Zeina Abirached y Riad Sattouf: aproximaciones a los procesos de hibridación cultural a través del cómic
- Autores: Lara Vallés Peco
- Directores de la Tesis: Adela Cortijo Talavera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2026
- Idioma: español
- Número de páginas: 370
- Tribunal Calificador de la Tesis: Lidia Vazquez Jimenez (presid.), Domingo Pujante González (secret.), Elena Cuasante Fernández (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lenguas, Literaturas y Culturas, y sus Aplicaciones por la Universitat de València (Estudi General) y la Universitat Politècnica de València
- Calificación: Sobresaliente Cum Laude
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RODERIC
- Resumen
- español
Esta tesis analiza un corpus de cómics de la historietista libanesa Zeina Abirached y el historietista franco-sirio Riad Sattouf, en un acercamiento del cómic a los procesos de hibridación cultural. En el mundo actual, caracterizado por un aumento de los flujos migratorios que trae aparejados el prejuicio y la xenofobia, el cómic es un mediador eficaz en el proceso de lograr una sociedad auténticamente intercultural, pues su mezcla de códigos, su popularización entre todas las franjas de edad y el interés creciente por este medio en el ámbito académico propician el hábito lector y el juicio crítico.Zeina Abirached y Riad Sattouf se inscriben en una línea narrativa que interrelaciona autobiografía y testimonio. Al mismo tiempo, sus cómics contribuyen a la deconstrucción de un concepto de orientalismo aún arraigado en el imaginario colectivo, y a la construcción de puentes entre regiones geográficas. Forman parte de una tendencia historietística que combina memoria e interculturalidad. El primero, dibuja a su familia disfuncional y su crecimiento entre Libia, Siria y Francia, plasmando en sus viñetas décadas de cambios sociopolíticos y personales; la segunda rescata del olvido la guerra civil libanesa, en un ejercicio de memoria histórica y de cicatrización de viejos daños antropológicos. Sus vivencias se interrelacionan con el relato de filiación, que vuelve la vista atrás en busca de las influencias familiares. Tanto una como el otro plasman la hibridación cultural de una forma que escapa de cualquier teorización, pero sus vivencias interculturales son diferentes.La perspectiva autobiográfica ha significado una tendencia en auge desde la década de los cincuenta. Tras la Segunda Guerra Mundial, las manifestaciones artísticas asumieron un compromiso con la autorrepresentación. Actualmente, historietistas de todo el mundo eligen esta perspectiva para narrar historias de vida en las que la vulnerabilidad y la profundidad son elementos clave. Memoria, trauma, filiación e hibridación cultural se entretejen en los cómics de Sattouf y Abirached para resultar en relatos gráficos que han necesitado del transcurso de los años y de la maduración de sus autores para existir.El auge del interés por los cómics que atañen al Norte de África y a Oriente Medio se ha visto propiciado por dos fenómenos. El primero es el que podría llamarse “efecto Persépolis”, por el cual el éxito y la popularización de la novela gráfica de Marjane Satrapi habría supuesto un aumento del interés de los lectoespectadores; el segundo fueron las Primaveras Árabes, que se tradujeron en un boom artístico caracterizado por la reivindicación y la renovación, en coherencia con las protestas sociales.Así, los cómics de Riad Sattouf y los de Zeina Abirached pueden situarse en la intersección de cómic autobiográfico y testimonial, cómic que, aun no escrito en árabe, pone el foco en el entorno árabe, en concreto en Oriente Medio, y cómic intercultural que trata las hibridaciones culturales.
