Naming, terminología y comercio electrónico en dermocosmética

• Autores: Huimin Sun
• Directores de la Tesis: Mercè Lorente Casafont (dir. tes.), Luis Pegenaute (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2025
• Idioma: español
• Número de páginas: 373
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • español

    Esta tesis explora la intersección entre la terminología y el naming, proponiendo la expansión de naming (Sun & Lorente, 2024) como categoría intermedia con valor terminológico en contextos empresariales. Se define dicha expansión como las combinaciones léxicas que acompañan al nombre propio en denominaciones comerciales, las cuales reflejan procesos dinámicos de lexicalización y neologización en sectores especializados como la dermocosmética.

    A partir de un análisis terminológico de 40 productos de tres marcas españolas (ISDIN, MARTIDERM y ENDOCARE), se evidencia que los elementos funcionales e ingredientes constituyen focos de variación denominativa y conceptual. El estudio se fundamenta en la Teoría Comunicativa de la Terminología (Cabré, 1999), integrada con enfoques contemporáneos del marketing y la lingüística aplicada. Asimismo, se incorporan tres análisis empíricos: el grado de lexicalización, los neologismos dermocosméticos y la adaptación cultural de la expansión de naming, junto con una revisión sistemática sobre la estandarización terminológica en este ámbito especializado, lo cual permite abordar de manera integral las particularidades del léxico dermocosmético.

    Desde una perspectiva teórica, en primer lugar, el trabajo amplía el alcance de la terminología hacia prácticas comerciales dinámicas, incorporando el naming como fuente legítima de unidades terminológicas. En segundo lugar, enriquece el modelo de estandarización terminológica comercial, validando la aplicabilidad de la lexicalización dentro del cambio terminológico (Lorente, 2024) en dermocosmética y proporcionando recomendaciones semánticas concretas para la diccionarización de estos términos. En último lugar, desde la perspectiva traductológica, ofrece una descripción precisa sobre los patrones y estrategias implicados en la adaptación cultural de la expansión de naming en el mercado chino. A nivel aplicado, se concreta en la elaboración de un vocabulario multilingüe especializado en dermocosmética, concebido para contextos digitales y globales, que contribuye a un modelo de estandarización terminológica comercial.

  • English

    This doctoral thesis explores the intersection between terminology and naming, proposing the concept of naming expansion (Sun & Lorente, 2024) as an intermediate category with terminological value in commercial contexts. This expansion refers to the lexical combinations accompanying proper names in commercial designations, which reflect dynamic processes of lexicalization and neologization in specialized domains such as dermocosmetics.

    Based on a terminological analysis of 40 products from three leading Spanish brands (ISDIN, MARTIDERM y ENDOCARE), the study demonstrates that functional elements and ingredients are key sources of both denominative and conceptual variation. The research is grounded in the Communicative Theory of Terminology (Cabré, 1999), complemented by contemporary approaches in marketing and applied linguistics. Additionally, three empirical analyses are conducted: the degree of lexicalization, dermocosmetic neologisms, and cultural adaptation of naming expansion, accompanied by a systematic review on terminological standardization in this specialized field, enabling a comprehensive exploration of dermocosmetic terminology. From a theoretical perspective, firstly, the work expands the scope of terminology to include dynamic commercial practices, positioning naming as a legitimate source of terminological units. Secondly, it enriches the commercial terminological standardization model, validating the applicability of lexicalization within terminological change (Lorente, 2024) in dermocosmetics, and providing specific semantic recommendations for the dictionary inclusion of these terms. Lastly, from a translation studies perspective, it offers a precise description of the patterns and strategies involved in the cultural adaptation of naming expansion in the Chinese market. At the applied level, the research culminates in the creation of a multilingual vocabulary specialized in dermocosmetics, intended for digital and global contexts, thus contributing to a model of commercial terminological standardization.

  • català

    Aquesta tesi explora la intersecció entre la terminologia i el naming, i proposa el concepte d’expansió de naming (Sun & Lorente, 2024) com a categoria intermèdia amb valor terminològic en contextos empresarials. L’expansió de naming es defineix com aquelles combinacions lèxiques que acompanyen el nom propi en denominacions comercials, reflectint processos dinàmics de lexicalització i neologització en sectors especialitzats com la dermocosmètica.

    A partir d’una anàlisi terminològica de 40 productes de tres marques dermocosmètiques espanyoles (ISDIN, MARTIDERM y ENDOCARE), es constata que els elements funcionals i els ingredients constitueixen els principals focus de variació denominativa i conceptual. L’estudi es fonamenta en la Teoria Comunicativa de la Terminologia (Cabré, 1999), integrada amb plantejaments contemporanis del màrqueting i la lingüística aplicada. Així mateix, s’incorporen tres anàlisis empíriques: el grau de lexicalització, els neologismes dermocosmètics i l’adaptació cultural de l’expansió de naming, juntament amb una revisió sistemàtica sobre l’estandardització terminològica en aquest àmbit especialitzat, la qual cosa permet abordar de manera integral les particularitats del lèxic dermocosmètic. Des d’una perspectiva teòrica, en primer lloc, el treball amplia l’abast de la terminologia cap a pràctiques comercials dinàmiques, incorporant el naming com a font legítima d’unitats terminològiques. En segon lloc, enriqueix el model d’estandardització terminològica comercial, validant l’aplicabilitat de la lexicalització dins del canvi terminològic (Lorente, 2024) en dermocosmètica i proporcionant recomanacions semàntiques concretes per a la diccionarització d’aquests termes. En darrer lloc, des de la perspectiva traductològica, ofereix una descripció precisa sobre els patrons i estratègies implicades en l’adaptació cultural de l’expansió de naming al mercat xinès. A nivell aplicat, es concreta en l’elaboració d’un vocabulari multilingüe especialitzat en dermocosmètica, concebut per a contextos digitals i globals, que contribueix a un model d’estandardització terminològica comercial.