de la paternitat i la maternitat, vinculades amb el pater familias guanyador de pa i la mare àngel de la llar. D’altra banda, des d’un punt de vista sociocultural, s’estudien les característiques de la integració de les dones socialistes en la Unió General de Treballadors (UGT). S’atén a la seua integració en societats masculines o a la creació de noves exclusivament femenines, a les causes expliquen l’interés per adherir-se als sindicats ugetistes i els arguments que van utilitzar homes i dones per a mobilitzar les treballadores, entre altres qüestions. A més a més, s’analitza el paper actiu les dones als sindicats, la seua presència llocs de responsabilitat i participació en actes de sociabilitat. Tot açò permet indagar en les concepcions de gènere vigents als anys trenta dintre del socialisme valencià en particular, i espanyol en general, en les percepcions que tenien els homes sobre les treballadores i la seua afiliació. Finalment, també s’estudia si l’afiliació sindical podia anar lligada a un accés a la política en l’àmbit local. Per a aconseguir aquests objectius, es combina una metodologia quantitativa i qualitativa per a analitzar, des d’una perspectiva de gènere, fonts de diversa tipologia. La rellevància de la UGT radica en la seua capacitat d’intervenció i control de les relacions laborals, que no pot entendre’s sense tenir en compte la tasca legislativa duta a terme per Francisco Largo Caballero. Paral·lelament, a la tesi s’analitzen les raons del gran creixement del sindicat al País Valencià i les motivacions específiques de les dones per a afiliar-se. L’estudi del País Valencia, que va ser el segon territori amb més afiliats dintre de la UGT, s’emmarca en dinàmiques i processos més generals. La seua economia diversificada, l’ocupació de la mà d’obra femenina en diversos sectors i la rellevància de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra (FNTT) fan d’aquest un territori idoni per a examinar les condicions laborals de les dones i els límits que va tindre la legislació, tant en el seu contingut com en l’aplicació. En definitiva, l’estudi de l’ugetisme i la mobilització femenina al País Valencià és fonamental per a analitzar què va comportar la Segona República per a les dones.