- català
Aquesta tesi analitza un corpus de còmics de la historietista libanesa Zeina Abirached i l'historietista francosirià Riad Sattouf, en una aproximació del còmic als processos d'hibridació cultural. En el món actual, caracteritzat per un augment dels fluxos migratoris que porta aparellats el prejuí i la xenofòbia, el còmic és un mediador eficaç en el procés d'assolir una societat autènticament intercultural, ja que la seua mescla de codis, la seua popularització entre totes les franges d'edat i l'interés creixent per aquest mitjà en l'àmbit acadèmic propicien l'hàbit lector i el judici crític. Zeina Abirached i Riad Sattouf s'inscriuen en una línia narrativa que interrelaciona autobiografia i testimoni. Al mateix temps, els seus còmics contribueixen a la desconstrucció d'un concepte d'orientalisme encara arrelat en l'imaginari col·lectiu, i a la construcció de ponts entre regions geogràfiques. Formen part d'una tendència historietística que combina memòria i interculturalitat. El primer dibuixa la seua família disfuncional i el seu creixement entre Líbia, Síria i França, plasmant en les seues vinyetes dècades de canvis sociopolítics i personals; la segona rescata de l'oblit la guerra civil libanesa, en un exercici de memòria històrica i de cicatrització de vells danys antropològics. Les seues vivències s'interrelacionen amb el relat de filiació, que torna la mirada arrere a la recerca de les influències familiars. Tant l'una com l'altre plasmen la hibridació cultural d'una forma que escapa de qualsevol teorització, però les seues vivències interculturals són diferents. La perspectiva autobiogràfica ha significat una tendència en auge des de la dècada dels cinquanta. Després de la Segona Guerra Mundial, les manifestacions artístiques van assumir un compromís amb l'autorepresentació. Actualment, historietistes de tot el món trien aquesta perspectiva per a narrar històries de vida en què la vulnerabilitat i la profunditat són elements clau. Memòria, trauma, filiació i hibridació cultural s'entreteixeixen en els còmics de Sattouf i Abirached per a resultar en relats gràfics que han necessitat el transcurs dels anys i la maduració dels seus autors per a existir. L'auge de l'interés pels còmics que concerneixen el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà s'ha vist propiciat per dos fenòmens. El primer és el que es podria anomenar "efecte Persèpolis", pel qual l'èxit i la popularització de la novel·la gràfica de Marjane Satrapi hauria suposat un augment de l'interés dels lectoespectadors; el segon van ser les Primaveres Àrabs, que es van traduir en un boom artístic caracteritzat per la reivindicació i la renovació, en coherència amb les protestes socials. Així, els còmics de Riad Sattouf i els de Zeina Abirached es poden situar en la intersecció de còmic autobiogràfic i testimonial, còmic que, tot i no estar escrit en àrab, posa el focus en l'entorn àrab, en concret a l'Orient Mitjà, i còmic intercultural que tracta les hibridacions culturals.
- English
This thesis analyzes a corpus of comics by the Lebanese cartoonist Zeina Abirached and the Franco-Syrian cartoonist Riad Sattouf, in an approach of comics to the processes of cultural hybridization. In the current world, characterized by an increase in migratory flows that bring with them prejudice and xenophobia, comics serve as an effective mediator in the process of achieving a truly intercultural society, since their mixture of codes, their popularization across all age groups, and the growing interest in this medium within the academic sphere encourage reading habits and critical judgment. Zeina Abirached and Riad Sattouf are part of a narrative line that interrelates autobiography and testimony. At the same time, their comics contribute to the deconstruction of a concept of orientalism still rooted in the collective imaginary, and to the construction of bridges between geographical regions. They belong to a cartooning trend that combines memory and interculturality. The former draws his dysfunctional family and his upbringing between Libya, Syria, and France, capturing in his panels decades of sociopolitical and personal changes; the latter rescues the Lebanese civil war from oblivion, in an exercise of historical memory and the healing of old anthropological wounds. Their experiences interrelate with the filiation narrative, which looks back in search of family influences. Both cartoonists capture cultural hybridization in a way that escapes any theorization, but their intercultural experiences are different. The autobiographical perspective has represented a rising trend since the 1950s. After the Second World War, artistic manifestations committed themselves to self-representation. Currently, cartoonists worldwide choose this perspective to narrate life stories in which vulnerability and depth are key elements. Memory, trauma, filiation, and cultural hybridization are interwoven in the comics of Sattouf and Abirached, resulting in graphic narratives that required the passing of years and the maturation of their authors to come into existence. The surge in interest in comics concerning North Africa and the Middle East has been propelled by two phenomena. The first is what could be called the "Persepolis effect," whereby the success and popularization of Marjane Satrapi's graphic novel led to an increase in interest from reader-viewers; the second was the Arab Springs, which translated into an artistic boom characterized by vindication and renewal, consistent with the social protests. Thus, the comics of Riad Sattouf and Zeina Abirached can be situated at the intersection of autobiographical and testimonial comics, comics that, even if not written in Arabic, focus on the Arab environment, specifically the Middle East, and intercultural comics that address cultural hybridizations.
- español
