Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


The intersection of housing and policy: evaluating welfare effects of carbon and fiscal strategies

  • Autores: Francisca Herranz Baez
  • Directores de la Tesis: Javier Ferri Carreres (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2025
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Beatriz de Blas Pérez (presid.), Pauline Gandré (secret.), Nikolai Stähler (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Economía Industrial por la Universitat de València (Estudi General)
  • Menciones:
    • Internacional
  • Calificación: Sobresaliente Cum Laude
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Esta tesis explora el papel central que desempeñan los mercados de vivienda en la estabilidad macroeconómica moderna, particularmente a través de su función como garantía para el endeudamiento de los hogares. Al vincular directamente el acceso al crédito con las fluctuaciones del mercado inmobiliario, la vivienda actúa como un canal clave en la transmisión de políticas fiscales, monetarias y ambientales. Esta interconexión, sin embargo, también introduce vulnerabilidades que pueden amplificar shocks económicos, profundizar desigualdades y dificultar la efectividad de las respuestas de política económica. El segundo capítulo analiza el impacto de la política fiscal frente a caídas en la demanda de vivienda, con especial atención a la crisis financiera de 2008 en España. Utilizando un modelo de equilibrio general dinámico, se muestra cómo el aumento del gasto público impulsa el empleo en sectores comerciables, elevando los salarios pero desplazando mano de obra desde la construcción. Este desplazamiento agrava la caída en la inversión residencial y en los precios de la vivienda, afectando negativamente a los hogares endeudados. El capítulo investiga si la expansión fiscal pudo haber ralentizado la recuperación del sector inmobiliario, aportando una explicación a la heterogeneidad de resultados empíricos encontrados en la literatura. El capítulo tres estudia los efectos macroeconómicos y distributivos de los precios al carbono sobre los sectores residencial y no residencial. El modelo incorpora rigideces nominales, movilidad laboral sectorial y fricciones financieras asociadas a la vivienda como colateral. Se demuestra que los hogares prestatarios se ven más afectados por políticas que reducen el empleo y los salarios, mientras que los prestamistas enfrentan mayores pérdidas cuando caen los precios de la vivienda. Se exploran distintas estrategias de redistribución de los ingresos del carbono (dividendos), encontrando que una distribución equitativa inicialmente favorece a los prestatarios, aunque su efectividad se reduce a medida que disminuyen las emisiones. La movilidad laboral, el reparto de deuda y la estructura de precios influyen notablemente en los efectos distributivos y la eficiencia de la política ambiental. En el cuarto capítulo se deriva una función de pérdidas basada en bienestar para evaluar políticas macroeconómicas en un contexto con distorsiones climáticas, fricciones financieras y rigideces nominales. Esta herramienta permite analizar tanto políticas óptimas—que eliminan las brechas entre consumo, emisiones y producción—como políticas subóptimas que minimizan pérdidas bajo reglas monetarias y fiscales realistas. Se examina cómo la mitigación climática influye en los objetivos tradicionales de los bancos centrales, mostrando posibles tensiones entre estabilidad de precios, estabilidad financiera y objetivos ambientales. En conjunto, la tesis ofrece un marco integral que combina vivienda, finanzas y cambio climático dentro de un modelo de equilibrio general, proporcionando nuevas perspectivas para diseñar políticas públicas eficaces, equitativas y sostenibles.

    • català

      Aquesta tesi analitza el paper fonamental que juga l’habitatge en l’economia moderna, no sols com a necessitat bàsica, sinó com a element central en la transmissió de polítiques fiscals, monetàries i ambientals. La funció de l’habitatge com a garantia per a l’endeutament de les llars crea vincles estrets entre el mercat immobiliari, el crèdit i l’activitat econòmica, fet que el converteix en una font potencial de vulnerabilitats i desigualtats. L’objectiu general del treball és estudiar com aquests vincles afecten l’eficàcia i les conseqüències distributives de diverses polítiques públiques, especialment en contextos de crisi i transició climàtica. El Capítol 2 examina l’impacte de la política fiscal durant la crisi financera de 2008 a Espanya. Utilitzant un model d’equilibri general dinàmic, s’analitza com l’augment de la despesa pública va poder tenir efectes adversos no previstos sobre el sector de la construcció. Tot i que la política fiscal va estimular l’ocupació i els salaris en sectors productius, va desviar treballadors del sector de la construcció, aprofundint-ne la crisi. Aquesta reassignació laboral, combinada amb un elevat nivell d’endeutament de les llars, va frenar la recuperació del sector residencial. El capítol qüestiona si una resposta fiscal diferent hauria pogut reduir els efectes negatius sobre el PIB, la inversió residencial i els preus de l’habitatge, i aporta una explicació a la diversitat de resultats empírics observats en la literatura. El Capítol 3 estudia els efectes macroeconòmics i distributius de les polítiques de preus del carboni, comparant l’impacte de gravar emissions en els sectors residencial i no residencial. A través d’un model que incorpora friccions financeres i rigideses nominals, s’analitza com aquests impostos afecten de manera desigual a prestataris i prestadors. En el sector no residencial, la reducció de salaris i ocupació perjudica més les llars endeutades. En el sector residencial, la caiguda del preu de l’habitatge restringeix l’accés al crèdit, tot i que els efectes negatius més grans recauen sobre les llars amb molts actius immobiliaris. També s’estudien mecanismes de compensació com els dividends de carboni, mostrant que tenen una efectivitat limitada a llarg termini. El capítol aporta eines per dissenyar polítiques climàtiques que minimitzen les desigualtats. El Capítol 4 proposa una funció de pèrdua basada en el benestar per avaluar polítiques monetàries i ambientals en presència de distorsions climàtiques, friccions financeres i rigideses de preus. Aquesta eina permet analitzar les compensacions entre estabilitat de preus, estabilitat financera i objectius climàtics. S’explora si els esforços per reduir emissions poden generar tensions amb els objectius tradicionals dels bancs centrals i com es poden coordinar polítiques per minimitzar pèrdues de benestar. Conclusió Mitjançant un enfocament integrador, aquesta investigació destaca el paper clau dels mercats immobiliaris en la dinàmica macroeconòmica i aporta eines analítiques per millorar la formulació de polítiques públiques. Les conclusions ofereixen recomanacions per a una transició ecològica eficient, equitativa i estable des del punt de vista macroeconòmic.

    • English

      Housing is a cornerstone of modern economies, deeply intertwined with financial systems, labor markets, and macroeconomic stability. Its role as collateral for household borrowing links housing markets to credit availability and economic outcomes, making it central to understanding the transmission of fiscal, environmental, and monetary policies. This thesis explores the interplay between housing markets and financial frictions, emphasizing housing#s role as collateral and its implications for policy effectiveness and distributional outcomes. Chapter 2 examines fiscal policy#s role in responding to housing market shocks, focusing on Spain#s 2008 financial crisis. Using a dynamic general equilibrium model, we show that government spending boosts tradable goods production, raising labor demand and wages but diverting workers from construction, deepening the sector#s downturn. Labor market characteristics and household indebtedness exacerbate this displacement, harming residential investment and credit access, particularly for borrowers. This chapter investigates whether fiscal expansion unintentionally slowed the construction sector#s recovery, offering insights into the mixed empirical evidence on government spending#s impact on housing markets. Chapter 3 analyzes the macroeconomic and distributional effects of carbon pricing policies. Using a model with nominal price rigidities, sectoral labor adjustments, and housing collateral frictions, we uncover how carbon pricing affects household welfare. Non-residential carbon pricing reduces labor demand and wages, disproportionately harming borrowers, while residential carbon pricing lowers housing prices, tightening credit for borrowers but imposing higher welfare costs on lenders. Carbon dividends initially stabilize borrower consumption but lose effectiveness as emissions decline. Factors like labor mobility, firm markups, and debt distribution influence inequality, with flexible prices mitigating early consumption disparities. Chapter 4 derives a welfare-based loss function incorporating climate-related distortions, financial frictions, and nominal rigidities, offering a framework for analyzing optimal and suboptimal policy responses. Greenhouse gas emissions reduce output, while abatement efforts create a wedge between production and consumption. Carbon pricing internalizes climate externalities but affects inflation and output stabilization, altering macroeconomic trade-offs. The welfare loss function includes abatement costs, highlighting the need to balance emissions reductions with macroeconomic stability. By integrating housing markets, financial frictions, and climate policy within a dynamic general equilibrium framework, this research underscores housing#s pivotal role in macroeconomic outcomes.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno